Author Archives: Departament Tecnologia

El gel de l’Antàrtida

antartida2.jpgRecentment es va desprendre una enorme plataforma de gel a l’Antàrtida. Aquest plataforma, anomenada Wilkins, està situada a l’extrem occidental d’aquest continent. Tothom ho atribueix a l’escalfament global del planeta, i totes les televisions del món ho han mostrat com a prova irrefutable de que està passant al planeta. Però es veu que no és cert del tot.

L’any 1979 es va començar a calcular la superfície d’aquest continent amb satèl·lits. Això donava unes dades molt precises d’extensió de gel. Doncs bé, el passat mes de setembre, l’Antàrtida va batre un rècord d’extensió de gel dels de l’any 1979. El següent gràfic marca l’evolució de la extensió al llarg d’aquests anys.

antartida.jpg

El gràfic puja i baixa com dents de serra, però corresponen a l’estiu quan es gel es desglaça, i a l’hivern quan es torna a formar. Es pot veure que els pics de d’hivern cada cop són més alts, senyal que hi ha més gel.

Però, què li ha passat a la plataforma Wilkins per a que es desprengui? Dues coses: la primera és que el pes de gel ara és més gran al haver-ne més, i la segona és que ha sofert l’acció de corrents càlides que l’han escalfat i ha acabat caient. S’ha de dir que aquests corrents càlids són bastant habituals, i que no es poden atribuir al canvi climàtic.

El gel de l’Antàrtida

antartida2.jpgRecentment es va desprendre una enorme plataforma de gel a l’Antàrtida. Aquest plataforma, anomenada Wilkins, està situada a l’extrem occidental d’aquest continent. Tothom ho atribueix a l’escalfament global del planeta, i totes les televisions del món ho han mostrat com a prova irrefutable de que està passant al planeta. Però es veu que no és cert del tot. Continue reading

La importància de les comes

popeye.jpgS’explica que al rei Carles V li va arribar una sentencia que deia: «Perdón imposible, que cumpla su condena». El rei, que aquell dia estava magnànim, va decidir canviar la coma de lloc: «Perdón, imposible que cumpla su condena». El presoner se’n va lliurar sense qui ningú se n’adonés. Als espinacs els hi va passar alguna cosa semblant: una coma els va fer molt forts…

Els espinacs (Spinacia oleracea) és una planta de la que s’aprofiten les fulles per menjar. És ben conegut de tothom la seva fama de ser riques amb ferro, popularitzat sobretot pel dibuixos animats de Popeye. Però aquesta fama és falsa i infundada per un error tipogràfic.

L’errada la va cometre el científic E. Von Wolf l’any 1870 quan va corre una coma de lloc al copiar la dada correcta del ferro que contenia una mostra d’espinacs, apareixent un número 10 vegades més alt del que tenia realment. L’any 1930 els dibuixants Dave i Max Fleischer van crear el personatge de Popeye, atribuint-li poders sobrenaturals quan prenia una llauna d’espinacs degut a la gran quantitat de ferro que suposadament contenia.

Va ser a la dècada dels anys 30 quan un grup de científics alemanys se’n van adonar de l’error de Wolf, i van decidir explicar la veritat. Però el mal ja estava fet, i Popeye i els seus espinacs eren molt més creïbles que un grup de senyors amb bata blanca anomenats científics.

La importància de les comes

popeye.jpgS’explica que al rei Carles V li va arribar una sentencia que deia: «Perdón imposible, que cumpla su condena». El rei, que aquell dia estava magnànim, va decidir canviar la coma de lloc: «Perdón, imposible que cumpla su condena». El presoner se’n va lliurar sense qui ningú se n’adonés. Als espinacs els hi va passar alguna cosa semblant: una coma els va fer molt forts… Continue reading

El circuit pneumàtic de 1r de batxillerat

mcastellnou4.JPGAl taller de tecnologia els alumnes de 1r de batxillerat del tecnològic (els de la foto i uns quants més)  han estat realitzant pràctiques amb l’equip de pneumàtica. A l’article complert trobareu un video del seu muntatge.

La pneumàtica funciona amb aire comprimit. Un motor comprimeix l’aire a dintre d’un recipient metàl.lic que l’acumula a una determinada pressió. Aquest aire surt per uns tubs que van a parar a uns elements anomenats valvules que dirigeixen l’aire a un sentit o un altre. L’aire és enviat a través d’aquestes valvules a un cilindre que, segon per on li vingui l’aire, entra o surt.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ly2cJehPOws" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

El circuit es completa amb uns sensors, que no són més que interruptors que s’accionen quan passa algo perl seu devant. Aquests sensors accionen unes valvules en aquest cas elèctriques, les electrovàlvules, canviant la seva posició i canviant el sentit del pas de l’aire.

Trobareu més vídeos d’aquest muntatge a l’adreça videos tecnologia

El codi Braile

braile.jpgEl braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francès Louis Braille a mitjan el segle XIX, que es va quedar cec a causa d’un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare.

Quan tenia 13 anys, el director de l’escola de cecs i sords de París, on estudiava Braille de jove, li va demanar que provés un sistema de lecto-escriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier per transmetre ordres. Louis Braille, al cap d’un temps va descobrir que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Al cap d’uns anys el va simplificar deixant-lo en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.

 

El braille consisteix generalment en cel·les de sis punts en relleu, organitzats com una matriu de tres files per dues columnes, que convencionalment es numeren de dalt a baix i d’esquerra a dreta, tal com es mostra a la següent figura:

 

braile1.JPG

 

Amb aquests sis punts s’obtenen 64 combinacions diferents. Amb els relleu convenientment posats a una o altra posició, s’obtenen les lletres. En el cas de les majúscules o els números, es posa un prefix abans de la matriu de símbols. Aquests prefix també és una matriu de punts que assenyala que el que ve a continuació és una majúscula o un número. Per exemple, el següent dibuix representa la lletra A (un relleu a la posició 1)

braile2.JPG

 

En canvi, el següent és el número 1: el prefix numèric (relleus a 3, 4, ,5, 6) seguit de la lletra A

 

braile3.JPG

 

La perícia i l’habilitat de Braile ha fet possible que milions de persones al llarg del mon puguin ser més autònoms malgrat ser invidents. Un exemple és que a les eleccions autonòmiques andaluses del 2008, els invidents ho podien fer amb Braile.

Pareidolia: veure el que no és

caracydonia.jpgLa foto del costat va ser presa per la sonda espacial Víking I l’any 1976 quan orbitava sobre el planeta Mart. Es coneix com la cara de Cydonia, la regió de Mart on es va fer la foto. Al veure-la, molta gent va especular en que es tractava de la resta d’una antiga civilització marciana. La primera impressió realment és la d’una cara, però en realitat no ho és. Anys després, altres sondes amb aparells més sofisticats van descobrir que es tractava d’una simple muntanya. Aquest fenomen d’associar imatges a objectes rep el nom de pareidolia.

La pareidolia és un fenomen psicològic que ens passa a la majoria de nosaltres i que consisteix en reconèixer una imatge, una cara per exemple, on no la hi ha realment. La paraula pareidolia prové del grec “eidolon” (imatge) i “par” (semblança). Una de les pareidolies més comuns és quan es mira passar els núvols, on van apareixent i desapareixent contínuament cares i figures.

A la següent pàgina web en trobaràs unes quantes, i al vídeo de sota també.

http://xenmate.blogspot.com/search/label/pareidolia

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/W7_co5cdV1c" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pareidolia: veure el que no és

caracydonia.jpgLa foto del costat va ser presa per la sonda espacial Víking I l’any 1976 quan orbitava sobre el planeta Mart. Es coneix com la cara de Cydonia, la regió de Mart on es va fer la foto. Al veure-la, molta gent va especular en que es tractava de la resta d’una antiga civilització marciana. La primera impressió realment és la d’una cara, però en realitat no ho és. Anys després, altres sondes amb aparells més sofisticats van descobrir que es tractava d’una simple muntanya. Aquest fenomen d’associar imatges a objectes rep el nom de pareidolia.

Continue reading