Monthly Archives: desembre 2007

La llei de Murphy

murphy.gifSegurament molts cops has sortit de casa amb paraigües pensant que plourà i no ho fa. O t’ha caigut una torrada de pa amb mantega a terra i el que toca a terra és la mantega. O t’has posat a la cua més lenta del supermercat. Totes aquestes circumstàncies esta dintre la llei de Murphy, que diu “Si una cosa port sortir malament,sortirà malament”. Qui va ser aquest Murphy que va enunciar aquesta llei? Segueix llegint i ho descobriràs.

Edward  Murphy era un enginyer que treballava en experiments amb coets sobre carrils a la Força Aèria dels Estats Units l’any1949. Es va desenvolupar un pla destinat a provar la resistència humana a les forces G durant una desacceleració ràpida. Les proves usaven un coet sobre carrils amb una sèrie de frens en un extrem. Murphy va proposar utilitzar mesuradors electrònics d’esforç subjectes al arnés del Capità Stapp, el que feia l’experiment, per mesurar la força exercida sobre ell per la ràpida desacceleració. L’assistent de Murphy va posar l’arnés a un ximpanzé per fer un primera prova. Els sensors van donar una lectura errònia, i es va veure que havien estat instal·lats a l’inrevés. En aquest moment Murphy va fer el seu enunciat. “Si hi ha més d’una forma de fer un treball i una d’elles culminés en desastre, algú ho farà d’aquesta manera».

La frase va sortir a la llum pública per primera vegada durant una conferència de premsa en la qual a Stapp se li va preguntar per quina raó ningú va resultar amb ferides d’importància durant les proves amb el coet. Stapp va replicar que va ser perquè” es va prendre en consideració la llei de Murphy”. Després va citar la llei i va dir que en general significava que era important considerar totes les possibilitats abans de fer una prova. Aquesta frase va anar canviant fins a la forma actual (“Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament“), que mai va ser pronunciada per Murphy.

Els Ig Nobel: premis curiosos

ignobel.jpgEls premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.  Continue reading

El velcro, el gos i els cards

velcro.jpgEl nom de Velcro bé d’una combinació de dues paraules franceses: velour (vellut) i crouchet (ganxo). Aquest invent es deu a un enginyer suïs anomenat George de Mestral l’any 1941. Un dia estava passejant pel camp amb el seu gos quan va observar que les flors d’un card es quedaven adherides a la seva roba i al pèl del seu gos. Continue reading

La llei de Murphy

murphy.gifSegurament molts cops has sortit de casa amb paraigües pensant que plourà i no ho fa. O t’ha caigut una torrada de pa amb mantega a terra i el que toca a terra és la mantega. O t’has posat a la cua més lenta del supermercat. Totes aquestes circumstàncies esta dintre la llei de Murphy, que diu “Si una cosa port sortir malament,sortirà malament”. Qui va ser aquest Murphy que va enunciar aquesta llei? Segueix llegint i ho descobriràs. Continue reading

La dinamita i els premis Nobel

alfrednobel.jpgCada d’any es dóna un premi Nobel a persones que han fet grans aportacions per a la humanitat. Aquest premis van ser instaurats per Alfred Nobel, un Suec que va descobrir la dinamita. L’establiment d’aquests premis van ser fruit d’una trista confusió.

Alfred B. Nobel va néixer a Estocolm (Suècia) l’any 1833 dintre d’una família d’enginyers. Als nou anys d’edat, es va traslladar amb la seva família a Rússia on ell i els seus germans van rebre classes d’humanitats i de ciències naturals per part de professors privats. Després d’un llarg període d’estudis als EUA, es va ocupar de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken.

En aquells moments, ell, el seu pare i el seu germà estaven buscant un mètode per poder controlar la nitroglicerina, que era una substància líquida que explotava al menys mínim moviment, cosa que la feia molt perillosa. Desprès de molts i perillosos intents ho van aconseguir: van inventar la dinamita, que es podia manipular sense que explotés a les mans.

Aquest descobriment el va fer molt ric, i la dinamita va passar a convertir-se en un element habitual amb totes les guerres. Aquest fet li va suposar el sobremon del “comerciant de la mort”. S’ha especulat durant molt de temps sobre les raons que van dur Alfred Nobel a prendre la decisió d’establir els premis que porten el seu nom. Una de les hipòtesis més plausibles sosté que l’establiment del premi va ésser fruit d’un incident ocorregut el 1888. Aquell any, el germà d’Alfred Nobel, Ludvig, va morir mentre es trobava a Cannes (França). Els diaris francesos van publicar la notícia de la mort de Ludvig, però el van confondre amb el seu germà, i un diari va arribar a publicar el titular: ‘El comerciant de la mort ha mort’, en clara referència al fet que Alfred Nobel hagués inventat la dinamita. Sembla que va ser després d’aquest fet que Nobel va instaurar el premi per rentar el seu nom i que els diners que ell havia guanyat degut a un producte que s’usava per matar, anés a persones que fessin tot el contrari, un bé per la humanitat.

El 27 de novembre de 1895, Nobel va signar el seu darrer testament al Club Suec-Noruec de Paris en el qual feia constar la donació de la seva fortuna per la instauració del premi que duu el seu nom. Va morir a causa d’una hemorràgia cerebral a la seva casa de San Remo, Itàlia, el 10 de desembre de 1896.

El premi instituït per Alfred B.Nobel en el seu testament és el primer guardó a nivell internacional que es concedeix anualment, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física, de la química, de la fisiologia i la medicina i de la literatura, així com a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau. El premi consisteix en una medalla, un diploma personal i certa quantitat de diners.

El refredament global del planeta

refredamentglobal.jpgCientífics russos de l’observatori Principal de l’acadèmia de Ciències asseguren que en els pròxims anys el planeta Terra experimentarà un dràstic descens de temperatures. Investigacions sobre els canvis en el flux de radiació solar efectuades des de Sant Petersburg indiquen que entre 2012 i 2015 començarà un lent procés de declivi tèrmic que arribarà al seu màxim al 2055. Segons els científics russos,  l’escalfament global actual és causat per l’augment d’activitat solar durant tot el Segle XX i arribarà al seu pic d’aquí 5 anys. El període més fred ocorrerà desprès d’una gran declinació de l’activitat solar, entre 2035 i 2045 Segons l’observatori d’investigacions espacials, aquest procés es perllongarà per un espai de 60 anys.

Per altra banda, Timothy Patterson, professor de ciències de la Terra en la canadenca Universitat Carleton, ha realitzat una investigació sobre el llot dipositat durant els últims 5.000 anys en el fons dels fiords de l’oest de Canadà, usant una sofisticada tecnologia. Patterson ha afirmat que les dades recopilades són “un dels registres sobre el clima de major qualitat a la disposició de la ciència”. De la seva investigació, que es va iniciar l’any 2002, comencen a extreure’n teories sobre un refredament global. “Els científics que estudien el sol prediuen que, per a l’any 2020, el sol començarà el seu cicle de Schwabe més debil dels dos últims segles, la qual cosa probablement conduirà a unes condicions inusualment fredes en la Terra”. L’investigador mostra una correlació directa entre les variacions en la lluentor del sol i certs indicadors climàtics terrestres (anomenats proxies), troballa que segons ell escriu: “no és únic, ja que existeixen altres centenars d’estudis que, començant pels proxies dels anells dels arbres en la península russa de Kola, i acabant amb els mesuraments dels nivells de l’aigua en el Nil, mostren exactament el mateix: una correlació directa entre les variacions en la lluentor del sol i els indicadors climàtics terrestres”.

Aquesta visió està compartida per l’astrònom belga Dirk Callebaut, que espera un “gran mínim solar” a mitjan aquest segle, igual que el Mínim Maunder (1650-1711), un període en el qual el Riu Tàmesi, el Sena i els canals d’Holanda es congelaven durant l’hivern.

Un missatge similar va provenir del físic David Hathaway, qui va fer notar que la ‘Gran Cinta Transportadora del Sol’ s’ha frenat a un ritme a un mínim rècord.. La ‘Gran Cinta Solar’ és un massiu corrent de circulació de foc (plasma calent) dintre del Sol. Els investigadors creuen que el gir d’aquesta cinta controla els cicles solars. D’acord amb la teoria i les observacions, la velocitat de la ‘cinta’ prediu la intensitat de l’activitat de les taques solars uns 20 anys en el futur. Una ‘cinta’ lenta significa menor activitat solar; una ‘cinta’ ràpida significa una forta activitat. Hathaway creu que el al voltant del 2025, podria ser un dels més febles en segles.

Witricitat, electricitat sense fils

witricitat.jpgInvestigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts van aconseguir enviar electricitat a través de l’aire des d’una font d’energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància sense cap fil elèctric. Es coneix amb el nom de “Witricitat”, perquè “wi” és l’abreujament de “sense fil” en anglès.

Aquesta nova tecnologia funciona gràcies a la ressonància: es crea un camp magnètic entre dues antenes fetes de bobines de coure, una connectada a la font d’electricitat i altra en l’aparell que volem encendre ( Per exemple, una bombeta). Aquestes dues antenes vibren amb el camp magnètic creat per l’electricitat i es fa un poderós intercanvi d’energia sense afectar a altres objectes propers.

La ressonància, un fenomen físic que produeix que un objecte vibri quan se li aplica energia amb una freqüència determinada. Quan dos objectes ressonants tenen  la mateixa freqüència, tendeixen a acoblar-se amb molta força. És el cas dels instruments musicals, quan un toca un so en un instrument, un altre que tingui la mateixa ressonància acústica ho capta i vibra visiblement.

Fins ara només s’ha pogut fer a una distància de 2 metres, però segurament es podrà augmentar el radi d’acció. Les aplicacions són múltiples, des de la desaparició dels fils a les cases fins a eliminar les torres d’alta tensió per al transport de l’electricitat des de les centrals generadores ubicant unes poques antenes receptores al llarg del recorregut.

El refredament global del planeta

refredamentglobal.jpgCientífics russos de l’observatori Principal de l’acadèmia de Ciències asseguren que en els pròxims anys el planeta Terra experimentarà un dràstic descens de temperatures. Investigacions sobre els canvis en el flux de radiació solar efectuades des de Sant Petersburg indiquen que entre 2012 i 2015 començarà un lent procés de declivi tèrmic que arribarà al seu màxim al 2055. Segons els científics russos,  l’escalfament global actual és causat per l’augment d’activitat solar durant tot el Segle XX i arribarà al seu pic d’aquí 5 anys. El període més fred ocorrerà desprès d’una gran declinació de l’activitat solar, entre 2035 i 2045 Segons l’observatori d’investigacions espacials, aquest procés es perllongarà per un espai de 60 anys. Continue reading

Witricitat, electricitat sense fils

witricitat.jpgInvestigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts van aconseguir enviar electricitat a través de l’aire des d’una font d’energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància sense cap fil elèctric. Es coneix amb el nom de “Witricitat”, perquè “wi” és l’abreujament de “sense fil” en anglès. Continue reading