Pema: El porc senglar
El porc senglar és fort i gran
i es valent com el gegant.
Marro es el color
com les fulles a la tardor.
Ell viu en un bosquet
amb un altre animalet.
dorm al costat d’un arbret
amb el seu amiguet.
Ell va a caçar per la nit
quan tothom s’ha adormit.
Han de vigila amb un cotxe no xocar
perque sense fillets es pot quedar.
A mi m’agrada el porquet
perque es gran i forçudet.
Un dia per la nit en va sortir
i jo i el meu pare ens van esfaroir.
Poema: La primavera
>A la primavera no fa ni calor ni fred
per aixó tenim l’abric tret.
El dia s’allarga i fa més solet
per poder anar més de passeig.
El paisatge és molt bonic
tot verd i colorit.
Els camps són plens de flors
roses, blaves de tots colors.
Els animals es començen a despertat
i les orenetes venen volant
la neu ja comença a baixar
la primavera ja esta arribant.
Ainhoa 6é
Poema: L’estiu ja ha arribat
A l’estiu fa molta calor
i el sol sembla d’or.
A la platja m’agrada anar
i amb els meus amics, mirar la mar.
A l’estiu ploure no fa
i a mi a les piscines m’agrada anar.
A la piscina em poso a nedar
i dins l’aigua ,amb els amics,jugar.
A l’estiu el dia es va allargant
i hi ha més temps per estar descansant,
L’escola ja s’ha acabat
i les festes majors han començat.
Adelín 4art
Poema . Arriba la Tardor
A la tardor comença a fer fred
i les fulles cauen de l’abret.
Els animals es van a protegir
i jo començo,a l’escola, a llegir.
A la muntanya ja vol nevar
i les orenetes marxen d’allà.
Ens comencem a posar els abrics
per anar a l’escola amb els amics.
El dia s’escurça a la tardor
i el cel canvia de color.
A mi m’agrada el taronja, vermell i groc del cel
i el vaig a veure amb el meu amic Marcel.
Ainoa 4art
Poema: l’Estiu
Com que fa més caloreta,
ja puc deixar la jaqueta.
Ara hi ha menys foscor,
i el sol és més treballador.
A l’estiu poc hem de treballar,
tots hem de descansar.
A l’estiu a l’escola no anem,
i al setembre hi tornem.
A mi de vacances m’agrada anar,
encara que, a vegades me`n puc cansar.
Hi ha gent que mai no se’n cansaria,
i jo marxaria de seguida.
Molta gent deixa de treballar,
unes setmanes,li agrada descansar.
D’altra gent continua treballant,
perquè els altres puguin estar descansant.
Joel Boixadera 5è
El teatre : A cal metge
ACTE 1
ESCENA 1
Al consultori del metge.Un cap de setmana al matí a les 10:30.
Hi ha una mare i dos fills, un fill i una filla.
METGE:(Obre la porta)Bon dia!Pots passar senyor Joan.
MARE:(S’aixeca i entra)Bon dia!En Joan te tos.
METGE:A veure Joan, vine cap aquí que ho mirarem.
JOAN:(S’aixeca i va cap al metge)Ara mateix doctor.
NARRADOR:El metge examina en Joan.
METGE:En Joan té un refredat.
MARE:També té mal de panxa.
METGE:Si té mal de panxa també pot tindre gastroenteritis.
GERMANA:(Espantada)Llavors que te un refredat o gastroenteritis?
METGE:Gastroenteritis !!
MARE:Marxem cap a casa !!
METGE:Espereu ! ,cal veure un medicament que li aniria bé per la panxa, ha de descansar molt i no anar a l’escola.
JOAN:(Trist)No aniré a l’escola i estaré tot el dia al llit.
NARRADOR: S’aixequen de la cadira i marxen cap a casa.
All i oli de codony
INGREDIENTS:
10 codonys
2 pomes
12 dents d’all
Una mica d’oli d’oliva
ELABORACIÓ:
1.-Tallem per la meitat tots els codonys i els traiem el cor .
3.-Pelem els codonys i les pomes
4.-Tallem a trossos petits els codonys i les pomes i els posem en un recipient.
5.-Pelem els alls, els tallem a trossos petits i ho afegim als codonys.
6.-Ho posem al foc fins que estigui tou i cuit .
7.-Una vegada cuit hi hem afegit l’oli d’oliva perquè quedi més suau i ho triturem .
8.-Ho deixem refredar .
L’ all i oli de codony el podem utilitzar com acompanyant de la carn o també sobre una torrada a l’ hora d’ esmorzar .
Les postres:Pastís de formatge
Ingredients
1 terrina de formatge cremós.
1/2 litres de crema de llet.
1 sobre de “cuajada”.
1 vas de sucre.
1 vas de llet.
10 galetes María.
5 cullerades de caramel líquid.
Elaboració
1 Muntem la crema de llet, hi afegim el formatge, la quajada, la llet i el sucre.
2 Ho barregem de nou tot i ho posem al foc.
3 Quan comenci a bullir el retirem .
4 Cobrim el motlle de galetes i cobrim les galetes de caramel.
5 La barreja que em retirat del foc l’afegim al motlle.
6 Ho deixem a la nevera durant 24 hores, fins que es torni més compacte.
Suggeriments
Quan més temps el deixis a la nevera més bo quedarà.
Carta divertida a un amic
Cubells,10 d’ octubre de 2017
Hola Joel !
Què tal ? Saps que tinc una istoria que explicar-te molt divertida.
L’altre dia vaig anar de vacances a Andorra amb es meus pares i el meu germài no trobàvem hotel.Quan en van trobar, vam anar al caixa forta a buscar el sobre amb la nostra clau però la clau no anava bé.Llavors vam anar cap a un altre hotel que hi havia.Aquest si que era el correcte.
L’ascensor es va obrir i el meu germà, l’ Hug hi va entrar . Aleshores l’ ascensor es va tancar i el meu germà va quedar a dins . El meu pare el va intentar obrir ,pero es va quedar encallat i l’ Hug es va posar a plorar.
Llavors van trucar als tecnics . Mentre els esperàvem va venir una senyora .Ella va apagar i encendre la llum. Aleshores l’ascensor es va obrir .
Els altres dies de vacances van passar sense més incidències.
Fins aviat , Joel !
Guifré
Postres : Pa de pessic amb xocolata
Ingredients:
-Un iogurt natural( El vas de iogurt l’utilitzarem per mesurar)
-2 ous.
-1 vas (iogurt) d’oli d’oliva verge.
-2+1/2 vas (iogurt) de farina.
-1vas (iogurt) sucre.
-1 pela de llimona.
-1 saquet de llevat.
-1 tableta de xocolata(al gust)
Elaboració:
1-En un bol es barregen tots els ingredients fins que quedi una massa homogènia.
2-Seguidament posem la massa en un recipient i la posem al forn a 180º durant 45 min.(Clavem la massa amb una forquilla per assegurar-se de que esta feta).
3-Farem la xocolata al bany Maria mentre el pa de pessic s’acaba de coure.
4-Una vegada el pa de pessic ja està fet li posem la xocolata desfeta pel damunt i el deixem refredar.
5-Una vegada fet ja ens el podem menjar.
Suggeriments:
Per damunt del pa de pessic es poden posar boles o xispetes de xocolata.
Les postres : Arròs amb llet
Ingredients:
-1 quilo d’ arròs
-1 litre de llet
-Una pela de llimona
-Una mica de canella
-Unes 3/4 cullerades petites de sucre
El.Laboració:
1.-Posar l’ arròs en aigua freda al foc fins que comenci a bullir .
2.-Posar en un cassó la llet, la pela de llimona ,un tros de canella i unes 4 cullerades de sucre.
3.-Remenar-ho tot i esperar a que arrenqui el bull .
4.-Una vegada ha arrencat el bull, tirar-hi l’ arròs i deixar-lo coure durant 20 a 22 minuts .
5.-Ja es pot servir .
Si a algú li agrada fred , es deixa refredar, es posa a la nevera i es serveix .
També ho podem decorar amb pols de xocolata .
Les postres: Crep de crema de cacau
Ingredients
-500 grams de farina
-un litre de llet
-1 o 2 ous
-crema de cacau
Elaboració
1.Posar la farina amb un bol ,afegir un 1 o 2 ous i un litre de llet 2.-Batre els ingredients .
3.-Posar a la paella una mica de oli de gira-sol, treure’l i guardar-lo en una tassa . Encendre el foc .
4.-Posar una cullerada d’ oli a la paella, posar una mica de pasta ,estendre-ho amb la cullera al voltant de la paella i coure-ho un minut .
5.-Posar-ho en un plat i sucar-hi la crema de cacau.
6.-Tancar-ho dues vegades perquè la crema de cacau quedi dins .
Si algú vol, en lloc de crema de cacau, hi posar altres coses com: formatge,pernil dolç….
EL LLADRE FRACASSAT
Dins una mina de ferro.En Joan ,un dels miners ,està buscant ferro i de repent troba or, un diamant i un rubí .
ESCENA I
JOAN (Emocionat ) He trobat pedres precioses.
MINERS.(Esvalotats)Visca, li hem de dir a tothom!
Tots van a trobar l’ alcalde del poble
ALCALDE(content)Qui és el que m’han dit que ha trobat pedres precioses?
MINERS ( Cridant) Ha sigut en Joan!
ALCALDE(Dirigint-se a en Joan)Et felicito noi, però hauràs de guardar les pedres precioses en un lloc segur.
JOAN(Pensatiu)Ho podriem guardar en un despatx de l’ajuntament en una caixa forta a dins d’un armari ?Li smbla bé senyor Alcalde?
ALCALDE(Decidit)Si em sembla molt bé, trucarè a la furgoneta de l’ajuntament perquè s’emporti les pedres precioses.
NARRADOR:En Joan se’n va tornar content cap a casa
ESCENA II
Un lladre va sentir pel televisor, que en Joan havia trobat pedres precioses i va anar al poble per robar-les.
LLADRE(Dubitatiu)Com que el poble no té magatzem ho hauran amagat a l’ajuntament.
NARRADOR:El lladre va anar cap l’ajuntament, però tots els policies el seguien en secret.
LLADRE(Content)Allà hi ha un armari, potser a dins hi ha les pedres precioses.
POLICIES Quiet lladre!
LLADRE(Arrepentit)No, m’han atrapat!
Els policies agafen al lladre pel clatell i se l’ emporten .
EL POBRE I EL RIC
Hi havia una vegada un noi que es deia Miquel. Era alt. Tenia el cabell negre, els ulls marrons i tenia 35 anys.
En Miquel no tenia casa perquè era pobre. Un dia estava assegut a la vora d’unes escaleres, esperant i esperant que li dones diners però no li va donar ningú. Quan es va fer de nit en Miquel no podia dormir perquè feia molt fred, però finalment es va dormir. El dia seguent en Miquel es va despertar esperant que algú li dones diners. Primer va passar 4 nois que anaven a l’escola i portaven motxilles. Van veure a en Miquel i es van burlar del noi.
Desspres va passar un gos. En Miquel pensava que el mossegaria però no li va fer res. Aquell gos es va quedar amb ell, el gos era petit de color blanc, semblava abandonat. Al dia seguent pel mati va passar un nen que també portava motxilla. Al cap d’una estona va venir un noi, era alt. Tenia el cabell negre. Va vindre amb un cotxe. Aquell senyor li va deixar uns quants bitllets. El Miquel quan va contar els diners hi havia 1.500$. Aquell senyor li va dir que amb aquells 1.500$ vagi a comprar roba, menjar, llogar una habitació, dutxar-se, rentar-se, anar a comprar menjar per el gos i rentar el gos. El noi aquell li va donar l’adreça per que l’anes a veure. En Miquel es va comprar una bici de segona ma. Llavors va anar a la casa d’aquell amb la bici i el gos acompanyant-lo.
Quan va arribar va trucar a la porta i va obrir un noi alt vestit de negre i el va acompanyar fins al despatx d’aquell noi. El noi li va dir que treballaria de jardiner i el Miquel es va ficar molt content. El gos es va quedar com a vigilant. Potser el gos li havia portat una mica de sort.
EL GARAIG
Hi havia una vegada un garaig on hi havia motos ; hondes ,vespes, harleys, motos de cros,,,i tot tipus de motos que per la nit es reunien per queixar-se dels seus amos .
Primer van començar les motos de cros”A nosaltres ens tiren a terra ,ens embruten de fang ens destrossen i a vegades amb alguna pedra ens fan malbé les rodes ” . Estaven molt enfadades .
Després van agafar la paraula les vespes :”A nosaltres ens fan anar massa ràpid,no saben que no correm, som per anar tranquil-les i passejar”.Estaven esgotades .
Després van parlar les harleys : ” A nosaltres ens fan anar lentes i volem córrer i en el cas d’ algunes no ens netegen mai, quan ens encanta sempre anar elegants. També ens deixen alguna vegada al carrer . A veure si ens perdran “.
Una nit les motos van decidir que deixarien de funcionar un dia a veure si els amos s’ adonaven del problema .Van decidir avisar a totes les motos del món.Algú va pensar que haurien de parlar amb els cotxes, patinets, bicicletes i tot cosa amb rodes .
Van parar de funcionar durant un dia .
Aquell dia un noi de 26 anys que tenia una vespa que tractava molt bé havia d’ anar a la universitat però ….
Continuarà
Hug 3er
LA FORMIGA I LA PUÇA
Vet aquí una vegada en un prat ple de flors hi vivien una formiga i una puça. La formiga era molt treballadora i només descansava a la nit.
Estava tot el dia treballant . En canvi la puça era molt gandula i mai treballava ni feia res que no fos descansar.La formiga era tan petita .
A la primavera la formiga treballava per sembrar l’hort, a l’estiu recollia el menjar de l’hort i a la tardor recollia tot el menjar que trobava pel prat . A l’hivern descansava a casa, un petit foradet en una paret d’ una casa abandonada.
La puça a la primavera descansava en una fulla, a l’estiu es reia de la formiga i a la tardor continuava gandulejant.
Al’hivern tot va canviar, la puça es pelava de fred i la formiga era a dins de la seva caseta menjant-se les provisions que s’havia guanyat amb tot l’esforç que havia fet al llarg de l’ any.
La puça va rebre un càstig just per haver estat tan gandula.
El càstig va ser congelar-se al prat i que la formiga s’estigués a casa tant tranquil·la.
<< Si volem viure bé,no em de ser ganduls >>.
EL GAT I L’ OCELL
Hi havia una vegada un gat que vivia en una casa abandonada. Era un gat gran, allargat i de color gris.
Cada dia anava a caçar al camp de davant de casa seva. Un dia va veure un ocell. El gat es volia menjar l’ocell però va veure que l’ocell era molt bonic. Li va fer pena.
L’ocell va marxar, agraït de que no se’l mengés. El gat va continuar caçant però no va caçar res. De cop i volta va veure venir a l’ocell. El gat al marxar cap a la casa pel camí es va trobar un nen. Es deia Jordi, tenia deu anys, tenia el pel castany i els cabells marrons. Tornava de buscar bolets. Portava molts bolets a la cistella i estava molt cansat. Vivia en una masia vora el bosc amb els seus pares.
El nen per agafar l’ animalet i li va donar una mica d’entrepà.
Aleshores el nen va agafar el gat i se’l va emportar cap a casa.
El gat hi va anar molt content perquè tenia molta gana i a casa del nen , pensava, que li donarien menjar.
A l’ arribar a casa no li van donar menjar i el van tancar al garag dins de una caixa de cartró. L’ocell va saber que el gat estava a la masia.
Va decidir ajudar-lo : va entrar per la finestra del garaig i va sentir el gat dins de la caixa de cartró.
L’ocell va començar a picotejar la caixa fins que va fer un forat. Llavors el gat va sortir de la caixa i tots dos van sortir per la finestra i van anar cap al bosc.
A l` arribar al bosc, tots dos van anar cap a la casa abandonada i van viure els dos junts . El gat sempre va estar agraït de l’ocell. Van viure feliços sempre.
Ainoa 4art
FI
LA PLAGA DE RATOLINS
Fa molt de temps una senyora alta, prima i tossuda li agradava donar de menjar a les rates.
Un dia va marxar a passar el dia a casa de la seva filla.
Quan va tornar i va encendre el llum va veure una muntanya de ratolins.Va cridar i cridar durant uns minuts.Llavors després d’ una estona es va tranquil·litzar.
Va anar al poble a buscar paranys però la tenda era tancada.
Llavors va agafar el telèfon i va trucar a un exterminador.
L’exterminador va intentar matar el ratolins però no ho va aconseguir fins que se li va ocórrer agafar verí màgic
Quan el va tirar ,les rates van sortir cames ajudeu-me i no van tornar mai més.
Aniversari de l’ Ainhoa
Aquesta setmana hem celebrat l’ aniversari de l’ Ainhoa . Ja n’ ha fet 11. Per molts anys !!!
Carta 1
Cubells, 12 de juny de 2017
Hola Guifré, acabo de tornar de classe de robòtica i m’ha agradat molt, el Pau també hi ha anat i hem decidit d’anar-hi també la setmana que ve .
Allà vam desmontar un robot. Tenia força peces , sort que el vam montar seguint les instruccions perquè sinó el robot no hauría funcionat adequadament . Allà hi havia un robot que en lloc d’anar endavant, anava endarrera.
Això era perquè el professor , sense voler havia montat el motor al revés .
Ens vam descarregar dues aplicacions a la tauleta o al mòbil. Una aplicació era per controlar el robot i l’altra per programar-lo . Nosaltres vam intentar que el robot fes una creu medica però, era molt difícil i no vam poder
acabar la programació.
També amb fustes que hi havia, vam fer un laberint per controlar el robot, sense tombar fustes i trobar la sortida. VAm jugar amb el sensor d’objectes. El sensor d’objectes fa que quan el robot s’apropava a un objecte se n’anava cap aun altre joc. També hi havia un sensor de línies negres.Quan veia una línia negra la seguia gràcies al sensor. Jo li hauria afegit un sensor de precipici perquè el robot no caigui al terra i es trenqui.
Adèu Guifré, i fins aviat?
Joel
PD:Ah, se m’ oblidava, li vam ficar un nom molt graciós al robot: Willy!
L’àngel i el Joel
Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.
LA BICICLETA MÀGICA
Hi havia una vegada un nen que es deia Martí. Era alt, tenia 10 anys, tenia els ulls marrons i el pel ros.Vivia en un poble gran al costat de una ciutat. Vivia amb la seva mare i el seu pare.
Un dia va anar a comprar una bicicleta amb la seva mare. La mare es deia Marina. Era alta, tenia el cabell llarg i castany i els ulls verds.
La bicicleta era gran, de molts colors i amb el seient molt còmode.
El nen quan va arribar a casa va provar la bicicleta. Va sortir al carrer i va anar cap a la plaça. Abans d’arribar hi havia una pujada i de sobte el Martí va notar que la bicicleta pujava la pendent sola sense pedalar. El Martí es va quedar sorprès.
En arribar a la plaça, el Martí va pensar que amb aquella bicicleta podia anar on voldria: pujar les muntanyes més altes del món, passejar per pobles i ciutats…
I així que cada dia anava a passejar pel poble amb la bicicleta màgica.
FI
PROTESTA AL GARAIG
Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.
Joel 5è
L’ ASPIRADORA MÀGICA
Vet aquí una vegada hi havia una dona una mica pobra.
La dona es deia Lluïsa, tenia 60 anys .Tenia el cabell negre, els ulls marrons i era de pell era morena. Vivia en una casa molt vella, sola en un poble molt petit i es dedicava a netejar cases ja que no la volien en cap treball.
UN dia mentre estava aspirant el terra d’ una casa es van sentir uns sorolls i de repent l’aspiradora va deixar d’aspirar . La dona preocupada va haver de netejar el que quedava amb l’escombra.
A l’arriba a casa la dona va agafar els diners que tenia, la seva vella bicicleta gris i va marxar al poble del costat que estava a 5 minuts a comprar unaaspiradora.
A l’arribar a la tenda va buscar l’aspiradora més barata que hi hagués. LI van donar una aspiradora una mica gran, blanca amb ratlles negres i dos estrelles al mig que valia 20 euros. La va comprar i va marxar a casa.
Al dia següent va anar a netejar a una casa força gran que hi havia a la vora de la seva. Va agafar l’aspiradora i les altres eines i va marxar a treballar .Quan va arribar va deixar totes les eines al menjador i només es va emportar l’aspiradora.
La va endollar ,però abans de començar a netejar ,va anar a buscar el seu bolso a l’entrada per agafar l’ampolla d’aigua que portava. Quan va tornar al menjador aquest ja estava net . La senyora es va quedar molt sorpresa. La va agafar i la va portar al lavabo, la va endollar i des de la porta la va mirar. De repent l’aspiradora es va engegar i va començar a netejar tot el lavabo. La Lluïsa es va posar molt contenta ja que als 5 minuts havia netejat tota la casa.
Tota la gent del poble volia que netegés la seva casa i així la Lluïsa, es va fer més rica i va poder viure millor!!!
Ainhoa 6è
LA RUT I L’ AINOA
Hi havia una vegada dues cosines que es deien Rut i Ainoa . La Rut tenia 3 anys, era baixeta, tenia el pèl curt i ros i els ulls blaus. L’Ainoa tenia 9 anys, també era baixeta, tenia el pèl llarg i negre i els ulls marrons. Estaven de vacances a casa de l’àvia a Balaguer.
Cada estiu anaven a passar les vacances a casa de la seva àvia.
Una nit, van pensar de montar una tenda de campanya al jardí. Despres de montar la tenda de campanya, quan estavem dormint, va aparèixer un gos que parlava .
Els va esplicar que ell coneixia un lloc molt bonic amb moltes flors.
La Rut i l’Ainoa el van seguir. Quan van arribar van veure molts nens i molts llacs.
Després de jugar tota la nit i de conéixer molts nens van descansar. Els nens tenien la seva edat.
Els nens al matí van marxar cap a casa seva perquè havien d’anar a l’escola.
L’escola estava envoltada de flors.
En aquell planeta només hi havia nens.
Quan van marxar tots els nens, la Rut i l’Ainoa van continuar jugant elles dos soles.
Quan es van cansar de jugar i es van adonar que tot havia sigut un somni. Les dues havien somiat el mateix .
Les dues nenes van desmontar la tenda, la van deixar al garaig ,i després d’ esmorzar ,li expliquen el seu somni a la seva àvia .
Ainoa 4art
Comentaris