Hem dic Martina. Tinc 10 anys. Tinc el cabell ros, els ulls verds i la cara rodona. El meu pare, la meva mare i jo som plebeus .
Visc al segon pis d’ una ínsula – bloc de pisos a les ciutats de l’ Imperi Romà-que hi ha al costat de les termes, a Tarraco. El meu pare és forner i la meva mare l’ajuda.
Cada matí em desperto, esmorzo amb el meu pare i la meva mare. Mengem pa amb oli i formatge i el pare beu vi. Després d’esmorzar tots anem al taller del pare. Quan arribem ajudem al pare a fer pa.
Mentre que el pa es fa la meva mare neteja l’obrador i jo l’ajudo. Quan el pa ja està fet hem dona el pa que he d’anar a repartir a les cases dels rics. Quan reparteixo el pa passo per sota l’aqüeducte, que es una mena de pont per on passa aigua que arriba a la ciutat.
Després vaig cap a l’obrador a buscar el pare i la mare que estan acabant de fer el pa. Quan arribo la mare, el pare i jo anem cap a casa , a dinar. Quan arriba la mare prepara el dinar. Jo paro la taula i dinem:sopa i carn.
Després tornem cap al forn. Encara ens ha quedat pa . El pare m’envia a repartir pa pel barri : a cal ferrer, cal carnisser, a una ínsula propera a la nostra casa…
Quan anava a cal carnisser vaig relliscar i em va caure el pa. Vaig plegar el pa i continuo em meu camí.
Quan ja tornava cap al forn em vaig trobar amb una amiga i vam estar parlant. Al tornar al forn ja era de nit. El meu pare, la meva mare, i jo vam anar cap al nostre pis. Quan vam arribar la mare va preparar el sopar i jo vaig preparar la taula. Pel camí hem trobat els últims rics que venien de les termes .
Ens hem assegut a la taula força cansats i sopem: peix que ens ha portat el meu veí que es pescador i fruita que ens ha portat un client del forn que viu a les afores de la ciutat i té camps. Després de sopar hem anat a dormir.
El dia ha sigut molt llarg i molt cansat perquè m’he passat tot el dia repartint pa.