A cada passa referents clàssics!

Parlant amb Montserrat Tudela

14 novembre 2013 Comentaris: 2

Vam parlar amb Montserrat Tudela, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i també té un màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, a més de ser directora d’Auriga, revista de divulgació del món clàssic. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 12 de novembre de 2013 a les 17h. al mateix lloc on es llicencià, a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada i com, amb molta simpatia, ens va contestar a totes les preguntes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ydHH0n4FuRQ[/youtube]

En aquesta xerrada amb Montserrat Tudela, comencem parlant del fet que no cal fixar-nos en els referents clàssics per veure que hi són, doncs només parlant estem fent referència al món clàssic ja que la nostra apreciada llengua prové del llatí. També ens comenta que veure’ls li produeix un cert confort de bellesa, s’hi fixa perquè és la nostra identitat i per deformació professional. Ens comenta que n’hi ha molts, en l’àmbit de l’arquitectura, literatura.. i que coneix establiments amb noms com “Nostrum” “Triumfum“… Diu amb serenor que el referent clàssic hi serà sempre, i que a més a més, en l’actualitat, l’exercici democràtic que practiquem prové del que els grecs van anomenar democràcia i vot, fins i tot en els discursos polítics fem referència a ells. L’àmbit que domina en els referents clàssics és en l’àmbit del bé comú, és a dir, des de la dignitat sobirana implícita a la dignitat ciutadana, fins a la manera com parlem, com ens relacionem. Parlem també de la revista de divulgació del món clàssic, de la que ella n’és cofundadora, sent-ne actualment la directora. Ens parla de la fundació de la revista, el que va ser una “aventura de joventut” ens diu. També ens comenta que per al viatge de final de carrera varen anar a Delfos, on no es podia separar de l’estàtua de l’Auriga de Delfos, i d’aquí prové el nom de la revista “Auriga”. Pensa que la divulgació del món clàssic és important per no perdre els orígens, perquè, com va dir un gran historiador, si perdem els orígens perdem la identitat, “hauríem de saber qui som, d’on venim per saber, per tenir claríssim on volem anar” ens diu. Ens explica que la meitat de subscriptors de la seva revista són gent del col·lectiu de clàssiques i l’altra meitat gent interessada en la cultura clàssica. Diu que d’alguna manera tindríem molta més autoestima individual i col·lectiva si sabem que venim de la civilització occidental, dels creadors del pensament. La gent no és conscient dels referents que ens envolten, comenta. Degut a que la nostra llengua prové del llatí, els mots dominants en referents clàssics són en llatí. La seva estima per les clàssiques li prové de la filosofia, va fer el batxillerat de ciències i lletres, i durant aquest curs, va tenir un professor de filosofia molt bo, qui la va deixar atrapada en el món dels presocràtics, Sòcrates i Plató. Poc després es va apuntar a grec. “Difondre el món clàssic és difondre la nostra identitat, aquest món, és el corrent de pensament que més ens ha determinat com a poble, com a persones individuals que configurem aquest poble” ens comenta. Van començar a publicar la revista Auriga amb la intenció de difondre el món clàssic, anys després es van plantejar crear un Fòrum amb la finalitat de convidar tota la gent del món antic, i qui vulgui presenti un projecte i els interessats es posen en contacte amb la persona per tirar endavant el projecte exposat, la primera edició va ser el 2005 a Esparreguera. Ens comenta que els professors haurien de ser els professionals més ben valorats amb diferència, doncs és la professió que més consolida el futur. Té alguns objectes amb referència al món clàssic. Ens parla també de la UNIÓ ACADÈMICA INTERNACIONAL, que és l’agrupació d’acadèmies nacionals de tot el món, com la RAE o l’IEC, i que el seu vicepresident, el doctor Josep Guitart, acudeix al Fòrum Auriga ja per quart cop. Ens explica que en la UNIÓ ACADÈMICA INTERNACIONAL, l’Institut d’Estudis Catalans està com a membre de ple dret, té la mateixa veu que un estat. Ens parla de Carles Miralles, que enguany ha fet una gran feina sobre Espriu, ha tingut un paper molt important en l’estudi de l’obra d’aquest gran poeta, dramaturg i novel·lista català. També vol retre homenatge a Anscari Manuel Mundó, mort el dia de Nadal de 2012, i que ha aportat molt en el saber del món antic i medieval. Un dels èxits de la revista Auriga és haver fet organitzar el primer i únic màster en papirologia clàssica que s’ha fet en tots els territoris de parla catalana i en la península Ibèrica, convencent a la doctora Isabel Rodà de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per tirar endavant aquest màster. Des de la revista Auriga s’han proposat trobar i catalogar tots els papirs que hi ha en els territoris de parla catalana que estan dispersos arreu, fins i tot un guardonat amb el premi nobel de literatura, Theodor Mommsen, va dir que el segle XX seria el segle dels papirs. Ens comenta que alguns papirs es troben en mans de gent que no els hi dóna la importància de catalogar-los. Ens parla de les butlles, documents segellats per un rei o un papa, sobre assumptes polítics o religiosos, actualment encara es fan servir butlles en suport pergamí, i que Catalunya és el lloc del món on més se’n conserven, dotze concretament. Ens explica que quan el papa va venir a fer la consagració de la Sagrada Família el 2010, van donar una butlla en suport papir, el mateix suport on els comtes catalans escrivien les butlles segles enrere. Ens diu que els moments que l’han impactat durant la seva feina en la revista són per exemple el trasllat de l’Esculapi a Empúries, o l’obertura del jaciment de Ruscino, al Rosselló, al costat de Perpinyà, per la celebració del Fòrum Auriga. Pel que fa a la nissaga catalana del món clàssic ens parla de catalans com Abat Oliba, amb qui comença aquesta nissaga fins a qui fa la ressenya de l’Abat Oliba, el doctor Anscari Manel Mundó, de qui ens ha parlat abans, passant per grans persones com Francesc Eiximenis, Ramon Llull, Josep Puig i Cadafalch, Salvador Espriu… I finalment, tot i no veure’s com a botiguera, anomenaria a una botiga Pítia, per veure si encerta el futur i ens indica com fer-ho per sortin-se’n.

Parlant amb Eulàlia Vintró

13 novembre 2013 Comentaris: 3

El dia 30 d’octubre de 2013 a les 17h vam parlar amb Eulàlia Vintró, catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Aquesta xerrada es va dur a terme al mateix lloc on és catedràtica (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona.) Aquí podeu veure com va anar la xerrada, cal dir que ens va caure molt bé, és una persona plena de coneixement i digne de conèixer, ha estat un plaer:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6faZX7snjCs[/youtube]

En aquesta xerrada, Eulàlia Vintró ens comença explicant que sempre que va pel carrer va pensant en les seves coses, sense tenir temps de fixar-se en molts dels afers que pel carrer succeeixen, tot i que quan veu un referent clàssic, s’hi fixa amb atenció. Ens comenta que a Barcelona, la ciutat on imparteix classes, hi ha més referents dels que la gent es pensa, ens explica concretament el cas d’una ex-alumna seva que ha sigut molts anys catedràtica d’institut, va agafar uns anys de permís per dedicar-los a fer un estudi sobre les imatges clàssiques en la ciutat de Barcelona i en va trobar una quantitat infinita, llavors va fer un llibre sobre aquest treball, aquesta ex-alumna és Begoña Usobiaga Artaloitia. Eulàlia ens comenta també que l’àmbit dominant en els referents clàssics és l’àmbit mitològic, i que al voltant dels segles XIX i XX hi va haver un esforç per recuperar la tradició clàssica, col·locant en els edificis referents arquitectònics clàssics. Ens explica que és un signe de cultura fer servir encara referents clàssics, en part perquè Barcelona té una tradició burgesa, una tradició d’un nivell cultural alt, i que avui en dia s’estan perdent els referents culturals, en la mesura que encara n’hi ha, són una demostració d’aquest afany cultural que van tenir generacions anteriors a la nostra. És important que associem els clàssics perquè, tanmateix, la cultura europea beu, neix, surt de la matriu clàssica i és absolutament impossible saber on tens si no saps d’on véns, lamenta la pèrdua de pes de les humanitats dins les unitats de llengües clàssiques que són la base, i per tant que es mantinguin elements que recorden aquesta tradició li sembla molt positiu. Opina que la gent no és conscient de tots els referents clàssics que ens envolten, en bona part perquè la cultura clàssica ha perdut molt i en segon lloc perquè moltes vegades la gent passa per davant d’un referent sense mirar-lo, i si el mira no el veu, i en quest sentit opina que estaria bé que hi hagués un procés de fer aparèixer davant els ulls de la gent aquests elements clàssics que existeixen en la nostra quotidianitat i que passen desapercebuts per la gent, per aconseguir aquesta fita, l’Eulàlia proposa itineraris de passeig per la ciutat des de centres d’ensenyament tenint com a objectiu anar reconeixent aquests referents i posar en valor la seva existència. Trobar referents ens aporta quelcom si sabem que significa el referent trobat, qualsevol imatge que no porti associada l’explicació perd la meitat o més del seu llegat. Ens comenta que hi ha més mots d’origen llatí que de grecs degut a que la llengua catalana i la castellana són filles del llatí, el grec és com un tiet, i és més fàcil l’adaptació d’una llengua que és més pròpia, que és la teva antecessora, que no agafar mots d’un altre llengua que queda una mica més lluny i d’altra banda l’alfabet grec, un segon element que dificulta la grafia de les inscripcions… La seva estimació per allò clàssic li prové d’una molt bona professora de llatí i de grec que va tenir al batxillerat, aquesta professora li va fer agafar il·lusió, ganes, curiositat pel món clàssic, ens comenta que el fet que t’ensenyin bé una matèria fa que aquesta se’t doni bé. En arribar a la facultat es va decidir per les clàssiques, apart d’agradar-li, hi havia molt bon professorat, -ens comenta. Ens explica que sempre ha llegit molt, i entre les seves lectures hi ha el món clàssic, apart de literatura de totes les èpoques que aquestes alhora tenen la seva base, el seu fonament en la tradició clàssica, com l’Antígona d’Espriu, i ens explica que és probable que aquesta afició a la lectura l’hagués portat a tractar de saber coses del món grec i del món romà i que, a pesar de no haver estudiat clàssiques, es fixaria en els referents que arreu hi ha. Ens explica que té una petita col·lecció de ceràmica, que l’ha anat formant a partir de records de museus que ha anat comprant en cada viatge que ha fet a Grècia. Sovint fa servir referents a classe com a exemple. En les assignatures que l’Eulàlia imparteix a la universitat no realitza activitats de recerca de referents clàssics amb els alumnes, doncs tenen un pla d’estudis molt rígid i el temps molt comprimit. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga, l’anomenaria Electra, ens explica que Electra és un personatge de la mitologia i de la literatura grega, tractat també pels tres grans tràgics, Esquil, Sófocles i Eurípides, i creu que la manera que aquests tràgics tracten aquest personatge, és una bona manera d’il·lustrar el que la tradició mítica representava pels autors de les tragèdies, i per altra banda, la presència d’una dona en un món, aquell i el nostre, lamentablement encara molt dominat pels homes.

Parlant amb Sebastià Giralt

7 novembre 2013 Sense comentaris

Vam parlar amb Sebastià Giralt, professor agregat de clàssiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de Chiron. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 31 d’octubre de 2013 a les 19h. al carrer Joan Prim de Premià de Mar, Barcelona. Aquí podem veure com va anar la xerrada:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=f7IfgrqFdpw[/youtube]

Comencem parlant del terme “Referents clàssics” que és una altra denominació de la “Tradició clàssica”, que ve a ser els elements de cultura en un sentit ampli que al llarg dels segles s’han basat en la suggestió grecoromana, dient-nos que en el seu blog hi ha un apartat específic per aquest àmbit, i on recull per exemple pel·lícules, activitats, espectacles… Ens comenta també que veu molts referents pel carrer, però no gaires per Premià de Mar (In albis, Ceres…) i que hi ha un gran nombre d’Hermes arreu.Per haver viatjat ens comenta que el lloc on hi ha més referents és Roma, òbviament. L’àmbit on predominen aquests referents és en els productes de luxe, de prestigi, com un vi o un cava anomenat “Lacrima Baccus” donant impressió de qualitat. Encara utilitzem tants referents ja que som hereus d’aquesta cultura, i per exemple en l’àmbit comercial, són noms que sonen, com per exemple “Securitas” o “Sanitas“. I és important que s’utilitzin tants referents perquè ens connecta amb les nostres arrels, els nostres orígens, aportant-nos una tradició que ve des de l’antiguitat, la qual ha durat segles i si ens oblidem d’aquesta tradició oblidem el nostre passat, “és com si una persona esdevé amnèsica i no recorda el seu passat” ens explica. En Sebastià pensa que la majoria de gent no sap identificar d’on vénen aquestes paraules, i per tant, no són conscients d’aquests referents. Els mots que dominen el mercat són noms en llatí mentre que en l’àmbit de divinitats i éssers mitològics domina el grec. La seva estima pel món clàssic li ve de jove, interessant-se per la història i les llengües des de petit, en començar a estudiar clàssiques veu que es relaciona la història amb el llenguatge, dos àmbits que li atreien. Ens comenta que té una col·lecció de samarretes de temàtica clàssica. Ens explica també que fa ús de fotografies a classe com a exemple de la tradició clàssica. Diu també que a la UAB hi ha una assignatura relacionada amb la influència clàssica en la cultura contemporània i que ell imparteix classes de mitologia grecoromana on sovint utilitza aquests referents, representacions artístiques o objectes de consum amb noms clàssics. I també imparteix classes de literatura llatina, on veuen una gran pervivència d’aquests referents. Com a projecte per a una activitat per tal de conèixer més referents clàssics, faria buscar als alumnes pel seu compte exemples de referents. I finalment si hagués de posar nom a un bar, l’anomenaria “in vino veritas“.

Parlant amb Mercè Otero-Vidal

28 octubre 2013 Comentaris: 15

Vam parlar amb Mercè Otero-Vidal, professora de clàssiques jubilada de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 24 d’octubre de 2013 a les 16h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada, cal dir que és una gran persona i molt amable.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KWmF6s5J7Rs[/youtube]

En aquesta xerrada amb Mercè Otero-Vidal ens comença explicant que tot i estar jubilada, l’interès i la seva col·laboració cap al món clàssic no ha cessat, les clàssiques sempre l’han motivat ens comenta enèrgicament, ens parla també del seu afany col·leccionista, com per exemple la seva col·lecció de soldadets romans o els seus trencaclosques, i que segueix treballant per aquest inacabable món clàssic. També cal dir que té una bona col·lecció de mussols d’arreu. L’àmbit que domina en els referents clàssics és l’alimentació i l’àmbit jurídic. Tot i que la gent tingui la sensació de que el llatí no serveix per a res, en el fons saben que venim d’aquí, i finalment els hi dóna cert prestigi l’ús d’aquests referents, per aquesta raó la gent posa el nom de la seva botiga amb un referent clàssic. Ens comenta que la gent no n’és conscient d’aquests referents, els hi fa gràcia quan els veu, però no van més enllà, com donar l’explicació de perquè hi és. Ens explica que hi ha més mots d’origen llatí que d’origen grec, les denominacions gregues s’utilitzen més en l’àmbit científic i mèdic, per tant fora del carrer, que és on dominen els mots llatins. Ens diu que volia ser professora de català, però en l’època que estudiava, no existia, estava prohibit, i ens diu que les nostres arrels la van encaminar a estudiar clàssiques. Encara que no hagués estudiat clàssiques, els referents que hi ha arreu li cridarien l’atenció. Ens explica haver realitzat alguna activitat amb els alumnes, com reproduir la batalla d’Alèsia, i fins i tot fer realitzar graffitis de frases en llatí a alguns dels seus alumnes més “difícils”, frases com “Carpe diem“, també fer teatre de temàtica clàssica, i fins i tot mosaics. I finalment si hagués de posar nom a una botiga, l’anomenaria “Locus amoenus“.

Parlant amb Victoria Bescós

25 octubre 2013 Sense comentaris

Vam parlar amb Victoria Bescós, professora de clàssiques de l’IES Baldiri Guilera, situat al Prat de Llobregat, Barcelona. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 24 d’octubre de 2013 a les 18h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada que, amb entusiasme, ens va concedir:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lP_bJEcJuqs[/youtube]

En aquesta xerrada amb Victoria Bescós ens comença explicant que es va endinsar en el món del Facebook per donar a conèixer que el llatí, com a llengua, està molt present en la nostra vida quotidiana, noms de carrers, botigues… també es fixa en els referents amb finalitat didàctica. Encara s’utilitzen mots amb referents clàssics perquè estan més presents en la nostra cultura del que la gent pensa, ens comenta. Opina que actualment la gent utilitza els referents buscant cert prestigi. També ens comenta que la gent no s’interessa pels referents clàssics, no n’és conscient. La Victoria fotografia botigues amb referents, i ens diu que penjant aquests referents que va trobant al Facebook i Twitter és una manera molt ràpida i molt àmplia per donar-los a conèixer a tothom, ens diu també que els mots en llatí són els dominants en la seva “col·lecció” del Facebook, havent-n’hi pocs mots en grec. Parlem també de les TIC, i ens diu que hi ha molt de què parlar sobre les TIC; però que en general, els avantatges que tenen és la seva immediatesa i el seu gran grau d’abast, hi ha molts professors que s’han apuntat aquestes noves tecnologies. La seva estima per les clàssiques prové de jove, dient-nos que sempre li han agradat les llengües, fins i tot ens diu que si no hagués estudiat clàssiques cercaria referents arreu; doncs, li agraden molt. Ens explica que fa temps va fer una activitat amb els seus alumnes al Prat de Llobregat, l’activitat consistia en cercar referents clàssics pels carrers, aquesta activitat va agradar més als alumnes que fer classe ordinària. I finalment, tot i no tenir la intenció d’obrir una botiga, si hagués de posar un nom a una sabateria, mai no li posaria “Carpe diem“

Als productes de bany

17 octubre 2013 Sense comentaris

Parlant amb Salvador Oliva

15 octubre 2013 Sense comentaris

El dia 3 d’octubre de 2013 a les 19:30h. a Dòria llibres de Mataró (carrer Pujol, 9) vàrem entrevistar a Salvador Oliva, llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres de l’últim dels quals en va fer la presentació el 3 d’octubre, Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny. A l’hora de gravar, com que hi havia massa gent, no s’escolta gaire bé, hem intentat per tots els mitjans que s’escolti bé però no ha estat possible, ho hem intentat subtitular però s’escoltava molt malament per tant com a última opció només ens quedava demanar-li que ens respongués les preguntes per escrit i aquí les teniu juntament amb el vídeo. Les respostes són a grans trets el que diu al vídeo. Ens queda dir que no tenim paraules per agrair a Salvador el temps que ens va dedicar per l’entrevista i, a la vegada, per tornar a respondre a les preguntes per escrit:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=dkjvw5O_YdU[/youtube]

1. Per què vas decidir fer aquest llibre?

Perquè sempre m’havien cridat l’atenció aquelles tres escultures situades en diferents places del centre de la meva ciutat i estava interessat en conèixer-ne el significat i la història. I, per descomptat, perquè m’agrada la mitologia.

2. Que té d’especial la nissaga Campeny?

Damià Campeny fou el màxim representant de l’escultura neoclàssica a Catalunya i Espanya. Resseguir l’escultura dels tres Campeny ens permet fer un recorregut per l’escultura pública moderna a Catalunya, des del segle XVIII fins al segle XXI. També comprovar com la mitologia clàssica segueix essent un punt de referència vàlid en diferents moments i corrents artístics.

3. Quina escultura t’agrada més de les tres? Per què?

El Prometeu Encadenat (Pça de St Miquel). Tant per l’expressivitat de l’escultura com per la significació del mite. Connecta molt bé amb l’espectador i li transmet tot un reguitzell de sensacions.

4. Quina creus que és l’escultura d’Igualada que més agrada a la gent?

La de Neptú (Pça del Rei). És la més coneguda degut a la seva ubicació (al mig d’una plaça i damunt d’una columna), al fet històric que la motivà (portada d’aigües a la ciutat) i també perquè és l’obra del més conegut dels Campeny. És un símbol molt emblemàtic d’Igualada.

5. On hi ha més obres dels Campeny?

Arreu. Damià: Vilanova i la Geltrú, Barcelona … / Josep: Barcelona, Vilanova i la Geltrú … / Xavier medina-Campeny: Nova York, Atlanta, Nova Jersey, Salt, Figueres, Barcelona …

6. Quins escultors són els més importants o t’agraden més?

El més important a nivell internacional fou en Damià. Jo sento un apreci especial per l’escultura de Josep perquè connecta millor amb els gustos de la modernitat. Admiro moltíssim l’obra de Xavier Medina-Campeny per la gosadia i l’estil trencador.

7. Et va resultar molt complicat fer aquesta recerca sobre els Campeny i les seves escultures?

M’ha portat uns tres anys de recerca paulatina, tot aprofitant les estones que podia. Ho he fet com un hobby robant temps a les vacances i a la família. He realitzat entrevistes amb gent experta, he remenat moltíssims llibres i he aprofitat tots els avantatges que la xarxa avui ens ofereix. Internet facilita enormement la recerca. M’ha agradat molt entrar en contacte amb el món de l’art i més concretament de l’escultura.

8. És important que hi hagin escultures al carrer?

Em sembla importantíssim que hi siguin. És bo que hi hagi gent que es dediqui a explicar-les, com jo he intentat fer. L’escultura pública és la memòria de la història d’una ciutat a través dels diferents estils artístics de cada moment.

9. Per què una generació de Campenys s’interessa per la escultura? És hereditari o ho han vist a casa

Damià Campeny ja tenia l’afició des de petit de fer figuretes de pessebre. Posteriorment rebé formació d’un escultor professional, Salvador Gurri. Els altres dos Campeny segurament continuen amb una tradició familiar. Xavier Medina-Campeny, però, passa d’arquitecte a escultor. Tots han passat, però, per les millors escoles d’art de cada moment i han viatjat a la ciutat puntera en el món de l’art: Damià C – Roma / Josep C – París / Xavier Medina-C – Nova York.

10. Quin mite t’agrada més? Per què?

De tots tres sense cap mena de dubte el de Prometeu. És molt simbòlic. Els homes, quan fem servir el cap, ens acostem molt més als déus. El foc és un símbol de la intel·ligència. Però passar-se de llest és perillós…

11. Per què encara perduren tants mites?

El mite clàssic es va reinterpretant al llarg dels anys i dels segles i no perd vigència. Sempre serveix per explicar allò que envolta la vida humana i no passa de moda. Aquells que ho consideren quelcom antic i gastat s’equivoquen de mig a mig. No hi ha res més modern ni més actual que allò antic que conté l’essència del que realment importa a l’home i a la societat humana. El clàssic no envelleix.

12. Per què és important la mitologia?

Perquè permet transmetre missatges perdurables sense haver de dir les coses pel seu nom. Els escultors i pintors utilitzen la mitologia no pas per explicar un conte sinó més aviat per transmetre un missatge. La mitologia permet aquest joc.

13. Quines dificultats hi han hagut en fer i publicar el treball ‘Tabernae Aqualatenses’?

Una recerca molt detallada porta a porta, establiment a establiment: enquestes (com la que m’estàs fent), estudis d’etimologia, ús de diccionaris d’etimologia, grec i llatí … En alguns indrets l’alumna no va trobar la informació que reclamava i va haver de recórrer a altres fonts.

14. Per què penses que la gent en sap tan poc sobre l’origen clàssic de les coses?

Molta gent es pensa que ho hem inventat tot els darrers deu anys … La revolució tecnològica no ha canviat, de moment, la manera de pensar de l’home, ni d’expressar les seves inquietuds. El llenguatge mateix segueix utilitzant i creant nous termes a partir d’hel·lenismes i llatinismes. La gent en desconeix l’abast. També hi ha molta incultura i la gent llegeix molt poc. Quan diuen que el llatí i el grec no serveix de res, tenen raó. A ells segur que no! Es necessita una mica de cultura per adonar-se de la incidència de la cultura i les llengües clàssiques en les nostres vides.