Aquesta setmana treballarem la cançó de Joan Manuel Serrat , “El meu carrer ” . Els alumnes faran una lectura inicial i senyalaran els mots que desconeguin . Tot seguit els buscaran al diccionari. En una segona lectura anotaran al costat de cada estrofa què explica . Senyalarem la rima i comptarem les síl·labes i finalment  cada alumne  l’ il·lustrarà .

EL MEU CARRER

El meu carrer
és fosc i tort,
té gust de port
i nom de poeta.
Estret i brut,
fa olor de gent
i té els balcons plens
de roba estesa.

El meu carrer
no val dos rals:
són cent portals
trencats a trossos
i una font on
van a abeurar
infants i gats,
coloms i gossos.

És un racó on mai no entra el sol,
un carrer qualsevol.

El meu carrer
té cinc fanals
perquè els xavals
llancin pedrades.
Hi ha una pensió
i tres forns de pa,
i un bar
a cada cantonada.

 

 El meu carrer
és gent d’arreu
que penca i beu,
que sua i menja,
i es lleven amb
el primer sol,
i van al futbol
cada diumenge,

o a fer esparral al volantí,
o a fer un dòmino amb vi.

El meu carrer
és un infant
que va berenant
pa amb oli i sucre,
i juga a daus
i a “cavall fort”,
mig bo, mig bord
escolà i cuca.

El meu carrer
del barri baix
viu al calaix
de les baldufes,
amb patacons,
i l’àlbum “Nestlé”
i ells trossos
d’una vella estufa.

I a poc a poc se’m fa malbé
el meu carrer.