Textos: Rapte d’Helena

El rapte d’Helena, de Luca Giordano

Llegiu el text següent, en què l’historiador Heròdot relata una versió del rapte d’Helena diferent d’aquella en la qual es basen els poemes homèrics.
En el curs de la meva investigació, els sacerdots m’explicaren que l’afer d’Helena havia succeït així: Alexandre, després de raptar Helena, va salpar d’Esparta amb rumb a la seva pàtria, però, quan es trobava enmig de l’Egeu, vents contraris l’allunyaren vers el mar egipci i d’allí, com que les ràfegues no remetien, tocà Egipte i, a Egipte, abordà a la boca del Nil que ara s’anomena canòpica.

                                                                           Heròdot, Històries 2.113

Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) en què expliqueu les qüestions següents:
— la versió del rapte d’Helena sobre la qual és construïda la Ilíada,
— les conseqüències d’aquell rapte,
— el paper que té Helena en la Ilíada (és a dir, alguns dels episodis en els quals intervé).

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article ha estat publicat en Foment lectura, General, PAU Grec, Selecció de textos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Textos: Rapte d’Helena

  1. Paula diu:

    Segons la Ilíada, Hèlena no és raptada per Alexandre o Paris, sinó que s’envà
    amb ell voluntàriament. Després d’haver anunciat que Afrodita era la deessa
    més bonica, aquesta va complir amb la promesa que li havia fet: la dona més
    bonica del món s’enamoraria d’ell. Tot i ser manipulada per Afrodita, Hèlena
    s’escapa amb Paris voluntàriament.
    Aquest fet desencadena la ira de Menelau, marit de la noia i rei d’Esparta, que
    comença una sagnant guerra contra Troia que durarà deu anys.
    El paper d’Hèlena a la Il·líada és poc rellevant, ja que, tot i ser un dels factors
    causants del conflicte bèl·lic entre espartans i troians, en cap moment cedeix a
    les demandes del seu marit o del seu cunyat Agamèmnon, que és qui dirigeix
    l’assetjament a la ciutat de Troia. Cal dir que, tot i no actuar de manera directa i
    efectiva, sí que es mostra, en diverses ocasions, preocupada per Hèctor i els
    seus pares, així com pels seus nous conciutadans.

  2. IPM diu:

    La versió del “rapte” d’Hèlena que ens explica la Ilíada ens assegura que Hèlena no va ser emportada a la força d’Esparta. Més aviat Paris (Alexandre) va aconseguir seduir a Hèlena després d’haver proclamat Afrodita la més bella i per tant la guanyadora de la poma de la discòrdia.

    Més endavant, les grans conseqüències que genera aquest fet són la guerra -i més endavant la destrucció- de Troia, la victòria dels aqueus, la fugida d’Enees, la mort de Príam, Hèctor i Aquiles i la fundació d’Alba Longa.

    Tot i haver provocat la guerra entre grecs i troians, el paper que té Helena en el relat de l’historiador Heròdot no és de gaire rellevància. No obstant un dels episodis en els quals intervé és en el que el seu amant Paris lluita contra el seu marit Menelau. Ella, després d’haver intentat aturar al príncep de Troia, presenta una gran angoixa.

  3. Aida Martins diu:

    En la Ilíada s’explica la guerra de Troia, un conflicte causat pel rapte d’Hèl·lena (muller de Mènelau, el rei d’Esparta) per part de Paris (fill de Príam, el rei de Troia). Tot i ser anomenat “rapte”, Hèl·lena marxa consentidament, ja que formava part del suborn d’Afrodita en el judici de Paris per haver-la d’escollit la més bonica de totes tres deesses i guanyar la poma de la discòrdia.
    El conflicte desencadenat per aquest fet acabà amb l’assetjament del poble troià i el triomf dels aqueus dirigits per Agamèmnon.

    En la meva opinió Hèl·lena és un personatge amb importància en la història, a més a més de ser la causa de la guerra, és ben acceptada per part de Príam i desitja la pau a la seva nova pàtria. En el moment en què Paris vol lluitar amb Menelau podem veure com intenta frenar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *