Author Archives: Departament Tecnologia

El botons de les camises

Leave a reply

Les camises dels homes tenen els botons a la dreta, mentre que les bruses de les dones el tenen a l’esquerra. No és que sigui més o menys fàcil tenir-ho a un costat o a un altre, però l’explicació del perqè aquesta distinció ve de fa uns quants anys…

Quan van apareixer els botons de les camises, els que les portaven eren els homes, i com la majoria eren dretans, era més fàcil posar-los a la dreta. Les primeres dones que va portar brusa eren les dones de classe alta. Com que no es vestien soles, van posar els botons a l’esquerra per a que les doncelles que les vestien, majoritàriament dretanes, els hi resultés més ràpid fer-ho.

Aquesta costum s’ha anat extenen i malgrat que es podria haver canvuat, no es va fer. Els motius podrien ser dos: un que les dones es van acostumar a fer-se els botons de l’esquerra, i l’altre, per mantenir la feminitat de la peça al ser diferent de la dels homes.

El misteri dels bastonets de cotó

Leave a reply
La policia alemanya va estar dos anys darrera un misteri que no acabaven d’entendre: 39 assassinats que no tenien res a veure entre ells tenien mostres del mateix ADN. L’assassí en sèrie no apareixia de cap de les maneres, fins que finalment van trobar la pista: els bastonets de cotó.

Per agafar mostres d’ADN la policia alemanya usava bastonets de cotó d’una empresa. Doncs bé, una de les treballadores de la fàbrica que subministrava aquests bastonets els infectava sense voler amb el seu ADN cada cop que els tocava. D’aquesta manera, el seu ADN sortia a tots els crims on s’usaven aquests bastonets. Finalment van trobar la connexió i van poder comprovar que aquella mostra pertanyia a la treballadora.

Un dia de pesca al Port de Tarragona

2 Replies
A les deu del matí arribàvem al barri del Serrallo de Tarragona. Desprès d’esmorzar, ens van conduir al vaixell que ens faria la visita pel port: Tarragona Blau. Uns cop acomodats als seients, ens van passar un vídeo explicatiu de les activitats pesqueres al port i dels diferents tipus de peixos que es poden pescar, classificant-los amb grassos, semigrassos i magres.

Al acabar el vídeo, el vaixell es va posar en marxa cap a punt on tenien una xarxa calada dels dia anterior per recollir-la i veire què havien pescat. Al sortir del port passes pel pont del Serrallo, un pont llevadís per on circulen vehicles i que s’aixeca quan passen grans vaixells. El temps estava núvol i van començar a caure quatre gotes. Afortunadament va deixar de ploure quan van arribar a la xarxa. Aquesta estava marcada amb dos boies que indicaven on estava situada. Un dels pescadors va arribar a una de les boies i va començar a pujar la xarxa. Van començar a aparèixer petits peixos, no gaire cosa. L’aparició de tres sípies seguides va aixecar molta expectació, sobretot al veure com es bellugaven dintre el vaixell i com una d’elles va deixar anar un filet de tinta. Un cop pujada tota la xarxa, la van desenredar i la van tornar a tirar per a l’endemà.

La tornada al port va ser tranqui-la, no plovia i la mar estava molt calmada, ningú de nosaltres es va marejar. Al arribar de nou a port, els alumnes van sortir de la barca per anar a dinar, i els professors es van quedar a dinar al mateix vaixell amb els pescadors.

A la tarda ens van portar ala llotja del Serrallo, un gran espai on es realitza al subhasta del peix. Una cinta transportadora fa avançar caixes amb diferents tipus de peixos: llenguados, pops, peix de roca, sípies, molls, lluços i molts altres. A mesura que passen, a una pantalla surt un preu que va baixant fins que algú prem un botó i se’ls queda amb el preu marcat quan ha premut. A les quatre de la tarda ens vam acomiadar de Lluís, el patró del vaixell i vam sortir de Tarragona sota una intensa pluja. L’arribada a l’institut va ser a les cinc de la tarda.

Un dia de pesca al Port de Tarragona

2 Replies

A les deu del matí arribàvem al barri del Serrallo de Tarragona. Desprès d’esmorzar, ens van conduir al vaixell que ens faria la visita pel port: Tarragona Blau. Uns cop acomodats als seients, ens van passar un vídeo explicatiu de les activitats pesqueres al port i dels diferents tipus de peixos que es poden pescar, classificant-los amb grassos, semigrassos i magres. Continue reading →

Un examen a la ESO

Leave a reply
Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien.

Vint minuts desprès, algú em va cridar dient que ja havia acabat. Li vaig dir que repassés per si s’havia equivocat. Un minut més tard em va dir que ja havia acabat de repassar i que si li podia agafar l’examen. Li vaig dir que no, que esperés, i la seva resposta va ser “és que no el vull tenir davant meu”. Aquests diàlegs es van repetir amb cadascun dels alumnes que anaven acabant, tots a la mateixa hora, o sigui, vint minuts desprès d’haver començat. Els hi sobrava mitja hora, ja havien acabat i repassat. Vaig seguir pensant amb el ràpid que devien de llegir, amb un minut eren capaços de repassar un examen de deu preguntes, amb problemes inclosos.

Els exàmens els hi cremen un cop han acabat, i també volen que els hi corregeixis en aquell mateix instant, volen saber la nota ja. En qüestió de mitja hora passen de desitjar l’examen a odiar-lo, el tenen com una queixal que s’ha d’arrencar, i quan més aviat millor.

I un cop entregues els exàmens ja corregits, comença un altre ritual, el de la calculadora. El primer que fan és sumar, amb calculadora, si t’has equivocat o no al fer-ho tu. Si no ho has fet, s’exclamen pensant que podrien haver tingut més nota, no se’ls hi acut repassar l’examen a veure si m’he equivocat al puntuar la pregunta. El que fan és comparar amb el veí les coincidències de les respostes, a veure si a ell li has puntuat menys. Els que aspiraven a aprovar i ho han fet justet, justet, ja estan conformes i no miren res més. Els que tenen un quatre i pico sumen, amb calculadora, dos o tres vegades a veure si alguna d’elles suma cinc. No hi ha sort, han suspès, i llavors et pregunten si faràs un altre examen per poder aprovar el trimestre. Si els hi dius que si, te l’entreguen, si és que no, tornen a buscar per l’examen a veure si pesquen alguna dècima i fan el que haurien d’haver fet des d’un començament: comprovar on s’han equivocat i discutir amb mi les seves respostes.

Un examen a la ESO

Leave a reply

Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien. Continue reading →

Abu Simbel i la pressa d’Asuan

Leave a reply
L’any 1971 es va inaugurar la presa s’Asuan a Egipte. Es una obra monumental construïda sobre el riu Nil, i es va fer per controlar les riuades que desolaven la part final del riu, sobretot a la desembocadura. Es van trobar molts problemes, però sobretot un: Abu Simbel.

Abu Simbel és un temple situal a la vora del riu i excavat a la roca per glorificar al faraó Ramses II. Al construir la presa, el nivell del riu va començar a pujar i van veure que quedaria enterrat sota l’aigua. La solució va ser impressionant: traslladar el temple pedra a pedra 60 metres més amunt. Va ser una obra d’enginyeria de precisió: s’havia de tallar la roca per fer les peces, numerar-les, transportar-les, i tornar-les a muntar tal com estaven. Aquest vídeo ensenya com es va fer aquest trasllat.