Vam parlar amb Montserrat Tudela, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i també té un màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, a més de ser directora d’Auriga, revista de divulgació del món clàssic. Aquesta xerrada es va dur a terme el dia 12 de novembre de 2013 a les 17h. al mateix lloc on es llicencià, a la Universitat de Barcelona (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aquí podeu veure com va anar la xerrada i com, amb molta simpatia, ens va contestar a totes les preguntes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ydHH0n4FuRQ[/youtube]

En aquesta xerrada amb Montserrat Tudela, comencem parlant del fet que no cal fixar-nos en els referents clàssics per veure que hi són, doncs només parlant estem fent referència al món clàssic ja que la nostra apreciada llengua prové del llatí. També ens comenta que veure’ls li produeix un cert confort de bellesa, s’hi fixa perquè és la nostra identitat i per deformació professional. Ens comenta que n’hi ha molts, en l’àmbit de l’arquitectura, literatura.. i que coneix establiments amb noms com “Nostrum” “Triumfum“… Diu amb serenor que el referent clàssic hi serà sempre, i que a més a més, en l’actualitat, l’exercici democràtic que practiquem prové del que els grecs van anomenar democràcia i vot, fins i tot en els discursos polítics fem referència a ells. L’àmbit que domina en els referents clàssics és en l’àmbit del bé comú, és a dir, des de la dignitat sobirana implícita a la dignitat ciutadana, fins a la manera com parlem, com ens relacionem. Parlem també de la revista de divulgació del món clàssic, de la que ella n’és cofundadora, sent-ne actualment la directora. Ens parla de la fundació de la revista, el que va ser una “aventura de joventut” ens diu. També ens comenta que per al viatge de final de carrera varen anar a Delfos, on no es podia separar de l’estàtua de l’Auriga de Delfos, i d’aquí prové el nom de la revista “Auriga”. Pensa que la divulgació del món clàssic és important per no perdre els orígens, perquè, com va dir un gran historiador, si perdem els orígens perdem la identitat, “hauríem de saber qui som, d’on venim per saber, per tenir claríssim on volem anar” ens diu. Ens explica que la meitat de subscriptors de la seva revista són gent del col·lectiu de clàssiques i l’altra meitat gent interessada en la cultura clàssica. Diu que d’alguna manera tindríem molta més autoestima individual i col·lectiva si sabem que venim de la civilització occidental, dels creadors del pensament. La gent no és conscient dels referents que ens envolten, comenta. Degut a que la nostra llengua prové del llatí, els mots dominants en referents clàssics són en llatí. La seva estima per les clàssiques li prové de la filosofia, va fer el batxillerat de ciències i lletres, i durant aquest curs, va tenir un professor de filosofia molt bo, qui la va deixar atrapada en el món dels presocràtics, Sòcrates i Plató. Poc després es va apuntar a grec. “Difondre el món clàssic és difondre la nostra identitat, aquest món, és el corrent de pensament que més ens ha determinat com a poble, com a persones individuals que configurem aquest poble” ens comenta. Van començar a publicar la revista Auriga amb la intenció de difondre el món clàssic, anys després es van plantejar crear un Fòrum amb la finalitat de convidar tota la gent del món antic, i qui vulgui presenti un projecte i els interessats es posen en contacte amb la persona per tirar endavant el projecte exposat, la primera edició va ser el 2005 a Esparreguera. Ens comenta que els professors haurien de ser els professionals més ben valorats amb diferència, doncs és la professió que més consolida el futur. Té alguns objectes amb referència al món clàssic. Ens parla també de la UNIÓ ACADÈMICA INTERNACIONAL, que és l’agrupació d’acadèmies nacionals de tot el món, com la RAE o l’IEC, i que el seu vicepresident, el doctor Josep Guitart, acudeix al Fòrum Auriga ja per quart cop. Ens explica que en la UNIÓ ACADÈMICA INTERNACIONAL, l’Institut d’Estudis Catalans està com a membre de ple dret, té la mateixa veu que un estat. Ens parla de Carles Miralles, que enguany ha fet una gran feina sobre Espriu, ha tingut un paper molt important en l’estudi de l’obra d’aquest gran poeta, dramaturg i novel·lista català. També vol retre homenatge a Anscari Manuel Mundó, mort el dia de Nadal de 2012, i que ha aportat molt en el saber del món antic i medieval. Un dels èxits de la revista Auriga és haver fet organitzar el primer i únic màster en papirologia clàssica que s’ha fet en tots els territoris de parla catalana i en la península Ibèrica, convencent a la doctora Isabel Rodà de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per tirar endavant aquest màster. Des de la revista Auriga s’han proposat trobar i catalogar tots els papirs que hi ha en els territoris de parla catalana que estan dispersos arreu, fins i tot un guardonat amb el premi nobel de literatura, Theodor Mommsen, va dir que el segle XX seria el segle dels papirs. Ens comenta que alguns papirs es troben en mans de gent que no els hi dóna la importància de catalogar-los. Ens parla de les butlles, documents segellats per un rei o un papa, sobre assumptes polítics o religiosos, actualment encara es fan servir butlles en suport pergamí, i que Catalunya és el lloc del món on més se’n conserven, dotze concretament. Ens explica que quan el papa va venir a fer la consagració de la Sagrada Família el 2010, van donar una butlla en suport papir, el mateix suport on els comtes catalans escrivien les butlles segles enrere. Ens diu que els moments que l’han impactat durant la seva feina en la revista són per exemple el trasllat de l’Esculapi a Empúries, o l’obertura del jaciment de Ruscino, al Rosselló, al costat de Perpinyà, per la celebració del Fòrum Auriga. Pel que fa a la nissaga catalana del món clàssic ens parla de catalans com Abat Oliba, amb qui comença aquesta nissaga fins a qui fa la ressenya de l’Abat Oliba, el doctor Anscari Manel Mundó, de qui ens ha parlat abans, passant per grans persones com Francesc Eiximenis, Ramon Llull, Josep Puig i Cadafalch, Salvador Espriu… I finalment, tot i no veure’s com a botiguera, anomenaria a una botiga Pítia, per veure si encerta el futur i ens indica com fer-ho per sortin-se’n.

Etiquetes:Auriga, Barcelona, Converses, Fòrum, Montserrat Tudela, Papirs, Política, Referents clàssics