Per la castanyada, vàrem llegir a classe en versió de Carles Riba la tragèdia d’Eurípides Alcestis (representada el 428 aC) perquè tracta el tema de la mort des d’un punt de vista de gènere i també parla de la dificultat d’acollir l’altre.
Alcestis, filla de Pèlias, és l’única que s’ofereix a morir en comptes del seu marit Admet, ni tan sols els seus vells pares es presten a morir per salvar el seu fill. Alcestis esdevé així l’heroïna ideal, la dona ideal, l’esposa i mare perfecta, capaç de renunciar a la seva vida per salvar de la mort el seu marit, l’heroïna sacrifical per excel·lència, model per a altres dones com a exemple de fidelitat marital, fins i tot per damunt de Penèlope i d’Andròmaca.
LA SERVENTA: ¿Com no seria la millor? ¿Qui ho negarà? ¿Què ha de ser la dona que excel·lís damunt d’aquesta? ¿Quina provaria més l’amor per al seu home, que volent morir per ell?
Eurípides, Alcestis 152-156 (trad. Carles Riba)
L’ideal femení de l’Alcestis d’Eurípides dista de la virtut femenina homèrica de la bellesa, la discrecció, la fidelitat i les tasques femenines. Ara excel·leix aquella que s’oblida de si mateixa i se sacrifica pel benestar de la llar, dels seus fills i del seu matrimoni, tot i que al final serà premiada romandrà en silenci.
ALCESTIS: […] jo ara moro, quan podria no morir
i per marit donar-me el tèssal que volgués,
i habità una casa rica reialment.
He refusat de viure arrabassada a tu,
amb fills privats de pare; i no he estalviat
els dons de la jovenesa que eren el meu goig.
I amb tot, el pare, sí, i la mare t’han traït,
quan els esqueia de morir a llur edat,
i de salvar-te i de morir famosament.
Eurípides, Alcestis (282-290) (trad. Carles Riba)
Tot i que la tragèdia porta el nom de l’heroïna, qui creieu que n’és el protagonista? Per què?
Fingida per la sàvia mà dels escultors,
la teva imatge serà estesa en el meu llit,
m’hi ajauré, i plegant-li entorn les meves mans,
cridant el teu nom, la dona del meu cor creuré
que tinc en braços, sense que la tingui, ai!
Un gaudi pobre, sí, però que el pes del cor
m’escumaria. I en mos somnis passaràs
per alegrar-me; car és dolç de contemplar
els que un estima, fins de nit, un sol instant.
Eurípides, Alcestis, 347-353 (Trad. Carles Riba).
Què opineu d’Admet?
Diferències i semblances amb Laodamia?
Què aportarà a Admet el fet de ser hospitalari en un moment de dol familiar?
Per què Alcestis és tractada com una dona objecte en tota la tragèdia?
Descriu com acaba la tragèdia Alcestis i comenta els mots d’Admet:
ADMET: Oh, déus, ¿què dir-hi? Quin miracle inesperat! ¿Veig realment la meva dona? ¿O és que un déu vol fer una burla i m’atordeix amb aquest goig?
Eurípides, Alcestis 1123-1125 (Trad. Carles Riba)
Deixeu un comentari amb una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules), tot donant resposta a les preguntes anteriors i a les següents:
- Qui és Alcestis?
- Caracteritzeu Admet.
- L’actualitat de la temàtica de l’Alcestis d’Eurípides.
- Realment, és una tragèdia?…
Alcestis, filla del rei Pèlies, degut a que Àrtemis es va enfadar amb el seu marit Admet per no haver fet un sacrifici en el seu honor abans de casar-se, va haver de sacrificar-se per salvar-lo. Això ho va fer ja que l’única manera de salvar al seu estimat era sacrificant-se en el seu lloc.
Admet, encara que va demostrar la seva fidelitat cap a la seva muller (perquè quan Hèracles li ofereix suposadament una altra dona, ell s’hi nega), és una mica egoista deixar que la dona a la que estimes mori per culpa teva.
Tot i que la tragèdia porta el nom d’Alcestis, crec que el veritable protagonista és Admet. Una tragèdia que a més de tractar el tema de la mort, també parla sobre la fidelitat, com anteriorment he dit.
Més aviat, aquest relat és una tragicomèdia, ja que el final no és pas trist, sinó que acaba feliçment.
Alcestis, la filla de Pèlies, és la dona d’Admet que va sofrir voluntàriament la pena que havia sigut imposada pels déus al marit per no fer els sacrificis corresponents. El canvi de la persona per a sacrificar va ocòrrer gràcies a l’acció del déu Apol·lo, que havia sigut tractat molt bé com a servent a casa d’Admet. Ell va anar a parlar amb la mort per a trobar una altre persona per a sacrificar-la en lloc d’ell. I com ni els seus propis pares van voler sacrificar-se, ho va fer la seva muller, per amor.
Però la forma de com la dona és mostrada sobta i dista bastant de com ho fem ara, ja que la dona és caracteritzada com a fidel a l’home i la que es sacrifica per la casa i els fills, que fins fa res eren característiques atribuïdes al treball de la dona, ara, en contraposició, hi ha paritat de gènere.
Però la història no acaba “pas malament” ja que Hèracles, rebut com a convidat durant el dol, va a l’Hades per a tornar Alcestis a la vida.
Finalment ho aconsegueix, així que la atribució de ‘tragèdia’ no la vec convenient. La més adïent seria la ‘tragicomèdia’, ja que acaba amb un final feliç.
Admet, rei de Feres, es casa amb Alcestis, filla Pèlies, i en el casament s’oblida de fer un sacrifici a Àrtemis, que el castiga a morir. Apol·lo, que sent pena pel seu amic, li dona l’oportunitat de sobreviure, si troba a algú disposat a morir en el seu lloc. L’única que està disposada a fer aquest sacrifici és Alcestis, però amb la condició que Admet no es torni a casar ni tingui més fills, per no haver de dividir més l’herència familiar. Durant el dol per la mort d’Alcestis, Hèracles ve de visita a casa d’Admet, que és hospitalari amb ell sense tenir en compte el seu dolor. Hèracles, commogut, porta a Alcestis cap al món dels vius de nou, on es reuneix amb el seu marit. Encara que l’obra porti el nom d’Alcestis, el veritable protagonista és Admet que, en la meva opinió, mostra un comportament molt egoista deixant morir a la seva esposa per un error seu. En aquesta tragèdia podem observar com l’amor de parella i l’amor propi estan per sobre de l’amor cap als fills. El primer cas es troba en com Alcestis està disposada a sacrificar-se pel seu marit, sense tenir en compte als seus fills, i el segon en com els pares d’Admet, que ja són molt grans, no volen morir perquè el seu fill pugui viure. Crec que no s’hauria de considerar una tragèdia del tot perquè té un final feliç.
Alcestis és la filla menor de Pelias, rei de Iolco, i d’ Anaxibia i la dona d’Admet. Qui va haver de sacrificar-se de manera voluntària, per la pena que havia sigut imposada pels déus al seu marit, per no fer els sacrificis corresponents. Mostrant així l’amor al seu espòs.
I tal com s’havia designat, Alcestis mor en lloc del seu marit. Però Hèracles que arriba de visita, se li explica tot el que ha succeït amb la reina Alcestis i el seu estimat espòs.
Hèracles se sorprèn i decideix descendir a Alcestis, perquè visqués al costat de l’home pel qual havia estat capaç de morir.
Aquest mite no podem dir que és tragèdia, sinó que ‘tragicomèdia’, ja que el final no és trist sinó que feliç, perquè Alcestis retorna amb el seu marit Admet que tant estimava.
Alcestis era la filla de Pèlies (rei de Iolco) i també la dona d’Admet. El que destaca en Alcestis és la seva valentia per haver ofert la seva vida per a salvar el seu marit. Ho fa perquè Admet, en casar-se amb Alcestis, oblida fer el sacrifici a Artemis, i aquesta el condemna a mort. Apol·lo, que va ajudar Admet, va demanar a diferents persones que prenguéssin el lloc d’Admet, i al final Alcestis s’ofereix i mor.
Admet va ser rei de Feres, i va ser ajudat per Apol·lo perquè el va acollir quan aquest havia estat expulsat de l’Olimp, encara que també es diu que Apol·lo el va ajudar perquè estava enamorat d’ell. Admet, en canvi, es va enamorar d’Alcestis, que deien que era la filla més bonica de Pèlies. Aquest només donaria la ma de la seva filla a qui pogués ajuntar un lleó i un senglar al mateix carro, i ell ho va fer, però al oblidar els sacrificis mencionats abans i ser condemnat a mort, va haver de fer un tracte amb les Moires, que van acceptar que algú altre morís en el seu lloc. Crec que Admet és un pesonatge molt egoïsta, atès que cadascú és responsable dels seus actes i si no compleixes alguna cosa ets tu qui has de pagar les conseqüències.
Alcestis, tot i ser un relat tan antic, parla de temes que són vigents en l’actualitat. Les dones hem de pagar sovint pels problemes dels homes que ens envolten, com Alcestis, que fa el paper que se sol pensar que hem de fer les dones, de mares i mullers exemplars, que hem de sacrificar-nos per tothom i ser fidels al marit i als fills. També parla de l’hospitalitat i de la recompensa d’acollir. Si Admet no hagués acollit a casa seva Hèracles, aquest no hagués intercedit per retornar-li la dona.
Crec que no es pot parlar de tragèdia totalment, encara que el 90% de l’obra es tràgic, al final Alcestis torna i per tant hi ha un final feliç després de tot.
Alcestis és una obra molt entretinguda i agradable de llegir, que et fa veure que encara que passin milers d’anys, la societat no canvia tant com ens pensem.
Alcestis és un personatge femení de la mitologia grega, filla de Pèlias i esposa de Admet. Admet és rei de Feres. La deessa Àrtemis s’enfada amb ell i l’obliga a morir, però el déu Apol·lo, que era el seu servent per ordre de Zeus, es compadeix d’ell i li diu que algú altre pot sacrificar-se per ell. Admet els hi dius als seus pares i ells no volen, i Alcestis s’ofereix per morir en comptes del seu marit. Abans de morir, Alcestis fa prometre a Admet que no es casarà amb ninguna altre dona i que cuidarà dels seus fills.
L’actualitat de la temàtica és “l’obligació” de la dona de sacrificar-se pel seu marit, no necessàriament morint com en aquest mite sinó que en altres situacions més coti-dianes com qui cuida els fills o qui cuida la casa. També crec que Admet no sent verdader amor per Alcestis, si el sentís no permitiria que moris per ell, per tant representa una relació actual on la vida de l’home es considera més important.
Per mi Alcestis no és una tragèdia perquè té un bon final, Heràcles es compadeix i baixa al infern per tornar Alcestis al món dels vius, si fos una tragèdia acabaria amb Alcestis morta i ja està.