El rapte d’Helena, de Luca Giordano
Llegiu el text següent, en què l’historiador Heròdot relata una versió del rapte d’Helena diferent d’aquella en la qual es basen els poemes homèrics.
En el curs de la meva investigació, els sacerdots m’explicaren que l’afer d’Helena havia succeït així: Alexandre, després de raptar Helena, va salpar d’Esparta amb rumb a la seva pàtria, però, quan es trobava enmig de l’Egeu, vents contraris l’allunyaren vers el mar egipci i d’allí, com que les ràfegues no remetien, tocà Egipte i, a Egipte, abordà a la boca del Nil que ara s’anomena canòpica.Heròdot, Històries 2.113
Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) en què expliqueu les qüestions següents:
— la versió del rapte d’Helena sobre la qual és construïda la Ilíada,
— les conseqüències d’aquell rapte,
— el paper que té Helena en la Ilíada (és a dir, alguns dels episodis en els quals intervé).
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim Literatura grega a escena.
Institut Premià de Mar
Centaure d'or 2014 de Chiron
Concurs Odissea 2014 “El teatre a Grècia i a Roma”
Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosaratsOdissea 2015: L’amor
Els participants més intrèpids de l'IPM: Els ungits per Atena i Les espartanesModalitat humanística i social: 2n premi Eidéa 2013
TREBALL PREMIAT ES DE LIBRO 2013 Batxillerat
Bernat Ancochea (director IPM), Margalida Capellà, Núria Yela, Laura Luna i Laia MuñozCategoria Alumnes de Batxillerat Edublogs 2015: Baldufa d’or
filaracne a instagram
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
El Fil de Medea
Scoop.it
Scoop.it Lectura de Clàssics
Alguns dels nostres blocs
-
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Helena, filla de Leda i Tindàreu o Zeus, era la dona de Menelau, rei d’Esparta.
Considerada la dona més bella, va ser seduïda i raptada pel príncep troià Paris o
Alexandre, quan s’hostejava al palau de Menelau. Això va ser possible gràcies a la
intervenció de la deessa Afrodita, que va prometre al príncep troià l’amor d’Helena com
a premi per haver resolt al seu favor el concurs de bellesa entre les deesses Atena i Hera.
El rei espartà va exigir el retorn d’Helena però Paris s’hi negà, fet que va iniciar la
guerra de Troia. Aquest conflicte bèl·lic entre aqueus, capitanejats per Agamèmnon,
germà de Menelau, i troians i els seus aliats va durar deu anys i va culminar amb
l’episodi del cavall de Troia i la destrucció de la ciutat.
A la Ilíada Helena és un personatge important i ambivalent. Per una banda, és admirada
i acceptada pels troians, tot i ser culpada dels mals de la ciutat. A l’obra protagonitza
alguns episodis, com la teicoscòpia, en la que presenta els principals cabdills grecs a
petició del rei Príam, o el seu enfrontament amb la deessa Afrodita després de la derrota
de Paris en el duel singular amb Menelau. https://www.diaridegirona.cat/elementosWeb/gestionCajas/DGI/File/2018//222_3.pdf
Segons la Ilíada, Hèlena no és raptada per Alexandre o Paris, sinó que s’envà
amb ell voluntàriament. Després d’haver anunciat que Afrodita era la deessa
més bonica, aquesta va complir amb la promesa que li havia fet: la dona més
bonica del món s’enamoraria d’ell. Tot i ser manipulada per Afrodita, Hèlena
s’escapa amb Paris voluntàriament.
Aquest fet desencadena la ira de Menelau, marit de la noia i rei d’Esparta, que
comença una sagnant guerra contra Troia que durarà deu anys.
El paper d’Hèlena a la Il·líada és poc rellevant, ja que, tot i ser un dels factors
causants del conflicte bèl·lic entre espartans i troians, en cap moment cedeix a
les demandes del seu marit o del seu cunyat Agamèmnon, que és qui dirigeix
l’assetjament a la ciutat de Troia. Cal dir que, tot i no actuar de manera directa i
efectiva, sí que es mostra, en diverses ocasions, preocupada per Hèctor i els
seus pares, així com pels seus nous conciutadans.
La versió del “rapte” d’Hèlena que ens explica la Ilíada ens assegura que Hèlena no va ser emportada a la força d’Esparta. Més aviat Paris (Alexandre) va aconseguir seduir a Hèlena després d’haver proclamat Afrodita la més bella i per tant la guanyadora de la poma de la discòrdia.
Més endavant, les grans conseqüències que genera aquest fet són la guerra -i més endavant la destrucció- de Troia, la victòria dels aqueus, la fugida d’Enees, la mort de Príam, Hèctor i Aquiles i la fundació d’Alba Longa.
Tot i haver provocat la guerra entre grecs i troians, el paper que té Helena en el relat de l’historiador Heròdot no és de gaire rellevància. No obstant un dels episodis en els quals intervé és en el que el seu amant Paris lluita contra el seu marit Menelau. Ella, després d’haver intentat aturar al príncep de Troia, presenta una gran angoixa.
En la Ilíada s’explica la guerra de Troia, un conflicte causat pel rapte d’Hèl·lena (muller de Mènelau, el rei d’Esparta) per part de Paris (fill de Príam, el rei de Troia). Tot i ser anomenat “rapte”, Hèl·lena marxa consentidament, ja que formava part del suborn d’Afrodita en el judici de Paris per haver-la d’escollit la més bonica de totes tres deesses i guanyar la poma de la discòrdia.
El conflicte desencadenat per aquest fet acabà amb l’assetjament del poble troià i el triomf dels aqueus dirigits per Agamèmnon.
En la meva opinió Hèl·lena és un personatge amb importància en la història, a més a més de ser la causa de la guerra, és ben acceptada per part de Príam i desitja la pau a la seva nova pàtria. En el moment en què Paris vol lluitar amb Menelau podem veure com intenta frenar-lo.
Segons la Ilíada, tot comença amb el judici de Paris on aquest ha d’escollir entre Hera, Atena o Afrodita; cadascuna li ofereix una cosa diferent, Hera li ofereix l’imperi de tots Àsia i Atena li proposa ser més savi que ningú, però ell només s’hi fixa en el que li diu la darrera deessa “tindràs la dona més maca”. Després de l’elecció la promesa va ser complida i Paris va aconseguir a Helena per emportar-se-la a Troia, cosa que alguns considren com un rapte i altres com una simple seducció, fet que va desencadenar la Guerra de Troia i posterior destrucció de la ciutat per part dels aqueus per tal de recuperar Helena.
El paper d’Helena es pot considerar irrellevant, ja que encara que és la causa del conflicte en cap moment fa res suficient important per cap dels dos bàndols a part de preocupar-se o intentar, sense èxit, aturar Paris, que anava cap a la batalla contra Menelau.
Salve!
L’antecedent de la Ilíada és el judici de Paris, en què hi està implicada indirectament Helena. Tot comença quan Zeus convoca en la boda de Peleu i Tetis. Eris, la deessa de la discòrdia, interrompint el banquet, enfadada per no haver estat convidada a la boda, llença una poma daurada. Aquest esdeveniment provoca una discòrdia entre Atena, Hera i Afrodita, sobre quina de les tres era més bella. Cadascuna d’elles li ofereix al mortal Paris (el fill del rei troià Príam) unes avantatges per elegir una d’elles, i va escollir a Afrodita, ja que aquesta li oferia Helena d’Esparta (filla de Zeus i Leda) .
La versió Helena en què està construïda la Ilíada, és que Helena està casada amb Menelau, i és raptada per Paris, que aquest també roba les pertinences més valuoses de Menelau. Quan es raptada, els dos es dirigeixen cap a Esparta, (cosa que en el lloc d’Helena hi hauria haver estat la deessa de l’amor Afrodita). Després del rapte d’Helena i del robatori, les conseqüències d’aquesta traïció és que en el mar Egeu arriben unes naus cretenses, tot iniciant la Guerra de Troia.
El paper que té Helena en la Ilíada és la representació de la fatalitat amorosa, juntament amb Salomé, Medea, Fedra i Dalila. És a dir, Helena en la Ilíada representa la causant de la Guerra de Troia. Helena intervé en la Ilíada ja que és molt ben valorada per Hèctor i per Príam, però també és rebutjada pels troians. Helena també presideix les disputes que es fan el regne de Príam, el seu sogre. A continuació, en la Ilíada aquesta també discuteix amb Afrodita, que aquesta l’incita que després del duel entre Paris i Menelau, es quedi al costat de Paris, i intenta frenar aquest duel, però no ho aconsegueix, i cedeix davant les paraules d’Afrodita. L’última intervenció d’Helena és quan aquesta ja porta vint anys vivint a Troia, i es lamenta de la mort del seu cunyat Héctor.
En conclusió, Helena té un paper molt important en la Ilíada, ja que es la causant de la Guerra de Troia, però, tot i això, hi apareix molt poc, i podem dir que el seu paper en l’obra és irrellevant.
La Ilíada és un poema grec en el qual ens relata la guerra de Troia, causat pel rapte d’Helena, la dona de Menelau, per part de Paris, fill de Príam el rei de Troia. Encara que, realment no va ser un rapte, ja que Helena es va anar voluntàriament, ja que anteriorment Paris va anomenar la més bonica de totes les deesses a Afrodita i així guanyava la poma de la discòrdia i ella per compensar aquest acte va donar-li a canvi que la noia més bonica s’enamoraria d’ell, i va resultar que era Helena.
Aquest “rapte” va desencadenar que Menelau, que era rei d’Esparta, originés la guerra de Troia, que va durar deu anys fins que Troia va quedar destruïda i els aqueus sortissin gloriosos.
Helena en ser la causa de la guerra de Troia és un factor important, però no és capaç d’arribar a un acord i aturar la guerra, per el tant la podem considerar irrellevant.
Segons la Ilíada, el rapte d’Helena va començar en el judici de Paris quan el jove ha d’escollir entre Hera, Afrodita i Atena. Però finalment va decidir quedar-se amb la deessa Afrodita per què el va subornar dient, que li donaria a la noia més bonica de Troia.
A través d’aquest fet va fer desencadenar la perdició de la ciutat de Troia, ja que els hi va causar una guerra contra els grecs, de la qual va durar deu anys.
Finalment podem dir, que el paper que ens mostra Helena en tota l’obra és irrellevant, encara que sigui la causant de la tragèdia a la ciutat, no va fer cap paper, que no sigui important, en tota l’obra.
La versió del rapte d’Hèlena que ens explica la Ilíada ens assegura que Hèlena no va ser emportada a la força d’Esparta. Aqesta ens diu que va ser Paris qui va aconseguir seduir a Hèlena després d’haver proclamat Afrodita la més bella i per tant la guanyadora de la poma de la discòrdia.
Aquest fet desencadena la ira de Menelau, marit de la noia i rei d’Esparta, que
comença una sagnant guerra contra Troia que durarà deu anys.
Tot i haver provocat la guerra entre grecs i troians, Helena, té un paper rellevant. Si que és veritat que és ben acceptada per part de Príam i desitja la pau a la seva nova pàtria. En el moment en què Paris vol lluitar amb Menelau podem veure com intenta frenar-lo.