Actualment, les energies més rendibles en quant a obtenció d’electricitat són les tèrmiques i les nuclears. Les anomenades energies alternatives (hidràulica, eòlica, solar) són poc eficients i mont intermitents, ja que depenen de les condicions climatològiques per poder funcionar. Hi ha una alternativa on s’han abocat moltes esperances que és la fusió nuclear, que, a diferencia de les nuclears que actualment funcionen, no generen residus radioactius. És el que passa al sol: la escalfor que ens arriba són per la fusió. Serà com tenir un petit sol en miniatura a la Terra.
Les centrals nuclears que actualment estan en funcionament són de fissió. Aquesta tècnica consisteix en dividir àtoms d’urani per obtenir energia en forma de calor. A part d’aquesta calor, de la divisió surten neutrons que serveixen per seguir dividint altres àtoms d’urani en una reacció en cadena. Però encara surten més coses de la fissió: electrons disparats, protons i neutrons junts, energia en forma d’ones. Aquestes manifestacions s’anomenen radioactivitat. El que la fa espacialment perillosa és que actua com a petits projectils que poden impactar sobre les mateixes cèl·lules i produir desequilibris que poden conduir a un càncer. Per poder frenar la seva activitat es necessiten molts anys, i s’han d’emmagatzemar a llocs on sigui impossible que pugui sortir durant períodes llarguíssims.
En canvi, la fusió nuclear és tot en contrari: en la unió de dos elements per formar-ne un de més gran, alliberant una gran quantitat d’energia. Els elements que s’utilitzen per fer la unió són dos isòtops de l’hidrògen: el deuteri i el trití. Els isòtops són elements que tenen diferent nombre de neutrons al nucli, però mantenen el mateix nombre de protons. La unió del deuteri i del trití formen heli i desprèn molta energia. L’avantatge que té respecte la fusió és que la matèria primera per fer la reacció és inesgotable, i que pràcticament no es desprèn radioactivitat en aquest procés, el que la fa que sigui una gran esperança de futur per la crisi energètica.
Però aconseguir-ho no és gens fàcil: es necessita posar aquests elements en l’estat de plasma. En aquest estat els electrons estan lliures de l’atracció dels nuclis, pel que la fusió es pot dur a terme. Per poder aconseguir aquest plasma és necessari altíssimes temperatures, cosa que encara no és possible actualment. Per fer-ho possible, s’està duent a terme el projecte ITER, que és la construcció a França del primer reactor de fusió nuclear al món. L’estat de plasma es vol aconseguir amb un gran toroide (un donut, per entendre’ns) os amb uns potentíssims imans es vol obtenir unes pressions i temperatures suficientment altes per arribar a l’estat de plasma.
Encara falten molts anys d’investigacions per poder aconseguir-ho, però podria ser la gran solució per obtenir una energia neta i inesgotable.
Aquest video mostra la diferència entre la fissió i la fusió nuclear.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9GrIDucBnkg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]