Author Archives: Departament Tecnologia

El museu tèxtil de Terrassa

terrassa0816.jpgEl passat dia 19 de febrer, els alumnes de segon de la ESO de l’IES Julio Antonio van anar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa amb una excursió organitzada pel Departament de Tecnologia. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en museu on s’ensenyen les màquines, la forma de treballar els teixits, i la vida dels obrers durant la Revolució Industrial de finals del segle XIX a Catalunya.

L’arribada a Terrassa va ser a les 12 hores, i ens van dividir en tres grups de 20 alumnes per fer la visita. L’edifici és d’estil modernista dissenyat per l’arquitecte Moncunill, que el va fer molt pràctic per aprofitar, entre d’altres coses, l’aigua de la pluja que baixava pels pilars buits de l’edifici. Una de les grans característiques de l’edifici és el sostre, fet amb la Volta Catalana, un tipus d’arc molt característic del Modernisme.

terrassa0808.jpg

La maquinària de la fàbrica conserva les característiques originals, tot i que funcionen amb electricitat i no amb vapor com llavors. Una de les joies del Museu és precisament la gran màquina de vapor que feia moure tota la fàbrica, l’anomenada popularment com a “burra”. La sala on està ubicada és la més luxosa de la fàbrica, i estava fet expressament per a que servís d’aparador a la gent del carrer quan hi passava per davant.

 terrassa0805.jpg

A part de la visita a la fàbrica, ens van fer un itinerari a través de les energies. Varem veure les primeres fonts energètiques que van existir, la de la sang, i varem acabar amb l’electricitat. Aquí ens varen ensenyar unes experiències de descàrregues elèctriques de 150.000 Volts molt espectaculars. Com a mesura de seguretat, aquests experiments estaven dintre una caixa metàl·lica anomenada caixa de Faraday, que evita que les descàrregues puguin sortir de dintre.

terrassa0820.jpg

La visita es va acabar a les tres, i a la tarda els alumnes van poder anar a voltar durant una hora per la rambla de Terrassa, on varen aprofitar per fer més d’una compra… però això és una altra història…

Per cert, si voleu veure com funcionava la màquina de vapor, podeu veure aquest vídeo.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/96-yNq96zMQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El museu tèxtil de Terrassa

terrassa0816.jpgEl passat dia 19 de febrer, els alumnes de segon de la ESO de l’IES Julio Antonio van anar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa amb una excursió organitzada pel Departament de Tecnologia. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en museu on s’ensenyen les màquines, la forma de treballar els teixits, i la vida dels obrers durant la Revolució Industrial de finals del segle XIX a Catalunya.

Continue reading

La navalla d’Occam: “Keep it simple, stupid”

occam2.jpgLa classe de tecnologia era molt avorrida. El professor estava parlant sobre la fusió nuclear amb molta passió. Paco, Xavi i Àlex estaven fent especulacions sobre un tema una mica més atractiu i distret

-Aquest mestre ha degut estudiar a Barcelona- deia Xavi
-Què dius? – va replicar Paco.- Com a mínim ho ha hagut de fer a Londres, on va estudiar Newton.
-A mi em sembla que és físic nuclear i ha treballat a la NASA- deia Àlex.- I segur que va participar en l’arribada de l’home a la lluna…

Albert, que estava amb la conversa, i sense cap tipus de problema, li va preguntar al professor on havia estudiat, explicant-li que dubtaven entre tres llocs.

– A Barcelona- va contestar.- De vegades, l’explicació mes senzilla és la més lògica…

 Aquest principi s’anomena la navalla d’Occam, i ve a dir que moltes vegades l’explicació més senzilla és la més lògica entre totes les teories que expliquen una mateixa cosa. Occam va ser un monjo franciscà que va viure al voltant del segle XIII. Va estudiar a Òxford i va començar a explicar diferents postulats religiosos aplicant les teories més senzilles, i retallant les que eren massa complexes per explicar el mateix, el que li va valdre el nom de la navalla d’Occam. Aquests principi s’ha usat amb la ciència per explicar teories descartant les més descabellades segon el principi d’Occam. No sempre resulta factible aplicar-ho, però pot ajudar a simplificar els problemes.

Amb l’escalfament global podria passar el mateix. Actualment hi ha dues teories que l’expliquen: el CO2 humà i les taques solars. Aplicant la navalla d’Occam, la teoria més complexa és la de les taques, ja que a més taques solars, més vents solars; a més vents solars, menys rajos còsmics; a menys rajos còsmics, menys núvols; a menys núvols, més calor. Per tant, aplicant aquest principi, només queda la teoria que l’escalfament global sigui a causa del CO2 expulsat per l’home: a més CO2, més temperatura: així de simple. Però… és la correcta? És la que ho explica millor? Es pot aplicar el principi de la navalla d’Occam per descartar les taques solars? I tu, què n’opines?

La navalla d’Occam es pot trobar amb diverses versions: “Si sents renillar, pensa en cavalls i no en zebres”, o “Keep it simple stupid”, que significa “fer-ho simple, estupid

La navalla d’Occam: “Keep it simple, stupid”

occam2.jpgLa classe de tecnologia era molt avorrida. El professor estava parlant sobre la fusió nuclear amb molta passió. Paco, Xavi i Àlex estaven fent especulacions sobre un tema una mica més atractiu i distret

-Aquest mestre ha degut estudiar a Barcelona- deia Xavi
-Què dius? – va replicar Paco.- Com a mínim ho ha hagut de fer a Londres, on va estudiar Newton.
-A mi em sembla que és físic nuclear i ha treballat a la NASA- deia Àlex.- I segur que va participar en l’arribada de l’home a la lluna…

Albert, que estava amb la conversa, i sense cap tipus de problema, li va preguntar al professor on havia estudiat, explicant-li que dubtaven entre tres llocs.

– A Barcelona- va contestar.- De vegades, l’explicació mes senzilla és la més lògica… Continue reading

El terrorista mediambiental més gran del món

cfc.jpgUn dels personatges més desafortunats que ha donat la humanitat ha estat Thomas Middley. Aquests enginyer va descobrir dues aplicacions que han estat nefastes per la humanitat: el plom de les gasolines i els CFC. És cert també que la ignorància de les conseqüències d’aquests dos productes eren desconegudes per complert en aquella època.

Middley se’n va adonar que si es posava plom a les gasolines dels automòbils, els motors retronaven menys. Aquest fenomen es produeix degut a la violència del moviment del pistó dintre el cilindre dels motors, pel que es produeixen unes vibracions que feien retronar les parets del cilindre. El plom ho reduïa considerablement, pel que les gasolines amb plom van començar a ser les més usades. El problema era que aquest plom sortia pels tubs d’escapament dels cotxes en forma de gas que era inhalat per les persones sense saber-ho. El plom és un metall pesant molt contaminant que s’acumula al cos degut a que no som capaços d’extreure’l. Molta gent va començar a tenir problemes respiratoris, fins i tot van morir per unes causes que ningú sabia. Es van fer investigacions i es van relacionar les intoxicacions amb el plom, pel que van haver de ser retirats definitivament al ser extremadament perillós.

Middley va seguir investigant, però en un àmbit molt diferent: la refrigeració. Va inventar un gas refrigerant que va passar a ser un autèntic mal de cap per als científics: els clorofluorocarbonis, els CFC. Es van introduir els anys 30, i les neveres i frigorífics van començar a usar aquest gas per refrigerar els aliments, així com els aires condicionats i els aerosols. El que ningú sabia era que aquests gasos, al ser alliberats a l’atmosfera, destrueixen la capa d’ozó de la estratosfera. Aquesta cap ens protegeix de les radiacions ultraviolades. Es va detectar un forat a la capa i es va veure que era culpa dels CFC. De seguida es va retirar del mercat a finals dels anys 70.

La mort de Middley també va ser una desgràcia. Va quedar paralític per la polio i va inventar un aparell amb politges motoritzades que el permetien moure’s pel llit. L’any 1944 es va quedar enredat entre els cordons del seu invent quan es va posar en marxa i va morir estrangulat. Ja ho diu la frase: n’hi ha que neixen estrellats…

El terrorista mediambiental més gran del món

cfc.jpgUn dels personatges més desafortunats que ha donat la humanitat ha estat Thomas Middley. Aquests enginyer va descobrir dues aplicacions que han estat nefastes per la humanitat: el plom de les gasolines i els CFC. És cert també que la ignorància de les conseqüències d’aquests dos productes eren desconegudes per complert en aquella època. Continue reading

El plom de Beethoven

beethoven.jpgEl compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir per una intoxicació per plom segon ha determinat un estudi recent. Es veu que un metge va tractar al músic d’una pulmonia amb unes sals amb plom molt habituals a l’època i que donaven bons resultats. Però degut a uns efectes secundaris, li van haver de fer unes puncions al ventre amb sabó de plom, que a més de rentar impedien la entrada de bactèries. L’ús del plom a una època on no hi havia antibiòtics era considerada bona idea, però resulta que Beethoven tenia un cirrosi hepàtica i l’acció del plom amb aquesta malaltia el va fer empitjorar de manera irreversible.

El plom és un metall pesant molt tòxic per al cos humà. Aquest metall era usat antigament a les canonades d’aigua, amb les més que probables intoxicacions de l’aigua que hi passava per dintre. Ha estat substituït per altres materials que no són perillosos per a la salut, com el plàstic o els coure.

Però al plom encara se li pot treure’n profit, i molt, i en dos camps molt especialitzats. El primer com a recipient de productes tant perillosos com els àcids. Les bateries estan fetes de plom per poder contenir àcid sulfúric, i les indústries petroquímiques l’utilitzen per als productes tòxics que obtenen.

Però el gran favor que ens fa el plom és com a absorbidor de les radiacions, com els raig gamma o els raig X. Les parets de les sales de les radiografies dels hospital tenen plom per absorbir radiacions, i les centrals nuclears també en tenen absorbir la radioactivitat.

El plom s’extreu d’un mineral anomenat galena (sulfur de plom, PbS). Una de les mines més importants a Catalunya es trobava a Bellmunt del Priorat, a la província de Tarragona. Aquestes mines es poden visitar, on s’ensenya com s’extreia el plom i la forma de vida que tenien els miners que es passaven moltes hores a la foscor de les profunditats dels pous.

El plom de Beethoven

beethoven.jpgEl compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir per una intoxicació per plom segon ha determinat un estudi recent. Es veu que un metge va tractar al músic d’una pulmonia amb unes sals amb plom molt habituals a l’època i que donaven bons resultats. Però degut a uns efectes secundaris, li van haver de fer unes puncions al ventre amb sabó de plom, que a més de rentar impedien la entrada de bactèries. L’ús del plom a una època on no hi havia antibiòtics era considerada bona idea, però resulta que Beethoven tenia un cirrosi hepàtica i l’acció del plom amb aquesta malaltia el va fer empitjorar de manera irreversible. Continue reading

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme.

La pilota que tenen entre mans s’anomena Teamgeist. Està feta amb 14 peces i arriba a ser el 99% d’una superfície esfèrica. A més, no hi ha costures ja que la unió d’aquestes peces han estat termosellades. Aqueta pilota es va utilitzar per primer cop al mundial de futbol a Alemanya al 2006. Des de que es va inventar el futbol, s’ha estat perseguint la esferificació de la pilota de futbol jugant amb la geometria de les peces de cuir que van cosides.

telstar.jpgPerò la figura geomètrica més usada per fer pilotes de futbol  és la formada per 12 pentàgons i 20 hexàgons. Aquesta figura s’anomena icosàedre truncat i, tal com es pot veure a la foto, els hexàgons estan al voltant dels pentàgons formant una figura regular. Quan està inflat, aquest cos arriba al  94% del que hauria de ser una esfera perfecta, que és molt. La gran majoria, per no dir totes, de les pilotes que es poden trobar a qualsevol botiga són icosaedres truncats.

 

rombicosidodecaedro.gifPerò aquestes dos no són la única forma d’aconseguir la perfecció de la esfera en pilotes de futbol. Hi ha una figura geomètrica que també ho pot aconseguir: el rombicosidodecaedre. És tracta d’una figura formada per 45 peces, que són: 12 pentàgons, 30 quadrats i 20 triangles distribuits tal com es pot veure al dibuix del costat i que, sense estar inflat, s’apropa al 94% d’una esfera. Aquest cos quan s’infla és gairebé 100 % una esfera. De moment ningú s’ha atrevit encara a fer-ne cap, però és qüestió de temps. Així que ja ho saps, si a una retransmissió d’un partit de futbol sents que “l’esfèrica ha creuat la línia de gol”, no és del tot correcte, seria la “quasi-esfèrica”.

Per cert, si mires el següent vídeo podràs veure a quin tipus de pacte van arribar Xavi i Jaume.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pk82RttNss8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme. Continue reading