DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
La Cursa Save the Children 1
El dimarts dia, 31 de gener, vam celebrar la cursa de Save the Children . Aquest any dedicat a la Pau. Vet aquí algunes imatges.
Un símbol de la Pau, GANDHI.
Al llarg d’ aquesta setmana estem treballant uns del referents de la Pau, en el nostre cas en GANDHI.
Després de tornar a l’ Índia i quan tenia 60 anys, en Gandhi va pensar quina seria la millor manera de protestar contra els anglesos. Va desobeir les lleis angleses injustes però de manera pacífica.
Després de fer la lectura del text que tens al davent respon a les següents preguntes.
1.-Quina és la cosa que necessitaven més els pobres que els rics ? – Per a què la necessiten els pagesos ? – Per què els era difícil aconseguir-la ?
2.-Què va decidir fer en Gandhi ? – Quants quilòmetres van recórrer ?
3.-Per què el van tancar a la presó ?
-Per què el van alliberar el gener de l’ any 1931 ?
4.- Per què en Gandhi pensava que el seu moviment de protestar era semblant a la feina d’ un pagès ?
5.-Com l’ anomenaven els indis ? – Per què creus que era així ?
-Quan feia una xerrada quantes persones arribaven a escoltar-lo ? – Com ho veus ? Per què ?
DIA DE LA PAU 3
Auui dia 31 de gener hem celebrat la cursa de Save the Children , dedicada aquest any a la Pau. Per això l’ hem celebrat aquesta setmana dedicada a la Pau. Vet aquí algunes imatges. En publicarem altres en altres articles.
DIA DE LA PAU 2
Avui, 30 de gener, Dia de la Pau, hem continuat treballant la figura de Gandhi i també , tots els nens i els mestres hem plantat la nostra mà , amb color blanc en una cartolina, com a símbol de la Pau. Demà farem la cursa de Save the Children dedicada , aquest any, a la Pau, quelcom tant complicat, i que hauria de ser l’ anhel de tots.
DIA DE LA PAU 1
El passat divendres a la classe de Religió i Valors vam fer unes activitats per celebrar el dia de la Pau . Al llar de la setmana els alumnes de segon , cicle mitjà hem treballat la figura de Gandhi, referent de la cultura de la no-violència. Ho hem fet mitjançant els articles que hem llegit del últim número de la revista Petit Sapiens.
HACHIKO, EL GOS QUE ESPERAVA. Valoració Elisabeth.
TÍOL: Hachiko el gos que esperava.
AUTOR: Lluís Prats
EDITORIAL: La galera
PRIMERA EDICIÓ: Març del 2015
EDICIÓ QUE HAS LLEGIT I ANY:Novena edició
IL·LUSTRADOR/A: Zuzanna Celej
PERSONATGE PREFERIT. Hachiko. PER QUÈ? Perquè era un gos molt fidel als seus amos i era un gos molt llest.
HE TRIAT AQUEST CAPITOL PERQUÈ: Perquè es a la vegada alegre i a la vegada trist i per que el senyor Ueno compleix la seva promesa.
CAPITOL 13
ESTACIÓ DE SHIBUYA TOKIO MARÇ DEL 1935
Els veterinaris japonesos consideren que la vida d’un gos Akita només dura uns deu anys. L’Hachiko tenia uns onze anys i uns mesos. L’hachiko aquell dia pasejava per l’estació. Anava coix i no veia d’un ull. La gent de l’estació pensava que aquella nit moriria. L’Hachico va bordar a tota la gent que l’acariciaba. Aquella nit que nevava molt l’Hachiko es va estirar esperant al professor Ueno i els ulls se li tancaven. El gos es mort. De cop i volta va apareixer un tren. Del tren va apareixer el professor Ueno. L’Hachico va obrir els ullls. El professor Ueno van pujar al tren i el tren va marxar.
Al dia seguent tots van veure a l’Hachico davant l’estació mort.
HACHIKO, EL GOS QUE ESPERAVA. Valoració Joel
TÍTOL: Hachiko.El gos que esperava.
AUTOR:Lluís Prats.
IL·LUSTRADOR: Zuzanna Celej.
Editorial:La Galera.
Edició: 8a edició
Personatges: Hachiko,professor Ueno,senyora Yaeko,Chizuko,Kikuzaburo.
El meu personatge preferit és l’Hachiko. Perquè espera al professor Eisaburo Ueno durant tota la seva vida.
He triat aquest capítol perquè:Es el que més m’ha agradat i perquè li tira la senyora Shuto un pastisset a l’Hachiko.
ESTACIÓ DE SHIBUYA ,TOQUIO
ABRIL DEL 1934
L’abril de l’any 1934 ,els arbres estaven florits.Aquell dia van inaugurar la estatua de l’Hachiko. L’Hachiko com cada dia estava esperant al professor Ueno però no va sortir del tren.Va sortir la senyora Yaeko i va veure un gos akuita i va anar a preguntar a un venedor de diaris,si era l’Hachiko i li va dir que si que venia cada dia a esperar al professor Ueno.
La senyora va anar a acariciar a l’Hachiko el va trobar brut,vell,prim i una ferida cicatritzada.Es va quedar a fer-li companyia i li va donar un pastisset.
L’Hachiko li va reconeixer i li va llepar la mà.
L’Hachiko es va ajeure al costat de la senyora Yaeko i li va acariciar el llom .L’Hachiko va començar a arrossegar l’os que li havia donat el senyor Matsumoto.
La senyora Yaeko estava mirant totes les persones que arribaven a l’estació de Shibuya.I va poder presenciar la llum de color blau.Després quan l’Hachiko es va adormir la senyora Yaeko va marxar cap a casa.No va mirar enrere per no posar-se trista.
Joel Castillo Martínez
5e
HACHIKO, EL GOS QUE ESPERAVA. Valoració Blau
TÍTOL: Hachiko el gos que esperava
AUTOR: Llúis Prats
EDITORIAL:La Galera
PRIMERA EDICIÓ : Març del 2015
EDICIÓ QUE HAS LLEGIT I ANY: Novena edició juny del 2022
IL·LUSTRADOR: Zuzanna Celej
PERSONATGE PREFERIT: Hachiko perquè es fidel al seu amo tota la vida perquè l’acompanya cada dia a l’estació de tren.
HE TRIAT AQUEST CAPÍTOL PERQUÈ : Es el que m’ha agradat més i perquè li fan una estatua en el seu honor.
ESTACIÓ DE SHIBUYA , TOQUIO
ABRIL DE 1934
L’abril de 1934 com cada dia l’Hachiko esperava el professor Ueno què arribés amb el tren. A més aquell dia era l’inauguració de la seva estatua.
L’últim passatger que va sortir de l’estació era la senyora Ueno . Quan el va veure va anar a preguntar al dels diaris si aquell encara era l’Hachiko, li va dir que sí. Ella el va anar a veure i l’Akita al sentir la seva olor a lotus la va reconèixer .Al veure que s’havia fet vell i estava malalt se’l va voler emportar però l’Ibuki li va dir que no se’n volia anar d’allí.
Per això la senyora Ueno es va quedar amb l’Hachiko a esperar el professor.
Al veure que l’Hachiko s’havia adormit va marxar sense mirar enrere per no estar trista.
VALORS QUE APORTA:
L’amistat: El professor Ueno i l’Hachiko .
La Tristesa: Quan el professor es mort i l’Hachiko deu anys després .
La Fidelitat: L’Hachiko espera al professor durant deu anys a l’estació .
EL RECOMANARIA:
Als nens i adults que els hi agraden els animals, les aventures, la fidelitat d’un gos.
Música a la Prehistòria
A la tarda ens van ensenyar com feien música la gent de la prehistòria . utilitzant ossos buits, estirant cordes, fent servir carabasses buides, amb canyes……Els alumnes de l’ escola vam anar sortint i vam practicar amb diferents instruments semblants a : flautes, tambors de diferent mida, caixes de ressonància , alguna mena de guitarra…..finalment vam construir un estri que en un altre article ensenyarem.
Aniversari del Biel.
El passat dia 14 el Biel ens va fer 4 anyets. Ja és tot un senyor. Felicitats !
Pintem 1
Després de dinar vam continuar fent activitats. Després de la cacera calia saber com ho feien per pintar a les coves. Ens van preparar els colors més comuns de pintures que utilitzaven els homes prehistòrics derivades de plantes, terres de color . i elements d`animals com la sang i el greix . També ens van explicar les eines per pintar que passaven del simple dit, per les crineres i cues de cavall per fer els pinzells o les ales dels ocells. Cada un de nosaltres va pintar i vam poder experimentar com ho feien aquells homes al pintar a l’ interior de les coves. Aquí en teniu unes mostres.
És l hora de caçar.
La primera activitat de la tarda va ser la cacera. Ens van ensenyar com caçaven els homes prehistòrics. Vam aprendre a utilitzar l’ arc i la fletxa i també la llança. Vet aquí algunes imatges.
Excavem 2
Una vegada excavat vam deixar les restes als quadrats que havia excavat cada nena i nen. A partir d’ aleshores vam analitzar el perquè les restes es trobaven allà i no en un altre lloc. Hi havia uns quadrats on vam trobar moltes restes d’ ossos d’ animals. Vam pensar que era un lloc on menjaven . En uns altres quadrats vam trobar restes de carbó i d’ eines per encendre foc. Vam pensar que aquella era la zona on tenien el foc. Ens uns altres quadradets vam trobar diverses eines com punxons, agulles, pedres afilades. Vam deduir que era la zona on feien les armes i els estris .
En una altra zona vam trobar petxines petites i grans. Segurament era el lloc on feien altres objectes, alguns decoratius com a penjolls i polseres i altres com llànties per poder pintar a la nit a les parets de les coves.
Tot fent d’ arqueòlegs .
La primera activitat es tractava de fer d’ arqueòlegs. Vam anar a una zona que s’ havia dividit la superfície amb quadrats. Cada alumne havia d’ excavar el seu quadrat superficial tot traient la sorra que cobria les restes arqueològiques . Calia fer-ho de forma acurada utilitzant un pinzell, una pala i una galleda on s’ havia d’ anar posant la sorra que es treia de sobre. Les diferents restes que els alumnes anaven trobant calia treure la sorra de sobre i el voltant, però deixa-les al mateix lloc on les trobaven Finalment acabada l’ excavació caldria fer hipòtesis del perquè estaven en aquells llocs i no en altres.
Anem al cda de la Noguera a aprendre prehistòria. Treball a l’ aula.
Aquest dimarts,dia 24 de gener era un dia que feia fred, però la sortida del sol ens ha ajudat a no passar-ne tant. Hem ant al Camp d’ Aprenentatge de la Noguera a estudiar en viu la prehistòria. Ens han rebut al Camp d’ Aprenentatge els mestres que porten el centre. Després d’ esmorzar hem pujat al Camp Arqueològic on hem passat tot els dia. primer hem fet un treball d’ aula on ens han explicat què fàriem i ens hem endinsat una mica més en la prehistòria. Val a recordar que durant els últims deu dies hi hem treballat a l’ escola. Així doncs ens han explicat com feien les armes, el foc, com treballaven la pell… després d’ aquesta introducció ens han comentat quin seria el pla del dia : Fer d’ arqueòlegs, caçar, les tendes, pintar, fer música….
Treballem la prehistòria.
Durant la passada setmana els alumnes d’ infantil i de primària estem estudiant la prehistòria. Durant tota la setmana els nens i les nenes han après què era la prehistòria, en quines parts es dividia, com i on vivien els homes i les dones en aquell temps, com s’ alimentaven, quins estris feien servir per caçar, pescar o treballar, com utilitzaven les eines, quins invents van descobrir…..
I per acabar de aprendre moltes coses més anirem a visitar el Camp d’ Aprenentatge de la Noguera on passarem tot el dia 24 de gener fent d’ arqueòlegs, d’ homes prehistòrics caçant, pintant i fent música amb els instruments que utilitzaven aquells primers homes.
El llop de la Caputxeta. Elisabeth.
Hi havia una vegada un llop que vivia en un bosc molt gran. El llop era alt, jove, negre i tenia els ulls verds. Tenia el cau al mig del bosc sota unes alzineres . El llop era mentider de campionat.
Un dia , com que tenia gana, va anar a buscar menjar i va veure una nena. La nena tenia uns set o vuit anys, i anava tota vestida de vermell .Portava una cistella molt gran al braç. Anava a portar-li unes galetes a la seva àvia. El llop li va dir a la Caputxeta a on anava. La Caputxeta li va respondre que anava a la casa de la seva àvia. El llop li va dir que on era la casa de la seva àvia. La Caputxeta li va dir que era al final del camí. Com que el llop coneixia el bosc li va dir que anés per un altre camí que arribaria més aviat. El llop va arribar primer i va tocar la porta i l’àvia la va obrir. El llop va agafar a l’àvia i la va ficar a dins de l’armari. Com que va veure que li sobrava temps es va menjar totes les llonganisses que va trobar i un tros de pernil Es va posar el vestit de dormir de l’àvia i es va ficar al llit.
Deu minuts desprès la Caputxeta va arribar i com va veure la porta una mica oberta va entrar i es va apropar al llit. La Caputxeta li va dir que estava molt canviada .Li va preguntar que si es trobava bé. El llop li va dir que si. La Caputxeta va dir que tenia els ulls molt grans . El llop li va dir que eren per veure-la millor. La Caputxera li va dir que perquè tenia les orelles tan grans i el llop li va respondre que eren per escoltar-la millor. La Caputxeta li va dir que perquè tenia la boca tan gran i el llop li va respondre que eren per menjar-se-la. La Caputxeta va cridar que l’ajudessin que hi havia un llop. Un caçador que que estava caçant va escoltar els crits i va anar a veure que passava. Quan va entrar va veure un llop que estava apunt de mossegar a la Caputxeta. El caçador li va tirar un tret i li va tocar a la pota. El llop va aprofitar que la porta estava oberta i es va escapar cap al seu cau. S’ hi va quedar tres setmanes fins que es va curar la pota. El llop no sap que va passar a la padrina de la Caputxeta. El caçador va treure l’avia de l’armari i ho van celebrar menjant les galetes que portava la Caputxeta.
No hem sabut res més del llop.
El llop de la Caputxeta. Blau.
Fa uns anys en un bosc d’un poble molt petit hi vivia un llop ferotge i mentider . Era de color negre amb les potes blanques i els ulls blaus.
Tenia el cau en una cova gran del bosc .
Un dia al bosc va veure ena nena d’uns set anys que anava vestida tota de color vermell.A la ma portava una cistella i que passava pel mateix camí.El llop va pensar, si me la menjo no hauré de caçar en una setmana i li va dir:
-Hola ,que hi fas aquí que t’has perdut?,vols venir a casa meva?
-No gracies, li vaig a portar menjar a la meva padrina
-On viu la teva padrina?-Va preguntar el llop
– A l’altra punta del camí
El llop feia tants anys que vivia allí que sabia per quin camí hi arribaria abans que ella i se les menjaria a totes dos.
Una hora més tard, el llop ja havia arribat a la casa de la padrina per un camí més curt .
Va picar a la porta , la padrina va sortir , llavors el llop la va agafar i la va tancar a l’armari de la seva habitació.ES va posar la seva camisa de dormir i es va posar al llit.
Un quart d’hora més tard va arribar la Caputxeta i al veure la porta oberta , va entrar a l’habitació de la padrina i li va dir:
-Hola,estàs molt canviada. Et trobes bé?
-Tens un nas molt gros padrina
-Per olorar-te millor- va dir el llop
-Quins ulls tan grans que tens?
-Són per mirar-te millor.
-Quina boca més gran!
-Es per menjar-te millor!
La Caputxeta va cridar :
-Ajuda,un llop!
Un caçador que estava caçant als voltants de la casa, la va sentir i va entrar corrents a la casa. Quan va veure el llop,li va disparar i el va ferir.
Llavors la padrina va demanar ajuda i la van treure de dins de l’armari.
La padrina i la Caputxeta li van donar gracies al caçador i ell va agafar el llop i va marxar.Una vegada al bosc li va dir que el deixaria anar si no es portava malament.El llop va acceptar i ara es un llop amable.
Blau 5é
La padrina de la Caputxeta. Joel
Durant dues o tres setmanes el text que fem setmanalment el realitzarem explicant alguns contes populars des del punt de vista d’ un dels personatges del conte. Aquesta primera setmana treballarem el conte de la Caputxeta Vermella des del punt de visió del llop i de la padrina. Es a dir seguirem a aquest personatge. Aquesta primera setmana ho farem des de fora i la propera setmana des de dins, aleshores ho explicarà el personatge triat en primera persona.
Hi havia una vegada una padrina que estava esperant a casa seva a la seva neta que es deia Caputxeta vermella.Venia a portar-li un paquet.
Es deia Maria.Tenia 67 anys.Era baixa i tenia els ulls blaus.Era amable i agradable.
La Maria vivia en una caseta en un bosc.
La Maria va sentir cops a la porta.Va anar a obrir la porta i va veure un llop.
El llop era vell,negre i rabiós.
La padrina va sortir corrent a amagar-se a l’armarí de l’habitació.
El llop va entrar a casa,es va disfresar de padrina i es va posar dins del llit.
Al cap d’una estona va arribar la Caputxeta vermella i va picar la porta.Ningú la va obrir.Va veure que la porta estava una mica oberta i va entrar.La Caputxeta vermella va entrar a l’habitació i va veure a l’àvia a dins del llit.S’hi va apropar i li va dir:-Per què tens aquestes orelles tan grans?-
El llop li va respondre:-Per escoltar-te millor-
La Caputxeta vermella li va dir:-I aquests ulls tan grans?-
El llop li va respondre:-Per veure’t millor-
La nena li va tornar a preguntar:-I aquesta boca tan gran?-
El llop li va resprondre:-Per menjar-te-.
El llop va saltar sobre la Caputxeta i li va intentar mossegar l’orella…
En aquell moment va entrar un caçador que estava caçant ocells.
Va entrar perquè va sentir molt soroll,va agafar el bastó groixut que havia agafat al bosc.I va començar a pegar al llop.El llop va fugir per la finestra.
L’àvia va sortir de l’armarí i li va donar les gràcies al caçador.
Per celebrar-ho es van menjar les galetes que havia portat la Caputxeta.
Aniversari de la Marina.
[I com cada any el dia 23 de gener dos germanets fan anys. Un és diu Adrià i ja el tenim a Artesa i l’ l’ altra és la Marina que ha fet els 7 anyets. Felicitats !
Abans s’ agafa un mentider……Faula de l’ Elisabeth.
Fa molts anys a la Sabana Africana hi vivia un tigre. Era vell. Aquell tigre no era un tigre com els altres, era de color gris amb linies negres. Era un tigre molt mentider. Un dia el tigre com que no havia menjat en tot el dia va decidir enganyar un cérvol per menjar-se’l. El tigre es va amagar entre les herbes.
Una mica mes lluny hi havia un cérvol que pasturava tranquil. El cérvol estava sol perquè s’havia perdut. El tigre mentre estava amagat va pensar-se’n una de menjar-se’l. La idea era anar abEl cervol liva dir que com ell era un cervol magic si se’l menjava es moriria.El tigre com tenia por de morir el va deixar lliure. Uns dies després el tigre es va fer mal a la pota barallant-se amb un altre lleó. El tigre es va recordar del cervol magic. Just quan l’anava a buscar el cervol va passar per on estava el tigre i el tigre el va criidar. El cervol es va apropar i el tigre va dir que s’havia fet mal a la pota com que ell era un cérvol magic si el podia ajudar. El cervol va marxar correns i el tigre va descobri que l’havia mentit.
elisabeth 4t
Abans s’ agafa un mentider….Faula del Joel.
Fa molt temps en un poble petit de poques cases i carrers estrets,envoltat de camps i boscos.
Hi vivia un gos abandonat era gran i negre.Era molt rabios perqúe els seus amos de petit li havien pegat molt.
Estava caminant pel poble hi va veure a un gat passegant.
El gos li va dir:-que al final del carrer hi havia un ratolí.
El gat no sel va creure.
El gat es va repensar lo que li havia dit el gos.
El gat va anar on el gos li havia dit que hi havia el ratolí,quan va arribar on li havia diít el gos,no va trovar cap ratolí.Va trovar un gos molt rabios.
El gos rabios va empeitar al gat.El gat va fugir i es va amagar sota un cotxe el gos va arribar i va començar a bordar.El gat no va sortir de sota del cotxe.
Finalment el gos va marxar perqúe el seu propietari el va cridar per anar a casa.
Uns dies més tard el gat passegava pel carrer i es va trovar el gos.El gat li va dir:-que al final del carrer hi havia un home que volia tenir un gos.
El gos s’el va creure.Va anar,quan va arribar no va veure res.Només hi havia un forat al terra i el gos va olorar el forat amb el nas.De cop i volta van sortir tres escarbats verinosos que el van mosegar al nas.El gos va fugir al bosc i no va tornar mai més.
El gos es va adonar de que si dius una mentira et tornen la mentira.
Abans s’ agafa un mentider……Faula de la Blau
Un dia al vespre, un gall que ja se n’ anava a dormir a la branca d’un pi .
Va sentir un soroll a sota de l’arbre .Va veure que era una guineu que li va dir:
-No saps la bona nova?
-Quina? Va dir el gall desconfiat
-La treva entre els animals , baixa que ho celebrarem !
Com que el gall era vell hi savi sabia que la guineu se’l volia menjar;
-Ara baixo ! Però una cosa.Que els gossos també han votat?
-Si es clar -respongué la guineu
-Llavors els hi diré a aquells gossos d’ allà d’alt .Veniu aquí veniu!
-Ja ho celebrarem un altre dia -va dir la guineu- li he de donar menjar a les meves cries.La guineu va marxar.
” S’ agafa abans un mentider que ha un coix”
Blau 5é
Aniversari del Diram.
La setmana passada vam celebrar l’ Aniversari del Diram Per esmorzar unes típiques pizzes de Síria i un pastís .Com que el Diram va fer l’ aniversari el 2 de gener i estèvem de vacances, ho vam celebrar la passada setmana .
Aniversari de l’ Ona de primer.
Aquest mes de gener no parem amb els aniversaris. Hem celebrat , els 6 anyets de l’ Ona.Com que l’ Ona és del 24 de desembre i estàvem de vacances, doncs ho hem celebrat a la tornada . Felicitats bonica !. Aquí en teniu les imatges.
Comentaris