(Aquest és el poema que recitarà l’ Adelín)

El cel és un camp
ple de meravelles ;
l’ha llaurat del sol
la lluna es qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.

Quan apunta el Sol,
les flors  se repleguen;
Quan el Sol se pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.

Apel·les Mestres