Fa molt i molt de temps,en una cabana feta de branques vivia un cérvol alt,ràpid i pelut.Era jove .Sempre estava content i era molt treballador.Portava al coll un penjoll amb una dent de cocodril que s’ havia trobat a la vora del riu on anaven a beure aigua tots els animals.
Un dia molt calorós,mentre s’estava refrescant amb tres companys més el va atacar un cocodril llarg,fort i que semblava afamat.
El cérvol va començar a córrer però amb la sorpresa va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. Ràpidament,el cocodril se li va tirar a sobre i el va i el va agafar.Però quan el cocodril es va moure per donar-li una queixalada al coll,li va veure el penjoll.
De cop l’ animal encara que estava molt afamat va recordar el que li havien explicat els seus avantpassats .No s’ho podia creure,era la dent del seu avi.
El cocodril li va dir que li perdonaria la vida si li deia on l’havia trobat.El cérvol li va dir que se l’havia trobat a la vora del riu i li regalava el penjoll si li perdonava la vida.
I així ho van fer.
Des d’aquell dia el cérvol no va ser molestat per cap altre cap cocodril.Tots els cocodrils sabien que aquella dent era del cocodril més famós que havia existit en aquella zona .