DIARI DE CURS

El Pau és un amic meu de l’ escola que fa sisè .Aquest any marxa cap a Artesa a fer secundària .
És un nen d’estatura normal i prim. Té el cabell castany fosc . La seva cara és ovalada.Té els ulls arrodonits i foscos,el nas petit i la boca gran i riallera .
És un nen bromista i alegre . És força xerraire, però és treballador . Li agrada vestir-se amb roba alegre –
Crec que li agrada dibuixar i fer , a vegades, bromes. També,jugar i mirar el futbol sobretot quan juga el Barça o perd el Madrid .
Crec que ens vam conèixer el meu primer dia d’escola i des de llavors que som amics.
Recordo que un dia ens va fer riure a tots amb una dels seus acudits.
Del Pau he après a jugar a futbol i a tenir un bona amistat.
Pau ,espero que et vagi bé a l’ institut d’Artesa. També espero que vinguis a veure’ns.

Guifré

Aquest curs el Pau, l’ alumne de sisè acaba l’ Educació Primària i marxa a l’ Institut d ‘ Artesa a fer l’ ESO .
Cada alumne fa un petit text d’ acomiadament, que ve a ser un resum d’ alguns conceptes treballats durant l’ any a l’ àrea d’ expressió escrita :descripció, narració….

Cada dia al dematí
vaig al lavabo a fer pipí.
Adormida em vaig a vestir, pentinar
esmorzo i cap  a l’escola començo a anar.

Sóc la primera en arribar
i l’última a la classe a entrar.
Seguidament ens posem a treballar
fins a l’ una que a casa anem a dinar.

A les tres a l’escola tornem a anar
tots els dies coses diferents cal estudiar!
Els dies d’educació fisica juguem
i a les quatre i mitja ,marxem.

A l’acabar l’escola al parc he anat
i després els deures he acabat.
A la nit em poso el pijama, i a sopar!
i a les deu i vint, a descansar!

Cada dia de bon matí

em trec les lentilles i em poso a llegir,

Al cap d’una estona em començo a vestir

esmorzo , i em preparo per sortir.

Quan arribo a l’escola em poso a estudiar

i quan és la una me’n vaig a dinar.

Aleshores l’Angi em serveix el menjar

i quan acabo,em poso a jugar.

A les tres a classe torno a entrar

i molt content,em poso a cantar.

Quan són les quatre i mitja surto de l’escola

i em menjo el berenar que porto a la carmanyola.

Després tots els nens marxem al parc

i jo jugo amb el meu amic Marc.

Finalment a la nit després de sopar

m’estiro al llit i em poso a somniar.

El dijous passat, vam començar a plantar l’ hort de l’ escola . Vam aprofitar per recordar alguns conceptes matemàtics treballats últimament : perímetre,clases de polígons, parts dels polígons ( vèrtex,angles, costat ),mesurar, pasar a les diferents unitats del sistema mètric, área….Finalment vam plantar enciams i tomaqueres.

Aquest dimarts, dia 23 de maig, hem fet la sortida de fi de curs amb tots els alumnes de la ZER El Romaní . hem anat a Salàs del Pallars a una casa de colònies . Hem fet diverses activitats com: tirolina,pista americana…

Vet aquí una vegada, en un poble vora Salamanca,tots els animals es queixaven de que hi havia un ase que mai treballava ni es movia de casa. L’ase tenia el pèl llis i gris , i gairebé sempre estava adormit. De vegades els manava que li donessin menjar els altres animals del poble. Els animals ja n’estaven fins al bec de l’ase.
Un dia una guineu del poble volia enganyar l’ase per anar a la masia d’un pagès perquè la cuinessin per sopar. La guineu va trucar a la porta e la casa de l’ase i el gandul li va dir que entrés . Tot seguit la guineu li va explicar:
-Pots anar a una masia on podràs fer tot el que et passi pel cap -va mentir la guineu.
L’ase va acceptar sense pensar-ho dues vegades.
Van començar a caminar però els hi ho va impedir un riu molt ample que no poden travessar ni caminant ni nedant. Fins que lluny d’ allà van trobar un tronc d’ un arbre que havia caigut al riu . Com que no feia vent, no els va ser difícil travessar-lo.
Ja feia força hores que caminaven.
L’ endemà van arribar a un poble petit on només hi vivien animals. L’ ase va preguntar a un elefant que van trobar a l’ entrada del poble:
-Cap a on és la masia del granger-va preguntar l’ ase .
-És tot recte pel camí que va a les muntanyes-va respondre l’ elefant .

Al cap d’ una hora van arribar a la masia. L’ase hi va entrar, i va preguntar si en aquella masia podia fer el que volia.
El granger es va quedar parat i la va cuinar per menjar durant 2 setmanes.
la guineu, en un dia va tornar al seu poble. tots els animals eren amics de la guineu ja que era molt simpàtica. Tots els animals del poble i la guineu van viure feliços per a sempre més.
No ens hem de fiar de tothom i no em de d’esser ganduls.

Fa molts I molts anys al desert hi vivia un elefant. Vivia allà perquè s’havia perdut .Tenia la trompa llarga, els ulls de color gris, les orelles molt llargues i molt amples. Un dia per allà va passar un ratolí. El ratolí era petit i de color gris, tenia les potes curtes i els ulls de color marró. L’elefant va notar moltes pessigolles per la seva esquena.
-Qui em fa aquestes pessigolles?
Era el ratolí que s’havia posat en una pedra molt i molt alta, va fer un salt molt i molt gran i va pujar a l’esquena de l’elefant. El ratolí va començar a córrer per l’esquena de l’elefant i a l’elefant li deia moltes pessigolles.
El ratolí va baixar de l’esquena de l’elefant i va marxar cap a seu cau. L’elefant , al cap d’una estona va anar a passejar i va caure en un toll de fang. El ratolí va sentir un soroll molt fort des del seu cau. El ratolí va marxar corrents cap al toll de fang perquè el soroll venia d’ allà .
El ratolí va veure al toll de fang l’elefant atrapat. El ratolí pensant i pensant no recordava que tenia molta força: va agafar la trompa de l’elefant, va estirar molt i molt fort i… va treure l’elefant del toll de fang. L’elefant quan va sortir del toll de fang va agafar el ratolí i el va abraçar amb la trompa. L’elefant li va dir al ratolí que es podia quedar a viure a casa seva. Es van fer amics i van viure feliços per sempre.

*El petit , a vegades, ajuda al gran*

FI

És un telèfon sense fils.
Serveix per comunicar-se les persones , per jugar als videojocs , per mirar vídeos , per escoltar música , per buscar coses a internet…
Pot ser petit , gran , tàctil , ample, estret , amb pantalla normal o més gran.
La tapa està feta de plàstic i la pantalla de vidre.
Primer cal obrir-lo, després cliques una aplicació i ja el pots utilitzar.
El poden fer servir totes les persones que ho facin servir.
A mi m’ha millorat la vida perquè em puc comunicar amb la meva mare , el meu pare , la meva tieta , la meva família , els meus amics, amigues.

El transport ha millorat amb el pas dels anys. Al principi, la gent es desplaçava a peu, amb cavall o amb carros, fins que van sorgir el tren i el vaixell de vapor. El vaixell de vapor es un mitjà de transport, que es va inventar
al segle XIX, es capaç d’anar per mar. N’hi ha de grans, que són els vaixells de passatgers, que estan fets de ferro o d’altres materials resistents. També hi ha vaixells de fusta, que són els més sencills.
El tren es va inventar al segle XIX, es un mitjà de transport que pot transportar persones i mercaderies per terra mitjançant les vies de ferrocarril, poden estar fets de fusta, de ferro, d’acer…
El condueix un maquinista.
Més tard, a principis del segle XX, es van inventar el cotxe, l’avió, la moto, el camió i l’autocar.
El cotxe es un mitjà de transportar capaç de transportar persones per carreteres, per camins o fins i tot per boscos. Perquè més tard es van inventar els tot terrenys, que es diuen així perquè poden anar per tot arreu. Els cotxes estan fets de goma, d’acer, de ferro, de cuir, de vidre i d’alumini. Per poder conduir un cotxe, s’ha de tenir el carnet de cotxe, que es pot aconseguir a l’autoescola a partir dels 18 anys.
També va sorgir la moto, que es un mitjà de transport, que pot transportar 2 persones, està feta de goma, d’acer i de cuir. Per poder conduir la moto s’ha d’aconseguir el carnet de moto a partir dels 16 anys.
També va sorgir l’avió, que es un mitjà de transport que pot transportar persones a llocs llunyans per l’aire. Funciona mitjançant els motors amagats dins les ales. Els avions estan fets d’acer, de cuir, de vidre o de qualsevol altre material resistent. Els avions els condueixen dues persones, que són el pilot i el copilot.
També va sorgir el camió , que es capaç de transportar mercaderies per tot el país. Hi ha camions grans, que són els traílers i n’hi ha de més petits que no poden portar tantes coses com els traílers. Estan fets d’acer, de
cuir, d’alumini , de vidre, de goma i de tela. El carnet de camió s’aconsegueix treballant a l’exercit o en autoescoles.
L’autocar es un mitjà de transport capaç de transportar moltes persones i aixó fa reduir la contaminació atmosfèrica. Estar fet d’acer, d’alumini, de vidre i de goma. El carnet d’autocar es pot aconseguir treballant a l’exercit o en autoescoles.
Més tard, a finals del segle XX, va sorgir el tractor, que era capaç de conrear la terra o transportar mercaderies amb el remolc, estar fet d’alumini, d’acer, de goma, de vidre i de cuir. El carnet de tractor es pot aconseguir en autoescoles a partir dels 16 anys.
Crec que aquests mitjans de transport han millorat la vida de les persones i per el fet de poder transportar persones i mercaderies més ràpid que a cavall, a peu o amb carro.
A mi m’ha millorat la vida perquè em puc desplaçar més ràpid per tot arreu, per tot el país, per tot el continent o fins i tot per tot el món.

Fa uns dies , diaris, radios i televisions van anunciar la desaparició de les estrelles.Tothom estava molt preocupat. Tots menys en Paulo,un nen que no es preocupava de res.
Arribat aquest punt pensareu que en Paulo és el protagonista del meu conte ,però no,deixeu que continui amb el conte.Ell tenia el pèl marró,era baixet, prim i li agradava tocar el violí.Cada nit,en Paulo anava a la muntanya propera a la seva casa amb la seva bicicleta i allí tocava el violí.
El dia que van desaparèixer les estrelles, va anar a tocar el violí a la muntanya, com cada dia .Va agafar el violí i va marxar cap a la muntanya amb la bici.Quan va arribar-hi es va posar a tocar el violí,però al cap de no res va veure un gos.
Aleshores el nen va marxar a jugar amb l’animal.
I arribat en aquest punt us puc dir que el protagonista és la bicicleta,si si,tal com sona.Continuem !.
Aleshores va passar una cosa molt particuliar:la bici i el violí es van posar a parlar!
-Eh!Violí,he sentit dir que han desaparegut les estrelles.
-De debó?-va preguntar el violí.
-Si,però jo tinc la solució!-va dir la bici.
-Quina?
Tinc que tocar una melodia molt aguda,i tu m’ajudaràs.Estira’t a terra !!!.
Llavors el violí es va estirar i la bicicleta va passar per sobre de les seves cordes crean una melodia molt aguda i…de repent van començar a aparèixer milions d’estrelles.A partir l’allí tota la gent va admirar la bici i el violí d’en Paulo i ell es va fer famós per arreu.

PAU

Hem llegit”La volta al món en 80 dies “, i també la publiquem en forma d’ auca , amb els dibuixos fets pels alumnes .

Hem participat a la festa d’ enguany de ” Posa’ t la gorra “, fent un móvil com altres escoles .