Vam parlar amb Mercè Otero-Vidal, professora de clàssiques jubilada de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 24 d’octubre de 2013 a les 16h. a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada, cal dir que és una gran persona i molt amable.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KWmF6s5J7Rs[/youtube]

En aquesta xerrada amb Mercè Otero-Vidal ens comença explicant que tot i estar jubilada, l’interès i la seva col·laboració cap al món clàssic no ha cessat, les clàssiques sempre l’han motivat ens comenta enèrgicament, ens parla també del seu afany col·leccionista, com per exemple la seva col·lecció de soldadets romans o els seus trencaclosques, i que segueix treballant per aquest inacabable món clàssic. També cal dir que té una bona col·lecció de mussols d’arreu. L’àmbit que domina en els referents clàssics és l’alimentació i l’àmbit jurídic. Tot i que la gent tingui la sensació de que el llatí no serveix per a res, en el fons saben que venim d’aquí, i finalment els hi dóna cert prestigi l’ús d’aquests referents, per aquesta raó la gent posa el nom de la seva botiga amb un referent clàssic. Ens comenta que la gent no n’és conscient d’aquests referents, els hi fa gràcia quan els veu, però no van més enllà, com donar l’explicació de perquè hi és. Ens explica que hi ha més mots d’origen llatí que d’origen grec, les denominacions gregues s’utilitzen més en l’àmbit científic i mèdic, per tant fora del carrer, que és on dominen els mots llatins. Ens diu que volia ser professora de català, però en l’època que estudiava, no existia, estava prohibit, i ens diu que les nostres arrels la van encaminar a estudiar clàssiques. Encara que no hagués estudiat clàssiques, els referents que hi ha arreu li cridarien l’atenció. Ens explica haver realitzat alguna activitat amb els alumnes, com reproduir la batalla d’Alèsia, i fins i tot fer realitzar graffitis de frases en llatí a alguns dels seus alumnes més “difícils”, frases com “Carpe diem“, també fer teatre de temàtica clàssica, i fins i tot mosaics. I finalment si hagués de posar nom a una botiga, l’anomenaria “Locus amoenus“.

Etiquetes:Barcelona, Converses, Mercè Otero, Referents clàssics