El nostre llibre digital
Cliqueu aquí per accedir al nostre llibre digital .
Segon missatge del Carnestoltes
El Carnestoltes ens ha deixat avui el segon missatge
26 de febrer , tarda
Bé , ja hem acabat el dia . Ahir no vaig poder dormir massa perquè hi ha algun alumne , a vegades més d’ un , que molesta els companys i no treballa massa. A veure si me l’ hauré d’ emportar quan marxi .He passat la nit força calentó però m’ he avorrit molt. Pot ser es podria quedar algú a la nit a fer-me companyia ? o buscar-me algun company ?
Bé avui he estat a la classe dels grans durant el matí . Em sembla que faltava un alumne amb el que ahir ens vam fer força amics perquè em venia a veure tot sovint . Què està malalt ? Què em té por ? Què s’ ha adormit ? .Els altres alumnes han treballat força , però n’ hi ha hagut algun que s’ ha quedat sense cadira . Jo penso que el mestre li hauria de lligar i deixar-lo tota la nit aquí amb mi . Bé espero que no l’ hagin de tornar a avisar com aquestes dues nenes de segon que treballen força però que no hi ha manera que seguin bé . Doncs a veure si millorem !!
Anàveu molt bonics amb els pijames i amb els llavis pintats, però n’ hi ha hagut algun que potser ahir quan vaig deixar el missatge només va sentir la primera part i tenia tapada l’ orella quan vaig parlar dels llavis …. En fi esperem que se n’ hagi assabentat . Potser no es trobava massa bé perquè a mig matí ha desaparegut….Si un no es troba bé no ha de sortir a prendre l’ aire al carrer, això fins hi tot, jo que sóc poc ensenyat ho sé ….Aquesta tarda si que m’ ho he passat bé a la classe dels petits amb totes les activitats que heu fet,; m’ he divertit molt !. N’ hi ha algun de molt trempat, com aquests dos de P-3.M’ ha semblat que es diuen Adrià i Pere .
Això sí n’ hi ha un de molt pesat que només molesta els altres . Si no es porta bé aquests dies que jo sóc aquí em sembla que me l’ emportaré quan marxi aquesta setmana o la que ve . També hi ha la possibilitat que es quedi a la nit fent-me companyia . I si no haurem de buscar alguna cosa .Ah!, aquesta senyoreta tant guapa no l’ havia vist encara …em sembla que es millor que em quedi a aquesta classe un dia més .
Bé doncs espero que aquell noi que ahir no va sentir el segon missatge tingui ara les orelles ben destapades i es recordi del que ara diré : per demà cal portar unes ulleres de sol ( i tot el que porteu avui: pijames i llavis pintats ) .Així que espero que em trobeu algú per passar la nit i fins demà . Feu bondat i treballeu força .
En Tomàs, el Carnestoltes .
26 del mes dos de l’ any 14
El Carnestoltes ja ha arribat
Aquest vespre, cap a la matinada ha arribat el Carnestoltes .
Aquest és el missatge que ha deixat via internet .
Matinada del 24 al 25 de febrer de 2014
Finalment he arribat , ja en tenia ganes ! ha sigut una travessia molt dura ja que venia d’ Escòcia , un petit país al nord de la Gran Bretanya(Anglaterra ) , i em va agafar un diluvi que semblava el Diluvi Universal de la Bíblia . Així que durant uns dies no podien circular vehicles amb rodes. Havia d’ arribar com més aviat possible., No tenia pru diners per agafar l’ avió i els aeroports també semblaven llacs . Així que vaig haver d’ agafar un vaixell….i finalment ahir a la tarda vaig arribar al port de Barcelona . Ahir a la tarda vaig agafar l’ autobús i ara –són les 2 de la matinada- acabo d’ arribar. Així que he pensat deixar-vos el missatge i fer una dormideta. Estic tant cansat !!!!
El Carnestoltes de l’ any passat em va explicat que em tocava anar a una escola petita d’ un poble anomenat Cubells . Jo aleshores vaig entrar a internet i vaig veure de quina escola es tractava , del nombre d’ alumnes….Tot això a la vostra pàgina web i al vostre bloc… així que em sembla que ja us conec una mica …però avui acabaré per conèixer-vos .
Espero que els vostres mestres i mestres no us hagin de renyar gaire i que els grans ensenyin als petits com s’ han de comportar, seure bé….treballar…. Avui em quedaré tot el dia a aquesta classe. Demà ja veurem .
Com ja sabeu ahir dilluns començava la setmana de gresca que espero que sigui molt divertida per a tots i totes . Així que com que ahir no us vaig poder deixar cap missatge per demà cal que porteu dues coses : una camisa del pijama que us podeu posar damunt del jersei i els llavis pintats de color .
Bé, jo ara descansaré una mica i després aniré observant el bon funcionament de les classes . He llegit el vostre horari i he observat que avui hi ha classe de música. Estaré content si hem canteu alguna cançó.
Així que fins demà que us deixaré el missatge del dimecres . Espero que pugui dormir una mica. Fins demà nois i noies.
Cubells a 25 de febrer de l’ any 14 després del segon mil·leni.
Fem el Carnestoltes
Amb els alumnes de CS hem construït el carnestoltes . primer hem cosit les diverses peces : camisa, pantalons,mitjons i guants . Després hem emplenat el cap i l’ hem cosit al coll de la camisa …. tot seguit ho hem emplenat de paper .
Després hem dibuixat al cap la boca, els ulls….. Demà arribarà a l’ escola .
Cavall fort concurs personatges literaris
Com cada mes intentem trobar la solució del concurs de Cavall Fort. Aquest més calia descobrir en els dibuixos diversos personatges literaris.
Preparem l’ hort
Arribats a mig febrer comencem a preparar l’ hort . Aquesta setmana, hem matat les males herbes , hi hem posat el fem i un dia d’ aquests el llaurarem .
Conte . La filla del Sol i de la Lluna .
Títol : La filla del Sol i de la Lluna . Autor: Conte popular adaptat per Roser Iborra .
Il·lustrador/a : Fina Rifà . Editorial : La Galera
El nostre llibre digital
Clicant aquí podeu accedir al nostre llibre digital .
Mapes temàtics
Aquí teniu un enllaça als mapes temàtics ( sistemes respiratori, circulatori… ) i mpapes geogràfics ( rius, muntanyes, continents…)
Activitats de matemàtiques
Cliqueu aquí per accedir a les activitats de matemàtiques .
Voltors
Aquest migdia, entre Cubells i Foradada, una vintena de voltors fan una trobada , en ple camp de blat.
30 de gener : Dia de la Pau 14
El cap de setmana vam sortir al Diari Segre .
30 de gener: Dia de la Pau
Avui, 30 de gener a l’ escola hem celebrat el Dia de la Pau , amb algunes activitats a l’ escola .
La tardor
Els alumnes de tercer hem il·lustrat el poema de la tardor que vam fer abans de Nadal .
El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Avui amb els alumnes de CM i de segon hem treballat la faula : El ratolí de camp i el ratolí de ciutat . Els de CM han fet una lectura de la faula i després han intentat explicar-la amb les seves paraules. Finalment l’ han il·lustrat .Els de segon l’ han llegit i hem fet unes preguntes de comprensió.
Sanefes
Aquesta setmana a l’ hora de plàstica hem dibuixat unes sanefes.
Rovelló, el valent
Aquest segon trimestre, amb els alumnes de CM, llegirem i treballarem el llibre de Josep Vallverdú, Rovelló .
Itineraris de lectura
Aquest any , dins del programa d’ itineraris de lectura, ens ha estat assignada l’ escriptora i poetessa, Lola Casas .
El nostre llibre digital
Clicant AQUÏ podeu accedir al nostre llibre digital .
Punts de llibres solidaris
Aquest curs participarem en els punts de llibre solidaris que vendrem per sant Jordi. Aquest any estan dedicats a la solidaritat amb Etiòpia . És organitzada per ” Save the Chlidren ” .
Poemes de Nadal 1
Vet aquí uns poemes de Nadal que vam escriure i il·lustrar …
Alicia : il·lustracions
Els alumnes van realitzar unes il·lustracions del capítol 4 que vam treballar.
Fi Capítol 4 . Alícia .
Va córrer fins arribar a un turó ple de cases i va pujar carrer amunt fins arribar al pati de l’escola Sol Naixent. Mentre pensava com podia tornar a la seva mida normal la va sorprendre un esquirol que se la mirava amb uns ulls ben oberts i la cua ben dreta. “Pobret!” – va dir l’Alícia. I, tot i que l’esquirol era molt més gran que ella, va agafar una pilota del pati i li va llençar per jugar amb ell. Aquesta li va semblar la millor oportunitat per escapar-se, de manera que va córrer turó amunt fins que es va trobar molt cansada i sense alè.
“I tot i així, quin esquirol més preciós” – va dir l’Alicia mentre s’asseia repenjada al portal de Santa Maria, dalt de tot del turó. “M’hauria agradat poder jugar més estona amb ell; jugar a pilota, fer castells de sorra, córrer, gronxar-nos, baixar pel tobogan, si… Si tan sols hagués tingut la mida que em correspon! Òndia! Quasi m’havia oblidat que he de tornar a créixer. Suposo que he de menjar o beure alguna cosa o altra, però que?” . Va continuar corrent , ara turó avall, fins endinsar-se al bosc , mentre la boca se li feia aigua pensant en les favetes de La Llosa . Es va tornar a aturar .Va mirar al seu voltant : roselles, matolls de timó i de romaní, però creia que cap fos apropiat per menjar en aquelles circumstàncies. Llavors va veure un rovelló molt gros més o menys de la seva mida que li va cridar l’atenció. Se li va ocórrer que podia mirar a sobre a veure que hi havia. Es va posar de puntetes per donar-hi un cop d’ull i els ulls li van topar amb una gran marieta que es ventava amb un pètal de margarida, sense prestar cap atenció, ni a ella ni a res.
Projecte Alícia : Capítol 4b
De cop i volta va sentir la veu de la perdiu que venia a buscar la Montserrat però, com que l’Alícia ocupava tota l’habitació, la perdiu no va poder entrar. Quan va voler passar per la finestra va caure en un pou d’aigua. Llavors, l’amo, va ordenar a l’abella Pau que entrés per la xemeneia, però l’Alícia li va donar un cop de peu tan fort que va sortir volant.
La perdiu, molt enfadada, va ordenar que tiressin pedres al palau. Amb certa sorpresa, l’Alícia es va adonar que les pedretes es convertien en croissants i va pensar: “Si em menjo una d’aquests croissants potser em faré petita un altre cop”. Així, doncs, se’n va menjar un immediatament. Era deliciós! Li recordava tant als croissants de Cal Roma de Cubells! De cop i volta, va començar a encongir-se i, quan va ser prou petita, va sortir del menjador i va marxar del palau.
Projecte Alícia : Capítol 4a
IV. Un encàrrec per a la perdiu blanca
Era la perdiu lamentant-se “El Perdigot ,el Perdigot! Per les meves plomes! el meu bec i les meves ales! Em farà matar, tan segur com les fures són fures! On em poden haver caigut?” L’Alicia va pensar que potser buscava el rellotge i la branqueta de boix, però després de tot el que havia passat i de nedar pel bassal els havia perdut. Quan la perdiu va veure L’Alicia li va dir: “Escolta Montserrat, corre cap al palau i porta’m un rellotge i una branqueta de boix. Ràpid!” L’Alicia, que estava molt espantada, li va fer cas, però sabia que l’havia confós amb la seva criada. Va córrer fins arribar al palau on hi havia un placa que deia “M. Perdiu”. Va entrar i va pujar escales amunt fins arribar al menjador de la torre. Dins hi havia una taula plena de rellotges i branquetes de boix. L’Alicia va agafar un rellotge i una branqueta i, quan anava a marxar, va veure una ampolla amb un líquid verd. Esperant que aquell líquid la fes créixer, se’l va beure d’un sol glop; però, de sobte, va trobar que el sostre li premia el cap. L’Alicia creixia i creixia fins al punt que va haver de treure el braç per la finestra de la torre del palau i el peu per la xemeneia. L’Alícia només desitjava tornar a ser a casa seva i es deia: “Tant de bo no hagués entrat en aquella cova seguint a la perdiu”.
Alícia al País de les Meravelles2
Dins de la eesecriptura del capítol 4 d’ Alicia , hem continuat seguint el fil dels tres ante
riors capítols , on s’ havia substituit el conill blanc per la llebre blanca. També hem afegit alguns escenaris i paisatges del nostre poble …. Hi hem afegit algun dibuix fet pels alumnes .
Projecte Alicia : escriptura col·laborativa.
Aquests dies participem en el Projecte Alicia : escriptura col·laborativa. En aquest projecte les escoles que hi participen han de reeescriure el capítol que se li ha assignat . A la nostra escola ens ha tocat el capítol número 4 :Un encàrrec del conill blanc .
En aquest capítol el Conill Blanc troba l’ Alícia i la confon amb la seva ama de claus . Li diu que vagi a buscar el ventall i un parell de guants blancs de pell de cabrit .ella pensa que es millor que ho vagi a buscar . Quan troba seva hi entra i troba una ampolleta de la qual beu per tornar a ser normal , però es fa massa gran i no cap a la caseta . Al cap d’ una estona hi arriba el conill i els seus amics i intenten entrar a casa . Com que no poden li comencen a tirar pedretes que es converteixen , miraculosament en pastissets. Ella se’ n menja un i es torna a fer petita . Aprofita, ara, per escapar-se i es troba un cadell de gos. També n’ ha de fugir fins arribar al bosc on damunt d’ un bolet, de la seva mateixa mida, troba un erugot que no li fa cap cas …
Comentaris