Fins i tot a la fira de la cirera de St. Climent de Llobregat

Aquests dies se celebra a St Climent de Llobregat la 40a Fira de la cirera.

Mercè Otero ens fa arribar aquesta fotografia de  Clea Subirachs, néta de l’escultor:

IMG-20160523-WA0012

Fotografia de Clea Subirachs. Fira de la cirera de St. Climent de Llobregat, 2016

Per què creieu que a la Fira de la cirera  trobem el tòpic horacià del Carpe diem? Està ben representat? Quina relació té amb l’altre llatinisme?…

Etiquetes:

Comentaris: 3

  1. Carlos Thiriet 25 maig 2016 - 8:26 Contesta

    Salve,
    Horaci va ser un escriptor romà del segle I a.C. Va ser introduït al cercle de Mecenàs a través d’Ovidi, i finalment va conèixer el propi emperador de Roma, Octavi August. Va ser un dels poetes lírics més destacats de la història llatina. El seu vincle d’amistat amb Mecenàs, que havia impulsat la seva carrera, va quedar plasmat a la seva oda “Carmina” per la mort del conseller imperial, a més de què era una premonició de la seva pròpia mort dos mesos més tard.

    El tòpic “Carpe diem” és un dels més coneguts i destacats de tota la literatura universal. La seva intenció és motivar al lector a gaudir del dia, de la joventut, abans de què arribi la vellesa. Té el seu origen en un text d’Horaci que diu “Carpe diem, quam minimum credula postero”. Va ser introduït per primera vegada a la primera “Oda”.

    El tòpic “Carpe diem” es troba molt relacionat amb el de “Tempus fugit”. Aquest tòpic fou introduït al poema “les Geòrgiques” per Virgili, poeta romà i amic d’Horaci, a la frase “Sed fugit interea fugit irreparabile tempus”. Aquesta locució llatina ens indica que el temps no s’atura mai, i continua avançant sense que nosaltres poguem fer res per evitar que finalment arribi l’hora de la nostra mort.

    Vale.

  2. Raül Àlvarez 25 maig 2016 - 8:33 Contesta

    Quint Horaci Flac va ser un poeta líric i satíric, nascut a Venosa el 65 aC, i mort a Roma, el 8 aC.

    Els seus escrits solien girar al voltant de diferents temàtiques i tòpics literaris, així bé, trobem que va cultivar un entre d’altres que perviu com un dels més coneguts, el carpe diem, aparegut per primer cop en l’Oda 1, 11, que significa viu el moment, un pensament molt existencialista, influenciat pels epicurs, viu la vida que la mort acabarà arribant. Tot i ser una afirmació molt vitalista, es pot percebre en distintes obres que li té un cert temor a la mort.

    Un altre, no tant important i conegut que va crear va ser el beatus ille, on lloa la vida del camp, lloc paraisíac, enfront de la ciutat, plena de corrupció i i mals pensaments.

    Allunyant-nos del carpe diem, trobem un dels altres tòpics que el van fer gran, el aurea mediocritas, que consisteix en un pensament similar al punt mitjà d’Aristòtil, s’ha de trobar un estat entre l’extrema pena i l’extrema alegria.

    Virgili, autor de l’Eneida entre d’altres, va ser un gran amic d’Horaci i, a la vegada, un gran escriptor, que va crear el famós tòpic literari tempus fugit, aparegut i centre temàtic de les Geòrgiquesque consisteix en què el temps passa, juntament amb la vida. S’assembla al carpe diem horacià, però aquest va més dirigit a aprofita la vida que és molt curta, mentre que el de Virgili només afirma la brevetat de la vida.

  3. Belén Cansino Hernàndez 25 maig 2016 - 8:34 Contesta

    Salve!

    La locució llatina Carpe diem, pertany al poeta Horaci. Horaci va néixer l’any 65 aC i va morir el 5 aC. Aquesta locució llatina la podem trobar en la seva obra de Les Odes, al llibre I i seria traduïda literalment per “pren el dia”. El seu significat és d’aprofitar el moment i gaudir. Aquesta locució també és un tòpic literari molt recorrent en la literatura universal però sobretot durant etapes com el renaixement, el barroc i el romanticisme.

    Per una altra banda tenim la locució llatina tempus fugit, la seva autoria és de Virgili (70 aC- 19 aC) i es troba al llibre III de Les Geòrgiques. Aquesta locució es traduiria per “el temps passa” i també va ser utilitzada com a tòpic literari amb un caire vitalista.

    L’ús d’aquests tòpics és molt freqüent, per exemple Luís de Góngora reflecteix el tòpic tempus fugit en el seu poema Que se nos va la pasqua. Jorge Manrique també en fa ús en les seves conegudes Coplas a la muerte de su padre. Com un clar exemple de l’ús del tòpic carpe diem trobem el Soneto XXIII de Garcilaso de la Vega.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *