Author Archives: Departament Tecnologia

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa….

…. cau aplomat a terra obrint un forat de 25 cm de fons. Franz mort d’una aturada cardíaca abans de tocar a terra mentre està caient al buit.

L’intent de l’home per volar ha existit sempre des de molt antic. Leonardo da Vinci ja va dissenyar una aparells que era impossible que volessin. Al finals del segle XIX els intents per construir una aparell volador cada cop eren més intensos, fins que l’any 1890 el francès Clement Ader fa volar “l’Eole”, un avió propulsat per un motor de vapor. L’aparell va volar 50 metres a una alçada de 20 cm del terra. L’any 1903, dos germans ho van aconseguir als Estat Units: eren els germans Wright. El “Flyer I” està considerat el primer vol de la història de l’aviació.

A partir d’aquell moment, l’evolució d’aquest nou mitjà de transport és imparable fins arribar al que tenim avui dia, amb avions que fan trajectes molt llargs amb poc temps o amb naus que van i venen de la Lluna com aquell qui va al poble del costat amb cotxe. Segurament encara no s’ha tocat sostre, i que encara queden moltes novetats dintre aquest món.

Personatges com Franz Reichelt ens recorden que, malgrat ens sembli absurd el que va fer, ho veiem des d’una perspectiva molt diferent, des d’un coneixement científic que ell no disposava, i que darrera la seva desgraciada aventura hi havia una gran intenció. Aquí teniu el vídeo que es va gravar aquell fatídic dia. 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BepyTSzueno" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa…. Continue reading

El principi de precaució

cautionsign.gifAl laboratori de química de l’institut, Simó, Albert, Jaume i David estaven preparant un experiment. Jaume estava encaparrat en barrejar les dues solucions que havien preparat.

– No ho facis, no sabem que pot passar si ho barreges- va dir David.

– Això ha de canviar de color, si surt bé tindrem un excel·lent- defensava Jaume.

–  I si no surt explotarà el laboratori – va dir Simó.

– Va, deixem-ho córrer – va dir l’Albert-. prefereixo tenir el notable a sortir pels aires.

El que l’Albert vol aplicar és el principi de precaució, que diu que si no saps les conseqüències de fer alguna cosa, millor que no ho facis. Aquest principi, que sembla lògic i amb bon criteri, es pot convertir en un problema quan s’aplica a determinats programes de desenvolupament que queden frenats per la precaució al desconèixer l’abast de les seves conseqüències sense tenir en compte els possibles beneficis d’aquests programes.

Un d’aquest programes és la manipulació genètica de les plantes i animals. Aquests podrien ser una solució a les collites de països africans al obtenir plantes manipulades genèticament resistents a les sequeres, a les plagues i malalties, molt més productives i amb molt més valor nutritiu. També podrien criar bestiar que doni més carn  i més llet. Molts països han vist esperances amb aquests aliments, però el principi de precaució els impedeix el seu ús al ser aconsellats per determinades organitzacions que els diuen que les conseqüències poden ser desastroses, sense saber quines són exactament ni sense que hagin estat demostrades.

Una altre cas és el del canvi climàtic i les centrals tèrmiques de carbó. Resulta que l’Àfrica és ric amb aquest mineral, i fer centrals tèrmiques amb carbó per generar electricitat resulta econòmic per a ells. Però l’escalfament global del planeta degut al CO2 segons ha dictaminat l’ONU, fa que s’aconselli a aquests països a usar fonts d’energia que no emetin gasos, com les fotovoltaiques o eòliques. Aquestes fonts són molt més cares i la majoria de països africans no s’ho poden permetre. El principi de precaució no té en compte en aquest cas el beneficis que els africans tindrien si poguessin electrificar moltes poblacions amb els avantatges que això suposa: poder conservar aliments amb neveres, o no haver d’escalfar-se cremant llenya amb el perjudicial fum que es respira dintre les cases com es fa a molts poblats. En aquest cas, i tenint en compte els dictàmens de l’ONU, és preferible que aquests països no puguin créixer econòmicament a expenses de salvar el planeta d’un escalfament que no està demostrat que sigui per culpa del CO2.

Les plantes i animals modificats genèticament, i poder usar carbó per fer electricitat és coneix com el Somni Africà. Però tenen molts entrebancs per dur-los a terme, i entre ells, el principi de precaució.

El principi de precaució

cautionsign.gifAl laboratori de química de l’institut, Simó, Albert, Jaume i David estaven preparant un experiment. Jaume estava encaparrat en barrejar les dues solucions que havien preparat.

– No ho facis, no sabem que pot passar si ho barreges- va dir David.

– Això ha de canviar de color, si surt bé tindrem un excel·lent- defensava Jaume.

–  I si no surt explotarà el laboratori – va dir Simó.

– Va, deixem-ho córrer – va dir l’Albert-. prefereixo tenir el notable a sortir pels aires.

Continue reading

Telègraf o SMS?

morse.jpgEl vaixell s’enfonsava. Havia xocat contra unes roques i el forat era molt gran. Àlex, el capità del vaixell, va manar l’evacuació immediata del passatge. Al la cabina de comandament, els suboficials Xavi i Bernat discutien sobre com enviar el missatge de socor.

– És millor enviar un SMS pel mòbil – deia Bernat
– Serà més ràpid amb el telègraf – va contestar Xavi
– Posem una mica de seny, senyors – va interrompre el capità-. Que cadascú ho faci a la seva manera, quan més mitjans de comunicació tinguem, millor

Així ho van fer. Bernat va enviar el següent missatge pel mòbil: ··· – – – ··· . Mentrestant, Xavi va agafar el telègraf i va enviar el següent missatge:sosmorse.mp3

L’inventor del telègraf va ser Joseph Henry, però va ser Samuel S. Morse qui el va acabar patentant l’any 1884. Morse es va aprofitar de la bona fe de Henry que li va explicar els secrets del seu invent per poder treure’n profit. El telègraf és un aparell on un interruptor obre i tanca un circuit elèctric, de la mateixa manera que es tanca i s’obre el llum d’una habitació, amb la diferència que en lloc d’un llum hi ha un aparell llunyà que emet un so. Però l’únic so que podia fer l’aparell era un “beep”, de manera que no semblava de gran utilitat. És per això que Morse va idear un codi on una combinació de tons curts (punts) i tons llargs (ratlles) signifiquessin una lletra. El telègraf va passar a ser una revolució en les comunicacions, ja que no feia falta enviar missatges amb les diligències que tardaven dies en arribar al seu destí, si no que arribaven de forma immediata als llocs que disposaven telègrafs. Ràpidament es va estendre una xarxa de cables que va connectar moltes poblacions.

Però la limitació del sistema estava precisament amb el cables. Fins que va arribar l’inventor de la radio l’any 1901: Marconi. La radio és un sistema d’enviar senyals sense necessitats de cable, amb radiofreqüència. Això va permetre que els vaixells poguessin disposar de telègrafs per poder emetre els missatges de radio amb el codi Morse. Molts vaixells enviaven missatges de socors quan estaven en perill o s’estaven enfonsant. Per poder identificar ràpidament un missatge de socors de qualsevol altre enviat pels vaixells, es va decidir que aquest missatge estaria format per tres punts (S) tres ratlles (O) i tres punts (S): SOS.

Per cert, qui va ser el primer en enviar el missatge, Bernat amb un SMS pel mòbil, o el telègraf de Xavi? El següent vídeo t’esclarirà una mica les idees.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mQaXjqfAgkQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Telègraf o SMS?

morse.jpgEl vaixell s’enfonsava. Havia xocat contra unes roques i el forat era molt gran. Àlex, el capità del vaixell, va manar l’evacuació immediata del passatge. Al la cabina de comandament, els suboficials Xavi i Bernat discutien sobre com enviar el missatge de socor.

– És millor enviar un SMS pel mòbil – deia Bernat
– Serà més ràpid amb el telègraf – va contestar Xavi
– Posem una mica de seny, senyors – va interrompre el capità-. Que cadascú ho faci a la seva manera, quan més mitjans de comunicació tinguem, millor

Així ho van fer. Bernat va enviar el següent missatge pel mòbil: ··· – – – ··· . Mentrestant, Xavi va agafar el telègraf i va enviar el següent missatge:sosmorse.mp3 Continue reading

L’aigua pesada dels nazis

aguapesada.jpgEra un fred matí de febrer de 1944. El ferri estava creuant el llac Tinnsjo a Noruega amb la seva valuosa càrrega. Ningú esperava que passés res, ja que els alemanys ho tenien tot controlat i el transport es feia sota estrictes mesures de seguretat. Però va passar: a les 10:45, quan estaven a 400 metres de la costa, les bombes que ningú sabia que estaven col·locades van esclatar i van enfonsar el Ferri.

Per a que una bomba nuclear entri en una reacció en cadena, fa falta un element que freni els neutrons que provoquen la partició del nucli d’urani. Hi ha dos elements que ho poden fer: el grafit i l’aigua pesada. Els nord-americans van optar per usar grafit, mentre que els alemanys volien fer servir aigua pesada en una cursa a la Segona Guerra Mundial per veure qui seria el primer en aconseguir-ho. El lloc d’hidrogen, l’aigua pesada conté deuteri, que és un isòtop de l’hidrogen (té un neutron al seu nucli a diferència de l’hidrògen que no en té cap). Els aliats sabien on treien l’aigua pesada els alemanys, d’una fàbrica d’aigües de Noruega, i es van proposar que no arribés al seu destí per preparar la bomba.

La valuosa càrrega del Ferri era aigua pesada. Els aliats van aconseguir bombardejar la fàbrica situada a Noruega, però els alemanys la van fer funcionar de nou. Tornar-la a sabotejar era ja impossible, ja que els alemanys van prendre moltes mesures de seguretat. El ferri era la seva esperança. Per poder enviar l’aigua a Alemanya, el tren havia de creuar un llac per seguir per terra. Per poder sabotejar-lo, van confiar amb el noruec Knut Haukelid. La nit abans del sabotatge, Haukelid i dos paisans seus van entrar al port de Vemork i van pujar al Ferri sense problemes. Van posar les bombes, i van marxar sense cap tipus de contratemps.

Però el problema va sorgir aquella mateixa nit. El cap de Haukelid, Alf Larsen, estava a un sopar on hi havia un violinista que li va dir que l’endemà agafaria el ferri. Larsen va intentar d’impedir-ho, però no va ser possible. La mare d’un treballador del port també l’havia d’agafar, però com que la operació era secreta, van intentar de persuadir-los als dos per no agafar el ferri. Quan va esclatar, el violinista hi era dintre, però no la mare del treballador noruec que li va impedir que sortís de casa.

El final de la cursa per la bomba atòmica la van guanyar els nord-americans, que van fer gala del seu poder destructiu el dia 6 d’agost de 1945 a Hiroshima. Hi ha una pel·licula anomenada “Los heroes de Telemark” on es narra el sabotatge a la fàbrica d’aigües de Noruega per part dels aliats.

L’aigua pesada dels nazis

aguapesada.jpgEra un fred matí de febrer de 1944. El ferri estava creuant el llac Tinnsjo a Noruega amb la seva valuosa càrrega. Ningú esperava que passés res, ja que els alemanys ho tenien tot controlat i el transport es feia sota estrictes mesures de seguretat. Però va passar: a les 10:45, quan estaven a 400 metres de la costa, les bombes que ningú sabia que estaven col·locades van esclatar i van enfonsar el Ferri. Continue reading

“Houston, We have a problem…”

apolo13.jpgAquesta frase, “Houston, tenim un problema”, la va pronunciar el comandant de la nau Apolo 13 als pocs minuts d’enlairar-se quan es dirigia a la Lluna. Es van remoure els dipòsits de combustible en una operació rutinària, quan van sentir una explosió que els va alertar…

La missió Apolo de la NASA la va crear el president nord-americà Kennedy per enviar l’home a la lluna. Desprès de diverses proves i missions de reconeixement, finalment ho van aconseguir amb l’Apolo 11 l’any 1969, la onzena nau que es va provar i la que van decidir que enviarien a la superfície lunar. Aquest gran èxit els va fer posar per davant dels soviètics en la carrera espacial, i darrera aquesta en van venir unes quantes més fins l’apolo 17 que va ser la última de la missió.

L’Apolo 13 havia d’arribar també a la lluna, però van tenir un problema només sortir de l’atmosfera terrestre. Però no en van tenir només un, si no uns quants un darrera un altre, de manera que a mesura que els anaven resolen, n’apareixia un altre. La nau no va arribar a tocar la superfície, van orbitar per la lluna per poder aprofitar la força centrífuga de la gravetat de la lluna per poder tornar a casa sans i estalvis desprès de multitud de penúries i solucionant els problemes sobre la marxa.

El més curiós del cas va ser l’interès sobtat que va tenir la missió en la població nord-americana un cop es va saber que la nau anava a la deriva per l’espai. Es veu que quan l’Apolo 11 va arribar a la Lluna, la gent va deixar d’interessar-se i les missions que van venir deprès tenien poca audiència. Però el destí incert dels tres tripulants de la nau Apolo 13 va despertar un interès morbós per saber de primera mà les penúries que estaven passant i les possibles conseqüències catastròfiques que podrien patir.

Es va fer una pel·lícula anomenada Apollo13 protagonitzada entra d’altres per Tom Hanks i Ed Harris, on es mostra molt bé tot el que va passar dintre i fora de la nau. És molt recomanable. Aquí hi ha el trailer de la pel·lícula en anglès.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nEl0NsYn1fU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]