Judici al Carnestoltes 3ª i última part
Tercera part
FISCAL.- Escolti senyor jutge em sembla que vostè s’ ha posat d’ acord amb el Carnestoltes i…
JUTGE.- Però què s’ ha pensat vostè . L’ expulso de la sala i li prohibeixo tornar a interrompre i a parlar sense permís o sinó a la foguera li tirarem a vostè !!! Què s’ ha pensat mal educat ! No sap que la gent no parla quan un altre està parlant ? Oi que no ho feu nens i nenes ?
Bé doncs senyor Carnestoltes, he de reconèixer que em cau molt bé i que estic a punt de declarar-lo no culpable. Així que , digui el que vol dir de més .
CARNESTOLTES.- Jo , només em volia acomiadar d’ aquestes nenes tant petites i que m’ estimen molt , de la Marina que és molt bona amiga meva de la Maka que em dona petonets ,de la Cloé i també de la Maria que no me’n fa tant cas però…bé..
Ah! I em faltava acomiadar-me del mestres. Començarem pel director…. NO, no …primer per les senyoretes… que on hi ha una senyoreta fan festeta. A la senyoreta Imma cada dia li fan un regalet ja que les més petitones li donen un petonet . I de la senyoreta Soledat que sovint puja al terrat ensenya als d’ infantil ,segon i primer que és el que per aprendre cal fer .
Bé , i ara toca al senyor mestre ;al que li aconsello que continuï tenint molta paciència amb alguns que els costa saber que és la prudència …i voltes al pati als que portin la moto o el cotxe engegat dins la classe. I JA HE ACABAT !!!!
JUTGE.-Per fi !!! Em sembla que hauré d’ anar a dinar al restaurant. JA N’ HI HA PROU SENYOR CARNESTOLTES ! CALLI !
Una vegada escoltat el senyor Carnestoltes i reconeixent que m’ ha caigut molt bé ,però aquí en aquestes terres mana la tradició i aquesta diu que si no plou ni fa vent cal llançar-lo a la foguera ! Així que som-hi ! Jo marxo que m’ arribaran al crostó !
( El jutge marxa, el fiscal ja fa estona que ha marxat perquè tenia por que el tiressin, a ell també ,a la foguera i els nens agafen el Carnestoltes i el van a cremar )
Judici al Carnestoltes 2ª part
Segona part
JUTGE.-Bé senyor fiscal , ja n’ hi ha prou ! Ara toca al senyor Carnestoltes dir-hi la seva i defensar-se d’ aquestes acusacions que no tenen massa fonament
CARNESTOLTES.- Només donar-li les gràcies senyor jutge per la seva amabilitat i comentar als alumnes que han vingut molt bonics amb corbata però m’ ha semblat que algun no portava el nus ben fet, així que a veure si n’ aprenen . Que us ajudi el pare o la mare o qui sigui .
JJUTGE.- Bé senyor Carnestoltes vagi acabant que se m’ acaba la jornada i m’ espera la meva dona per dinar . I si no arribo a l’ hora a mi també m’ acusaran. Té quelcom més a dir ??
CARNESTOLTES.- Bé jo només acomiadar-me dels nens i dels mestres Bé, pels alumnes i pels mestres el següent : per l’ Ainhoa , que quan treballa ho fa força bé i és força simpàtica, li cal sovint mossegar-se la llengua i callar que com diuen “ En boca cerrada ………I sort l’ any que ve !!!!
Pel Guifré , que trobo que ha millorat i treballa més, li cal millorar una mica l’ ortografia ( MAJÚSCULA A L’ INICI…però aquest any em sembla que el mestre n’ està molt content . També ho podríem aplicar el del treball al Joel ja que continua treballant però la lletra encara no va millorant i pel segon trimestre, les notes s’ aniran descontant…….. ah! i ja veig que deixem més sovint el cotxe al carrer. Bé així bé però no et deixis les claus posades .
Un altre que entra amb el motor engegat cada matí, és aquest noi que es diu Adelí . Em sembla que el mestre ja està cansat de tanta contaminació atmosfèrica…
Senyor mestre ,si engega molt sovint el motor li pot receptar unes quantes voltetes pel pati i així podrem respirar bé dins la classe.
Aquests dies que he estat a l’ escola m’ ha semblat que s’ ha posat al dia de les correccions , però això del sector primari…que no n’ hi h a a Romania….però bé que continuï treballant ja que sembla que finalment ha après a fer divisions de dues xifres
I de l’ Ainoa sense h què en direm ? Doncs que de treball i de divisions molt bé i d’ interès també , però que ens cal millorar en la lletra i també en preocupar-nos de cadascú i no tant dels altres , ah i això també se li podria aplicar a l’ Ainhoa amb h ( jo no ho faig dirà, però sí …)…i potser a algun altre ….
I de l’ Hug que n’ hem de dir . Hauria de venir cada matí amb la bateria carregada ( no la del cotxe) i de tant en tant una camamilla perquè no para quiet i fins hi tot la seva cadira i jo mateix ,comencem a tenir estrès. Quan treballa ho fa bé però caldria millorar i molt la lletra i la presentació . Espero que l’ any que ve quan torni un altre Carnestoltes hagi millorat molt….i escriure i llegir,llegir,llegir….Ah ! i a futbol és juga amb la pilota no amb la cama del company !
JUTGE.- Bé senyor Carnestoltes acabi home o jo hauré de dormir avui al carrer !
CARNESTOLRES.- Acabo ja , ara els alumnes de l’ altra classe que quan hi he estat a uns més que altres he vist concentrats . L’ Adrià he observat que a vegades està empanat i només es desperta si algun cotxet passa pel carreret. Però quan treballa i s’ esforça la senyoreta està més contenteta .
I l’ altre Adrià de la France he vist que és molt treballador, llegeix molt bé …però sembla que té un coixí de punxes sota el culet que li fa ballar la cama a pleret . Continua treballant així i un gotet de camamilla cada matí .
I de l’ Esteve que en direm … doncs que va fent encara que una mica lent , però em sembla que la mestra n’ està molt contenta. AH! i els dilluns no es pot faltar sinó molta feina tindràs per treballar .
L’ escola li agrada molt a l’ Adelina i en gaudeix cosa fina . Li agrada molt treballar però també xerrar . A vegades cal tancar la radio o la senyoreta quedarà mig atabalada.
I del Miquel, aquest noi tant simpàtic que en diré, doncs que molt s’ esforça i que cal continuar treballant i seuré bé o també haurem de començar a beure una mica de camamilla .
I de la Tina, aquesta noieta que sempre treballa i està molt atenta i a l’ escola ve molt contenta . Espero com a Rei Carnestoltes que l’ any que ve també continuïs així i la senyoreta tindràs contenta cada matí .
JUTGE.-Bé, ja n’ hi ha prou que s’ ha pensat que tenim tot el dia ? On ha après aquets rodolins que fa anar . Em sembla que vostè també ha aprofitat aquests dies que li hem regalat i…..
Judici al Carnestoltes 1ª part
Finalment avui, dia 20 de febrer de l’any 18 després del segon mil·lenni hem fet el judici al Carnestoltes que ha voltat per l’ escola una setmana més de l’ acostumat . I avui , amb plena Quaresma, finalment l’ hem jutjat . Alguns alumnes demanaven el judici des de ja feia dies però n’ hi havia algun que li havia agafat afecte .
Aquí hi teniu la primera part del judici .
JUDICI AL REI CARNESTOLTES
Cubells a 20 de febrer de 2018
JUTGE.- Bona tarda a tothom, ens reunit aquí per a jutjar un senyor que ha aparegut al poble i sembla que ha portat un ambient de força festa i felicitat. Aleshores no sé massa bé perquè l’ hem de jutjar , més aviat sembla que l’ hauríem de felicitar, en fi ……………………
FISCAL .- Bona tarda , com és possible , senyor jutge que tingui algun dubte que s’ ha de jutjar aquest senyor. És clar que cal fer-ho . He observat que el mestre té més problemes dels normals amb algun alumne i alumna que sembla que la cadira li cremi al cul . …
JUTGE.- Però , com gosa interrompre’m ! Què s’ ha pensat !! Ara donaré la paraula, primer, al Sr. Carnestoltes .Vol dir alguna cosa abans el fiscal no el comenci a acusar senyor Carnestoltes ??
CARNESTOLTES .- Bona tarda nois i noies, em pensava que el senyor fiscal no em deixaria ni obrir la boca . Així que penso que és bo que els nens de les escoles passin uns dies una mica més divertits però sense deixar de treballar i ………
FISCAL .També n’ hi ha un que no para quiet amb la cadira , motoritzat…..i perquè no té res més a moure…………
JUTGE .- Calli senyor fiscal ,, no li he donat la paraula , no el vull tornar a avisar , si el torno a avisar el posaré una estona de peus i sense cadira com a càstig. Què són aquest mals modals. Faci el favor de seure i callar mentre no se li demani una altra vegada la paraula . Així que digui, digui senyor Carnestoltes, què estava explicant ?
CARNESTOLTES.- Doncs que per uns dies amb una mica més d’ alegria no passa res que ja hem de treballar més durant l’ any . I a més senyor fiscal ha d’ entendre que avui els alumnes estan una mica nerviosos perquè aquesta tarda fem el judici .
JUTGE .- Molt bé senyor Carnestoltes jo també estic amb vostè .A veure senyor fiscal , digui de que s’ acusa a aquest senyor .
FISCAL .- Puc parlar ? Bé doncs . Jo com a fiscal, acuso al senyor Carnestoltes de portar la disbauxa a l’ escola . Què s’ ha pensat fer venir nens i nenes amb barret i amb un mitjó de cada mena , que és pensa que l’ escola és un circ? . Encara que de vegades em penso que sí , perquè hi ha alguns alumnes que més que alumnes semblen contorsionistes de circ, n’hi ha que no paren quiets ni a la de tres i … El dia de la corbata encara pot passar .
Per acabar acuso , al senyor Carnestoltes de tots els fets esmentats i espero que el senyor jutge dicti sentència .
Et diràs Flow 1ª part
TITOL: Et diràs Flow
AUTOR: Pippa Goodhart
IL·LUSTRADOR: Anthony Lewis
EDITORIAL: Ala delta
PERSONATGES: En Flow, la mare, el pare, l’Oliver i en Craig .
RESUM
Hi havia una vegada un nen que es deia Oliver. Era alt, tenia els ulls negres i el pèl marró. A l’escola no acabava la feina que li posaven. Els nens a lh’ora del pati sortien a jugar i ell es quedava a acabar la feina. L’Oliver volia tenir un gos.
Un dia quan va sortir de l’escola l’Oliver li va preguntar al seu pare i a la seva mare si podia tenir un gos. Els seus pares li van dir que no. L’Oliver al sortir de l’escola per la tarda se’n va anar a una granja. En aquella granja hi havia una gossa que havia cadellat feia un mes. L’Oliver va anar a buscar el seu gos. El seu pare i la seva mare no el deixaven però ell igualment el va anar a buscar.
El seu amic Craig també estava allà. En Craig era alt, tenia els ulls verds i el cabell ros. L’Oliver volia elegir el gos que més li agradava; però el que volia elegir l’Oliver el va elegir en Craig primer. L’Oliver es va quedar amb el que no hi veia bé d’ un ull i que no hi sentia bé d’ una orella.
Al gos li va posar Flow .No volia que els seus pares trobessin al gos . El nen deixava en Flow a fora de casa.
Un dia hi va haver una tempesta i l’Oliver va deixar en Flow al garaig.
L’Oliver entrenava a en Flow cada dia per a una cursa d’obstacles de l’estiu.
Un dia el seu pare va descobrir en Flow. El pare volia que l’Oliver li ho expliqués tot. L’Oliver li va dir que el seu somni era tenir un gos i que ell el volia complir . La seva germana petita va veure en Flow molt fort. Els seus pares li van dir que anirien al veterinari per veure si estava sa.
El veterinari li va dir que no hi veia molt per un ull i que per una orella no hi sentia gaire. Els seus pares li van dir a l’Oliver que es podia quedar el gos amb una condició: que el cuidés ell. El seu pare volia tambè que cada dia es posés a estudiar amb ell una hora.
Quan acabava d’estudiar , amb el seu pare anava amb el Craig i el seu gos a entrenar per la cursa d’obstacles de l’estiu.
Com un cel estrellat
Com un cel estrellat és el 6è i últim conte que llegim i il·lustrem aquest curs .
L’Ona, la Marina i els seus pares pugen, de nit, a un turonet per veure la pluja d’estels que, segons les notícies, havia de ser la més espectacular dels últims 100 anys. Mentre l’observen, les dues germanes recorden el conte de la Poma que volia ser una estrella que els havia explicat el seu mestre a l’escola i acaben parlant de tot allò que els fa brillar.
Un conte sobre autoestima, emocions i vincles.
En Max sobre rodes
En Max sobre rodes és el 5è conte que llegim dibuixem .
Després d’un partit molt igualat i un final trepidant, l’equip de l’escola, guanya el seu primer partit des que en Max hi juga amb la seva cadira de rodes. En Max somnia en convertir-se en jugador professional quan sigui gran i participar en un jocs paralímpics.
Un conte sobre inclusió i diversitat funcional
LA NIÑA Y SU PERRO
Había una vez una niña que vivia en una casa en el campo . Vivía con su madre. La casa era grande, de piedra .Estaba pintada de dentro de color blanco .
La niña se llamaba María y tenia 10 años . Era alta, tenía los ojos verdes y el pelo rubio.
Un dia la niña se fue a pasear y se encontró un perro. El perro era blanco y con manchas grises: quizá fuera un perro abandonado.
El perro se dejó tocar por la niña. Cuando la niña se fue para su casa el perro la seguía a cierta distancia. La niña no lo sabía.
Cuando maría entró a su casa el perro se coló dentro. Al cabo de un rato la niña se dio cuenta de que el perro habia entrado en su casa. No quería que su madre lo encontrara. La niña se lo quería quedar.. así que lo escondió debajo0 de su cama
A La mañana siguiente su madre se encontró el perro en su habitación. La madre le fue a preguntar a su hija que hacia aquel perro en su casa. La niña le dijo que cuando volvió de pasear el perro se coló dentro de su casa y que lo había escondido dentro de su habitación y que no sabía como el perro había llegado a la habitación de su madre .
María le dijo a su madre:
-¿Me lo puedo quedar mamá?
Después de dudar unos instantes la madre pensó que no tenían perro y que como que la casa estaba un poco lejos del pueblo el perro les iría bien para guardar la casa y vigilar por la noche .
-¡Si!te lo puedes quedar, per con unas condicies :que le des de comer, que lo saques a pasear, que le des de beber…que lo cuides tu.-dijo su madre-.
-¡Bien!
-Mañana lo llevaremos al veterinario y miraremos si esta sano-dijo su madre.
fin
Ainoa 4arto
El Carnestoltes es queda !
El divendres passat, dia 8 de febrer, vam celebrar la festa de Carnaval. Vam donar una volta pel poble tots disfressats i després vam fer un berenar . Es va acordar indultar el rey carnestoltes fins la propera setmana ja que havia estat poc a l’ escola . Però la propera setmana no s’ escaparà del judici que se li farà …
Vet aquí algunes de les imatges de la festa …
Un gos amb sort
Hi havia una vegada un gos que vivia vora d’ una gasolinera de Balaguer. El gosset era de color blanc i tenia les potes negres. L’ havien abandonat.
Un dia el gos va anar cap al centre del poble a buscar menjar. Aquell dia era mercat així que es va ficar al costat d’ una parada del mercat.Per allí hi passaven molts homes i dones però ningú li donava res.
Quan ja feia una bona estona que estava allà , va passar un home amb una bossa del McDonald i li va donar una hamburguesa.
Al migdia el gos va tornar a la gasolinera. Pel camí va veure un home pobre.
El gos, que encara portava la bossa que li havien donat, va partir, amb la boca, l’ hamburguesa que hi havia dins la bossa i li va donar al home pobre mitja hamburguesa. Quan el gos va arribar a la gasolinera es va menjar la seva mitja hamburguesa.
Al dia següent el gos va veure que la gasolinera estava abandonava. Aleshores el gos va anar a buscar el pobre que havia donat l’hamburguesa perquè vingués a viure a la gasolinera. Dins la gasolinera s’ havien deixat algunes coses de menjar. Aleshores el noi i el gos van aprofitar el menjar.
El gos i el noi es van quedar a viure a la gasolinera .
ADELÍN 4T
Formigues
Formigues és el quart conte que llegim i il·lustrem !!
La Mia, el Jan, l’Oriol i el Dídac, passegen amb la seva àvia pel parc quan troben una formiga reina de la família Messor Barbarus. L’àvia és una apassionada de les formigues, tant, que a casa hi té un formiguer artificial amb una colònia de Camponotus Micans. Parlant sobre com viuen i s’organitzen aquests petits insectes, descobreixen que en poden aprendre moltes coses!
Un conte sobre convivència i organització.
Primer missatge del Carnestoltes
BONA TARDA NOIS I NOIES I TAMBÉ MESTRES, bona tarda !!!
Finalment he arribat, m’ ha costat prou amb tanta neu i tanta aigua . Suposava que faltava aigua i això de ploure és bo per la terra, les plantes, els animals i les persones. Per tan benvinguda l’ aigua del cel!
He arribat aquesta nit procedent de Sevilla. He vingut amb AVE fins a Madrid, però allà m’han fet esperar perquè estava tot nevat . A mitja nit he arribat a Lleida i amb taxi he pujat cap a Cubells.
Estic content de l’ escola que m’ ha tocat , sembla que els alumnes no són massa animalets , però un ja m’ ha fet caure la mà . Amb la feinada que van tenir a fer-la . Aquest noi, no el vull a prop meu, és un perill !! A veure si es comporta una mica millor.
També n’ hi ha un altre que em voldria fer treballar massa. Jo encara vaig poc a poc a aprendre. Si fins avui no m’ he assabentat que m’ havien enviat a una altra nació: Catalunya. Com us dic només de sentir-vos ja vaig aprenent el català perquè com us he dit no fa gaire venia de Sevilla i “ solo entendía el castellano “ . No hi ha res com viatjar per aprendre idiomes !!!
Bé, ja veig que alguns porteu barret , i també m’ ha semblat que algun portava un mitjó de cada color . He quedat parat i per un moment he volgut marxar perquè pensava que un altre Carnestoltes havia vingut abans , però escoltant, escoltant, m’ ha semblat entendre que algun mestre m’ havia volgut substituir. D’ això res, de Carnestoltes només n’ hi ha un i aquest sóc jo : el Carnestoltes de Sevilla, el Carnestoltes sevillà , i OLÉ ! OLÉ i OLÉ!
Ah!, se m’ oblidava sóc de Sevilla però del Betis !! Val la pena recordar-ho .
Bé durant aquest matí, i a part d’ aquest parell de pesats, m’ ha semblat reconèixer alguns alumnes i alumnes que el meu company, el Carnestoltes de l’ any passat m’ havia dit que trobaria : un parell de nois dels que m’ havia parlat molt bé però sembla que aquest any tenen algun problema de motor, S’ obliden de deixar el cotxe a l’ aparcament de fóra i contaminen l’ aire de dins. Potser el mestre els haurà d’ engegar una estona al pati a donar unes quantes voltes a veure si deixen de contaminar l’ aire de dins !
També m’ havia parlat de dues “ tocayes”, una amb h i una sense que protesten força. Una d’ elles sembla que té problemes de seient. Senyor mestre és molt important que el personal s’ assegui bé o sinó quan siguin grans aniran tocant de cap a terra . Així doncs senyor mestre, aquesta setmana en lloc d’ avisar els seus alumnes tres vegades , els avisarà només dues . I aleshores sense cadira .!!!!Però si al final hauré de venir a posar una mica d’ ordre .
I parlant d’ ordre , m’ he assabentat que hi ha un parell d’ alumnes de l’ altra classe que alguns dilluns no venen a l’ escola . Però que és això, el dilluns és un dia de treball . Que no torni a passar eh! Esteve i Miquel o ……
Dels altres de l’ altra classe m’ ha semblat que són força treballadors : l’Adrià , L’ Adelina i la Tina . Així m’ agrada !L’ altre Adrià sovint mira les musaranyes. Va home menys musaranyes i més llibreta !!
Ah senyor !!!! i dels més petits que en diré . D’ aquestes dues nenes tant simpàtiques que m’ han cantat una cançó i de la Marina i de la Maria que no em tinguin perquè jo sóc un amic que he vingut a compartir aquesta setmana de Carnaval amb tots els de l’ Escola , mestres també !!
Bé , com us deia , ja he vist que us heu avançat dos dies a les meves ordres, i ja m’ està bé el que porteu , però que no torni a passar més . Jo sóc qui dóna les ordres, d’ acord!!
Així docs per demà farem un canvi , demà , a més de la corbata portareu també unes ulleres de sol , i així potser el sol sortirà després de tanta pluja . I no us oblideu el barret i un mitjó de cada color que haurem de lluir portant els pantalons una mica arremangats .
I res més per avui, festa i treball !
Cubells , dimarts dia 6 del segon mes de l’ any divuit després del segon mil•lenni després de Crist .
Ha arribat el Carnestoltes !
Quan aquest matí a l’ escola hem arribat
un senyor , anomenat Carnestoltes, hem trobat.
Ell, de bon matí no s’ ha queixat
però a l’ arribar a la una de més d’una s’ ha atipat.
Esperem que ens faci passar una bona setmana de carnaval !!
La serp i el mosquit
Hi havia fa molt temps una serp que vivia al costat d’ un riu .Era llarga i prima i tenia el cos de color vermell amb taques verdes i taronges. Era tranquil·la i molt ràpida. Li agradava menjar tot tipus d’ insectes.
El cau on vivia era petit i una mica estret però era el millor que havia tingut perquè amb el riu a la vora es podia menjar tants insectes com volia .
Un dia la serp va sortir a veure si caçava algún petit insecte .Sobre una pedra va veure un mosquit.Era molt petit i li faltava un ull.La serp com que era molt ràpida va intentar caçar-lo amb la llengua però el mosquit va ser molt més ràpid que ella i es va escapar.La serp , molt enfadada , va dir-li al mosquit que se’l menjaria fos com fos .
Mentre la serp parlava no es va adonar que venia un caçador.El mosquit va veure el caçador va sortir volant i li va picar a la mà.
La serp al sentir com es queixava el caçador va comprendre el que havia passat i va marxar ràpidament.
Després d’ aquell dia la serp va ser amiga del mosquit.
Guifré 5è
la crida del bosc
La història d’ en Buck….De viure com un rei……a ser venut com un gos de trineu . I d’ un més del trineu a gos capdavanter . Venut a un parell d’ incompetents……es salvat per en John del qui es fa el seu millor amic . Quan en John es mort pels indis, en Buck es venja …Al final retorna al bosc com a cap dels llops: ÉS LA CRIDA DEL BOSC .
Un excel.lent llibre de Jack London .
TAP !! .2ª part
Va prémer el pedal a fons i va arribar a cent setanta. Semblava un coet . Va sortir per la sortida: Girona , est, Celrà. Va anar corrents cap a Celrà, va veure la vía del tren i quan va arribar va sentir les campanetes del pas elevat, estava molt a prop.
Aleshores va parar el cotxe i va anar a un bar del polígon i va preguntar si l’home calb hi anava sovint . Li van respondre que no se’n recordaven. En aquell moment,entrar l’home calb i va demanar tres cerveses, va pagar i se’n va anar a una fabrica vella i va tancar la porta.
L’Elvira s’hi va apropar i va entrar-hi per una finestra i va veure l’Elisabeth inconscient en una cadira d’oficina.
Polígon industrial a Celrà 21:37. Va deslligar-la i van marxar. Van arribar en Laguàrdia . L’Elvira i l’Elisabeth van córrer cap al cotxe, però l’home calb va ferir l’Elvira en un braç. Com que l’Elvira es pensava que ell era el segrestador va insultar-lo. Però el malfactor era en Cèsar Mayoral, que aquell vespre van dormir a la presó de Can Brians, l’ Elvira el va detindre .
L’ Elisabeth va trucar al sey pare, el president.
Plató de TV3 21:45.
Riing!
-Soc jo, pare estic bé!
-Gràcies a Déu!
-I tu, estàs bé?
-Si, però ara he de fer un dicurs.
Plató de TV3 21:46. El president, junt amb el conseller d’economía, una mica gras i amb el conseller d’interior van donar el discurs.
La caporal Elvira Quatrecases va ser nombrada cap de seguretat del president.
OPINIÓ PERSONAL
Jo li posaría un 10!
M’agradat perquè m’agraden molt les històries de misteri.
La part que m’ha agradat més ha sigut quan l’Elvira li feia preguntes a l’Elisabeth.
El recomanaría a nens que els agradesin els llibres de misteri com jo.
Joel 5è
ELS CASTELL DE ROCA AGARRADA
TITOL : El castell de Roca Agarrada.
AUTOR : Gerònimo Stilton .
ILUSLUSTRADOR : Larry Keys
EDITORIAL: Destino
PERSONATGES : Gerònimo , Tae Martín i Gala
Hi havia una vegada una ciutat molt grat i xula, amb edificis alts i bonics i es deia Ratalona . Allí visc jo ,Stilton ,Geronimo Stilton. Treballo a l ‘eco dels rossegadors es on es fan els diaris….
EL RATOLÍ I LA MOSCA
Hi havia una vegada un ratolí.Era petit, gris, tenia les potes curtes i una taca negra a la panxa. Era espavilat.
Vivia en un cau en una casa de pagès. El cau era gran, però tenia la porta petita, com tots els caus ja que es tractava de que no hi entressin altres animals; i en un racó tenia una mica de palla per a dormir.
Un dia el ratolí va sortir a buscar menjar. Es va dirigir cap al rebost. Va olorar un pot de melmelada, un altre pot de pinya ja tallada…Va intentar aixecar un pot de melmelada però no va poder. Al costat va veure un pot petit de mel que ja estava encetat i aquell si que el va poder obrir. Darrere del pot es va trobar una mosca menjant-se la mel. La mosca al veure’l va intentar escapar però no va poder perquè tenia enganxades les ales a la mel.
El ratolí es va espantar. El ratolí se la va emportar cap al seu cau per treure-li la mel de les ales.
La mosca li va tornar el favor explicant-li un lloc de la casa on el pagès guardava una mica de menjar.
El lloc secret estava al costat del cau del ratolí. Era un petit armari on hi guardava galetes, formatge, patates…
Cada dia el ratolí i la mosca anaven al lloc secret quan volien menjar. La mosca i el ratolí es van quedar a viure al cau del ratolí i van ser molt feliços. .
Com que no n’ agafaven molt, de menjar, el pagès no se’n va adonar
Ainoa 4art.
L’ESQUIROL I EL LLOP
Fa molts anys en un bosc prop de Balaguer hi vivia un esquirol, era de color taronja -Li agradava molt menjar pinyes. Era tímid i vivia en un arbre gran,en un petit forat a les parts altes . A l’ esquerra del cau hi tenia un forat ple de pinyes.
A la dreta de l’ arbre on tenia el cau hi passava un riu gran.
Un dia l’esquirol es va despertar i va anar al bosc a buscar pinyes , però aquell dia no en va trobar cap . Al cap d’una estona va tornar a la seva casa i se la va trobar cremada.
Llavors l’esquirol va anar ràpid al forat de les pinyes per agafar-les. Va marxar corrent amb algunes pinyes a un altre bosc. L’esquirol es va trobar un altre arbre igual i va passar la nit allà.
En aquell bosc hi vivia un llop molt, era un llop gris, alt i fort. Era amable i li agradava ajudar als altres. Aleshores el llop li va dir que ell coneixia un lloc ple d’arbres amb forats . El llop va acompanyar a l’esquirol a aquell arbre. Després de molt i molt caminar van arribar . L”esquirol es va fer el niu i el llop també es va quedar a viure allà. Es van fer amics.
ADELIN 4T
EL PAGÈS I LA TRUITA DE RIU
Vet aquí una vegada hi havai un pagès. Era baixet, tenia una mica de barba blanca i el cabell grisós. Era alegre i molt bona persona. Vivia en un poble molt petit que es deia Cubells i havia fet tota la vida de pagès. Li deien “pagesot” i tenia 59 anys.
Vivia a dalt del poble en una caseta petita i vella per fora , però per dins era molt bonica ,tota decorada de quadres que havia pintat ell mateix. Hi havia un llit molt acolorit i una peixera buida , una petita televisió ,una cuina i un lavabo mot petit.
Vivia sol.
Un dia mentre anava a un dels seus camps amb tractor va pensar:” Ja sóc vell i porto tota la vida fent de pagès, m’agradaria provar alguna feina nova”
Va estar tot el dia pensant què podia provar i va decidir fer-se pescador perquè tenia una peixera a casa.
L’endemà al matí va anar a comprar estris de pescar a un poble del costat. Va comprar unes botes , una canya i tots els complements.
Després va anar a dinar a casa seva i després de dinar va anar a pescar a un riu que passava al costat d’un dels seus camps i que de vegades sentia com els peixos saltaven.
Es va asseure en una cadira que havia portat i va omplir una galleda d’aigua, i va posar un cuc a l’ham de la canya de pescar i va estar tota la tarda esperant a veure si agafava algun peix. Quan estava a punt de marxar va sentir unes petita estrebades, llavors va treure la canya i ……hi havia pescat un peixet, una truita de riu.
Al principi,el pagès, volia menjar-se-la per sopar però, al mirar-la d’aprop li va fer molta pena i se la va quedar com a mascota. Ho va recollir tot i va marxar capa casa seva. Va posar la truita a la peixera i l’ animal va començar a nedar . Ell es va sentir molt orgullós. Va decidir que no tornaria a pescar més : li agradava molt més ser pagés.
A la truita de riu li va posar de nom Tura.Totes les nits la mirava i li explicava com li havia anat el dia.
El pagès estava molt content amb ella ,era com la seva millor amiga.
Pot ser l’animalet també n’estava? Segur que sí!
Ainhoa 6è
TAP! 1ªPART
AUTOR/A: Lluís Prats
IL.LUSTRADOR/A: Pep Brocal
PERSONATGES PRINCIPALS: l’Elisabeth i l’Elvira Quatre cases.
Un dia en una comissaria de mossos d’esquadra reben unes trucades, que algú en comptes de parlar dona cops al mobil i aconsegueixen parlar-hi, descobrint que quan fa un cop es que si, i si en fa dos que no. Descobreixen que la nena es diu Elisabeth.
A través d’aquest sistema saben que la nena ha estat segrestada, que la tenen lligada en un garatge i que la van segrestar en un cotxe de policia. Aleshores va entrar el segrestador mentre la feien preguntes.
Ella es va guardar el mòbil a les botes. Finalment van saber que la segrestada era la filla del president de la Generalitat i que l’havien segrestat mentre estava de colònies a Mieres.
A l’ autopista AP7 km 146. L’Elvira va rebre un missatge, que deia que en Laguardia arribaria a Celrà en 35 minuts, i com que ell era sospitós del cas va accelerar fins que es va posar a cent seixanta. Després va sentir per la ràdio que el president faria un discurs amb el conseller d’Interior i d’Economía , i com que tothom sabria que l’Elisabeth havia estat segrestada .
Va premer el pedal foins que va arribar a cent setanta. Semblava un coet . Va sortir per la sortida: Girona , est, Celrà. Va anar corrents cap a Celrà, va veure la vía del tren i quan va arribar va sentir les campanetes del pas elevat. Estava molt a prop, va parar el cotxe i va anar a un bar del polígon i va pregunta si l’home calb hi anava sovint i li van respondre que no se’n recordaven. Va entrar l’home calb i va demanar tres cerveses, va pagar i se’n va anar a una fabrica vella i va tancar la porta. L’Elvira s’hi va apropar i va entrar-hi per una finestra i llavors va veure l’Elisabeth inconsient en una cadira d’oficina.
Polígon industrial a Celrà 21:37. Va deslligar…
Vilanova de Pinyeta
Continuem treballant els contes del concurs de Les Caixes Catalanes. Estem treballant el nº 3 , Vilanova de Pinyeta .
Els nens i les nenes de Vilanova de Pinyeta, descobreixen un altre poble amb el mateix nom que el seu. Contacten amb els nens i les nenes de la seva escola rural i organitzen una trobada per celebrar l’agermanament dels dos pobles, però d’entrada, no surt com tothom s’esperava.
Un conte sobre gestió de conflictes i diversitat cultural.
La capitana Dofí . 1ª part
Títol : La capitana Dofí
Autora: Mireia Vidal
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial : La formiga vermella
Personatges principals :El capità Strip,l’ Ona (la filla del capità), el Perca (un pirata vell. amic de l’ Ona) i el Sangnegra (un pirata molt dolent).
Resum :
El capità Strip era un home molt fort, era un pirata. Acabava de tenir una filla i li havía arribat una carta que li explicava com era.
Al cap d’una anys. L’Ona volia ser pirata però el seu pare, el capità, deia que era massa jove i que tenia moltes coses que aprendre. però l’Ona era tossuda i no es rendia. El perca, un vell pirata sempre anava al seu camarot a parlar amb ella i li deia que no tenia que anar ràpid que ja li arribaria el moment.
Un dia que estaven tots a la coberta del vaixell va arribar una gavina amb una pedra negra a la boca. Volia dir que el Sangnegra estava a prop. Els pirates es van començar prepara i el capità va empresonar a l’Ona sota coberta par que no li fes res però l’Ona es va enfadar.
Quan va arribar el Sangnegra es va dirigir al capità i el va ferir, l’Ona va intentar sortir i quan va sortir va descobrir que el Sangnegra va matar a la seva mara i amb tota la seva ràbia el va apropar al borde i el va emputxar al mar, les onades se’l van tragar.
Quan va acabar el capità estava ferit al seu camarot i l’Ona va venir. El capità li va explicar que havia d’anar a terra i que a partir d’ara ella seria la capitana…
30 de gener: Dia de la Pau
Avui, 30 de gener a l’ escola Sol Naixent de Cubells celebrem el Dia de la Pau amb diverses activitats .
Comentaris