Al festival de Nadal recitaré aquest poema:

Si aquesta nit sens una remor estranya
que no saps com t’obliga a mirar el cel
i enyores el gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya.

És que través dels aires de la nit
t’ha arribat aquell resort de l’establia
de quan l’infant naixia
i s’alçava un càntic infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret
ni aturar-te a entendre el bell missatge
almenys tinguis coratge
de seguir el teu cami amb el cor net.