Vet aquí una vegada, en un poble vivia un gos. Era jove. Tenia el pèl negre, la cua llarga, les potes llargues i el cap gran. Vivia en una casa d’un poble al camp.
Vivia amb el seu amo. A la nit, el seu amo el deixava a fora per vigilar la casa dels lladres. El seu amo tenia un hort. Li va dir que si es deixava robar el mejar, l’enviaria a la gossera. Un dia un blauet va apareixer a la tanca del jardí, el Blauet va anar cap al cirerer a menjar-se les cireres. El gos ho va impedir i va fer fora del jardí al blauet. El blauet va pensar que era millor tornar quan el gos dormís. Va espiar al gos des d’un arbre molt alt que hi havia a la vora de la casa. El baluet va esperar fins a la nit. El gos es va estirar a terra i es va quedar adormit com un tronc. El blauet es va anar apropant lentament cap al jardí, va començar a picar les tomates i les va fer gairebé totes malbé. Després va anar al cirerer i es va menjar les cireres. El gos es va despertar, però ja era massa tard. El blauet havia fet malbé gairebé totes les tomates i s’havia menjat les cireres del cirerer, quan l’amo ho va saber, va enviar al gos a la gossera.

“Quan vigilem una cosa hem d’estar atents”.

Joel