Text: Llucià, Diàleg dels morts sobre la bellesa efímera

Llegiu el text següent (vid. text original a Perseus i traducció de Carles Miralles a L’Helenismo) de Llucià i responeu les qüestions plantejades:

MENIP: Jo només veig ossos i calaveres pelats, si fa no fa tots iguals.

HERMES: Doncs aquests ossos que tu sembles menysprear són intensament admirats pels poetes.

MENIP: Mostra’m almenys qui és Hèlena, perquè jo sol no sóc capaç de reconèixer-la.

HERMES: És aquella calavera d’allà.

MENIP: M’estàs dient que per allò es van aparellar mil naus a tot Grècia, i van caure tants grecs i tants bàrbars, i van ser devastades tantes ciutats?

HERMES: És que tu no la vas veure viva, aquesta dona, Menip. Si l’haguessis vista, també tu diries que era excusable «per tal dona tolerar sofrences de tanta durada».

LLUCIÀ, Diàlegs dels morts 5

• Els dos personatges, Menip i Hermes, dialoguen a l’Hades, el regne dels morts. De qui parlen? Per què els poetes admiren aquest personatge? Quin poema o poemes de la literatura grega en fan, indirectament, el seu tema? Què expliquen?
• Quin paper té el déu Hermes al regne dels morts? Quina tasca li té encomanada el seu pare, Zeus? Quines altres característiques té el déu Hermes?