L’ esquirol és molt bonic,
de color roig té el pit.
La cua llargueta la té
i molt roja també.

Al pi el cau es va muntar
i es va quedar a viure allà.
Branques i herbes va utilitzar
i algunes pinyes va guardar.

Surt a menjar cada matí
pinyes d’un petit pi.
A la tarda surt pels arbres a passejar
i a la nit torna a descansar.

A mi m’agrada l’esquirol
tant com el mussol.
M’agrada quan treballa sol
i penso amb ell quan dormo al llençol.

ADRIÀ ZIEGLER ESCULIES