De cop i volta va sentir la veu de la perdiu que venia a buscar la Montserrat però, com que l’Alícia ocupava tota l’habitació, la perdiu no va poder entrar. Quan va voler passar per la finestra va caure en un pou d’aigua. Llavors, l’amo, va ordenar a l’abella Pau que entrés per la xemeneia, però l’Alícia li va donar un cop de peu tan fort que va sortir volant.

La perdiu, molt enfadada, va ordenar que tiressin pedres al palau. Amb certa sorpresa, l’Alícia es va adonar que les pedretes es convertien en croissants i va pensar: “Si em menjo una d’aquests croissants potser em faré petita un altre cop”. Així, doncs, se’n va menjar un immediatament. Era deliciós! Li recordava tant als croissants de Cal Roma de Cubells! De cop i volta, va començar a encongir-se i, quan va ser prou petita, va sortir del menjador i va marxar del palau.