Parlant amb Salvador Oliva

El dia 3 d’octubre de 2013 a les 19:30h. a Dòria llibres de Mataró (carrer Pujol, 9) vàrem entrevistar a  Salvador Oliva, llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres de l’últim dels quals en va fer la presentació el 3 d’octubre, Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny. A l’hora de gravar, com que hi havia massa gent, no s’escolta gaire bé, hem intentat per tots els mitjans que s’escolti bé però no ha estat possible, ho hem intentat subtitular però s’escoltava molt malament per tant com a última opció només ens quedava demanar-li que ens respongués les preguntes per escrit i aquí les teniu juntament amb el vídeo. Les respostes són a grans trets el que diu al vídeo. Ens queda dir que no tenim paraules per agrair a Salvador el temps que ens va dedicar per l’entrevista i, a la vegada, per tornar a respondre a les preguntes per escrit:

Imatge de previsualització de YouTube

1. Per què vas decidir fer aquest llibre?

Perquè sempre m’havien cridat l’atenció aquelles tres escultures situades en diferents places del centre de la meva ciutat i estava interessat en conèixer-ne el significat i la història. I, per descomptat, perquè m’agrada la mitologia.

2. Que té d’especial la nissaga Campeny?

Damià Campeny fou el màxim representant de l’escultura neoclàssica a Catalunya i Espanya. Resseguir l’escultura dels tres Campeny ens permet fer un recorregut per l’escultura pública moderna a Catalunya, des del segle XVIII fins al segle XXI. També comprovar com la mitologia clàssica segueix essent un punt de referència vàlid en diferents moments i corrents artístics.

3. Quina escultura t’agrada més de les tres? Per què?

El Prometeu Encadenat (Pça de St Miquel). Tant per l’expressivitat de l’escultura com per la significació del mite. Connecta molt bé amb l’espectador i li transmet tot un reguitzell de sensacions.

4. Quina creus que és l’escultura d’Igualada que més agrada a la gent?

La de Neptú (Pça del Rei). És la més coneguda degut a la seva ubicació (al mig d’una plaça i damunt d’una columna), al fet històric que la motivà (portada d’aigües a la ciutat) i també perquè és l’obra del més conegut dels Campeny. És un símbol molt emblemàtic d’Igualada.

5. On hi ha més obres dels Campeny?

Arreu. Damià: Vilanova i la Geltrú, Barcelona … / Josep: Barcelona, Vilanova i la Geltrú … / Xavier medina-Campeny: Nova York, Atlanta, Nova Jersey, Salt, Figueres, Barcelona …

6. Quins escultors són els més importants o t’agraden més?

El més important a nivell internacional fou en Damià. Jo sento un apreci especial per l’escultura de Josep perquè connecta millor amb els gustos de la modernitat. Admiro moltíssim l’obra de Xavier Medina-Campeny per la gosadia i l’estil trencador.

7. Et va resultar molt complicat fer aquesta recerca sobre els Campeny i les seves escultures?

M’ha portat uns tres anys de recerca paulatina, tot aprofitant les estones que podia. Ho he fet com un hobby robant temps a les vacances i a la família. He realitzat entrevistes amb gent experta, he remenat moltíssims llibres i he aprofitat tots els avantatges que la xarxa avui ens ofereix. Internet facilita enormement la recerca. M’ha agradat molt entrar en contacte amb el món de l’art i més concretament de l’escultura.

8. És important que hi hagin escultures al carrer?

Em sembla importantíssim que hi siguin. És bo que hi hagi gent que es dediqui a explicar-les, com jo he intentat fer. L’escultura pública és la memòria de la història d’una ciutat a través dels diferents estils artístics de cada moment.

9. Per què una generació de Campenys s’interessa per la escultura? És hereditari o ho han vist a casa

Damià Campeny ja tenia l’afició des de petit de fer figuretes de pessebre. Posteriorment rebé formació d’un escultor professional, Salvador Gurri. Els altres dos Campeny segurament continuen amb una tradició familiar. Xavier Medina-Campeny, però, passa d’arquitecte a escultor. Tots han passat, però, per les millors escoles d’art de cada moment i han viatjat a la ciutat puntera en el món de l’art: Damià C – Roma / Josep C – París / Xavier Medina-C – Nova York.

10. Quin mite t’agrada més? Per què?

De tots tres sense cap mena de dubte el de Prometeu. És molt simbòlic. Els homes, quan fem servir el cap, ens acostem molt més als déus. El foc és un símbol de la intel·ligència. Però passar-se de llest és perillós…

11. Per què encara perduren tants mites?

El mite clàssic es va reinterpretant al llarg dels anys i dels segles i no perd vigència. Sempre serveix per explicar allò que envolta la vida humana i no passa de moda. Aquells que ho consideren  quelcom antic i gastat s’equivoquen de mig a mig. No hi ha res més modern ni més actual que allò antic que conté l’essència del que realment importa a l’home i a la societat humana. El clàssic no envelleix.

12. Per què és important la mitologia?

Perquè permet transmetre missatges perdurables sense haver de dir les coses pel seu nom. Els escultors i pintors utilitzen la mitologia no pas per explicar un conte sinó més aviat per transmetre un missatge. La mitologia permet aquest joc.

13. Quines dificultats hi han hagut en fer i publicar el treball ‘Tabernae Aqualatenses’?

Una recerca molt detallada porta a porta, establiment a establiment: enquestes (com la que m’estàs fent), estudis d’etimologia, ús de diccionaris d’etimologia, grec i llatí … En alguns indrets l’alumna no va trobar la informació que reclamava i va haver de recórrer a altres fonts.

14. Per què penses que la gent en sap tan poc sobre l’origen clàssic de les coses?

Molta gent es pensa que ho hem inventat tot els darrers deu anys … La revolució tecnològica no ha canviat, de moment, la manera de pensar de l’home, ni d’expressar les seves inquietuds. El llenguatge mateix segueix utilitzant i creant nous termes a partir d’hel·lenismes i llatinismes. La gent en desconeix l’abast. També hi ha molta incultura i la gent llegeix molt poc. Quan diuen que el llatí i el grec no serveix de res, tenen raó. A ells segur que no! Es necessita una mica de cultura per adonar-se de la incidència de la cultura i les llengües clàssiques en les nostres vides.

Etiquetes:, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *