Parlant amb Eulàlia Vintró

El dia 30 d’octubre de 2013 a les 17h vam parlar amb Eulàlia Vintró, catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Aquesta xerrada es va dur a terme al mateix lloc on és catedràtica (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona.) Aquí podeu veure com va anar la xerrada, cal dir que ens va caure molt bé, és una persona plena de coneixement i digne de conèixer, ha estat un plaer:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6faZX7snjCs[/youtube]

En aquesta xerrada, Eulàlia Vintró ens comença explicant que sempre que va pel carrer va pensant en les seves coses, sense tenir temps de fixar-se en molts dels afers que pel carrer succeeixen, tot i que quan veu un referent clàssic, s’hi fixa amb atenció. Ens comenta que a Barcelona, la ciutat on imparteix classes, hi ha més referents dels que la gent es pensa, ens explica concretament el cas d’una ex-alumna seva que ha sigut molts anys catedràtica d’institut, va agafar uns anys de permís per dedicar-los a fer un estudi sobre les imatges clàssiques en la ciutat de Barcelona i en va trobar una quantitat infinita, llavors va fer un llibre sobre aquest treball, aquesta ex-alumna és Begoña Usobiaga Artaloitia. Eulàlia ens comenta també que l’àmbit dominant en els referents clàssics és l’àmbit mitològic, i que al voltant dels segles XIX i XX hi va haver un esforç per recuperar la tradició clàssica, col·locant en els edificis referents arquitectònics clàssics. Ens explica que és un signe de cultura fer servir encara referents clàssics, en part perquè Barcelona té una tradició burgesa, una tradició d’un nivell cultural alt, i que avui en dia s’estan perdent els referents culturals, en la mesura que encara n’hi ha, són una demostració d’aquest afany cultural que van tenir generacions anteriors a la nostra. És important que associem els clàssics perquè, tanmateix, la cultura europea beu, neix, surt de la matriu clàssica i és absolutament impossible saber on tens si no saps d’on véns, lamenta la pèrdua de pes de les humanitats dins les unitats de llengües clàssiques que són la base, i per tant que es mantinguin elements que recorden aquesta tradició li sembla molt positiu. Opina que la gent no és conscient de tots els referents clàssics que ens envolten, en bona part perquè la cultura clàssica ha perdut molt i en segon lloc perquè moltes vegades la gent passa per davant d’un referent sense mirar-lo, i si el mira no el veu, i en quest sentit opina que estaria bé que hi hagués un procés de fer aparèixer davant els ulls de la gent aquests elements clàssics que existeixen en la nostra quotidianitat i que passen desapercebuts per la gent, per aconseguir aquesta fita, l’Eulàlia proposa itineraris de passeig per la ciutat des de centres d’ensenyament tenint com a objectiu anar reconeixent aquests referents i posar en valor la seva existència. Trobar referents ens aporta quelcom si sabem que significa el referent trobat, qualsevol imatge que no porti associada l’explicació perd la meitat o més del seu llegat. Ens comenta que hi ha més mots d’origen llatí que de grecs degut a que la llengua catalana i la castellana són filles del llatí, el grec és com un tiet, i és més fàcil l’adaptació d’una llengua que és més pròpia, que és la teva antecessora, que no agafar mots d’un altre llengua que queda una mica més lluny i d’altra banda l’alfabet grec, un segon element que dificulta la grafia de les inscripcions… La seva estimació per allò clàssic li prové d’una molt bona professora de llatí i de grec que va tenir al batxillerat, aquesta professora li va fer agafar il·lusió, ganes, curiositat pel món clàssic, ens comenta que el fet que t’ensenyin bé una matèria fa que aquesta se’t doni bé. En arribar a la facultat es va decidir per les clàssiques, apart d’agradar-li, hi havia molt bon professorat, -ens comenta. Ens explica que sempre ha llegit molt, i entre les seves lectures hi ha el món clàssic, apart de literatura de totes les èpoques que aquestes alhora tenen la seva base, el seu fonament en la tradició clàssica, com l’Antígona d’Espriu, i ens explica que és probable que aquesta afició a la lectura l’hagués portat a tractar de saber coses del món grec i del món romà i que, a pesar de no haver estudiat clàssiques, es fixaria en els referents que arreu hi ha. Ens explica que té una petita col·lecció de ceràmica, que l’ha anat formant a partir de records de museus que ha anat comprant en cada viatge que ha fet a Grècia. Sovint fa servir referents a classe com a exemple. En les assignatures que l’Eulàlia imparteix a la universitat no realitza activitats de recerca de referents clàssics amb els alumnes, doncs tenen un pla d’estudis molt rígid i el temps molt comprimit. I finalment si hagués de posar un nom a una botiga, l’anomenaria Electra, ens explica que Electra és un personatge de la mitologia i de la literatura grega, tractat també pels tres grans tràgics, Esquil, Sófocles i Eurípides, i creu que la manera que aquests tràgics tracten aquest personatge, és una bona manera d’il·lustrar el que la tradició mítica representava pels autors de les tragèdies, i per altra banda, la presència d’una dona en un món, aquell i el nostre, lamentablement encara molt dominat pels homes.