A veure si sabeu quina obra representàvem? On i quan?
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim Literatura grega a escena.
Institut Premià de Mar
Centaure d'or 2014 de Chiron
Concurs Odissea 2014 “El teatre a Grècia i a Roma”
Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosaratsOdissea 2015: L’amor
Els participants més intrèpids de l'IPM: Els ungits per Atena i Les espartanesModalitat humanística i social: 2n premi Eidéa 2013
TREBALL PREMIAT ES DE LIBRO 2013 Batxillerat
Bernat Ancochea (director IPM), Margalida Capellà, Núria Yela, Laura Luna i Laia MuñozCategoria Alumnes de Batxillerat Edublogs 2015: Baldufa d’or
filaracne a instagram
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
El Fil de Medea
Scoop.it
Scoop.it Lectura de Clàssics
Alguns dels nostres blocs
-
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
La veritat es que no tinc ni idea, pero sembla la obra que vam veure fa poc, estic parlan de la comedia d’Aristofanes Lisitrata. Nose quan va ser, com soc alumne nou no estic al corrent pero em sembla que es la sala d’actes de l’institut.
Teatre del Casal. Vilassar de Dalt. Alumnes de l’Institut Jaume Almera. La Lisístrata d’Aristòfanes. L’any… passo de recordar-lo. Va ser un moment en què professors i alumnes ens vam engrescar a fer teatre. Acabades les classes, assajavem. Els cors cantaven. S’havien de buscar cançons i adaptar. Va ser impressionant. Tots hi vam posar moltes ganes. El tema de l’obra era controvertit però no va ser excusa. És teatre clàssic. El vestit de Lisístrata me’l va fer la meva àvia que era modista. El guardo com també tinc la cinta vhs i en algun lloc el k7. Moments de riure, passar-ho bé junts i treballar en equip. Molts records. Avui, quan veig que en Kalentonides Falerecte treballa en una entitat bancària em venen ganes de riure. O em trobo la Mirrina pel carrer i ens saludem. O la Concòrdia. Sabeu que recordo les lletres de les cançons… i jo no cantava. Diria que tot començava amb: “Aquestes dones… les convides a una bacanal i no s’hi cap…”
Quina alegria, Anna = Lisístrata! I tant que començava així…! Quins vestits, quins pentinats, quines cançons…! Van passant els anys, però, hi ha records inesborrables com aquesta experiència que vam viure plegats ja que va ser tan impactant, tan inoblidable… Gairebé ara sembla un somni haver aconseguit implicar tanta gent (professors, alumnes, familiars, amics…) per viure i sentir el teatre clàssic. A veure si un dia o altre ens retrobem amb en Josep Maria, mentrestant envia molts records de part meva a tots, l’Alexis, a la Sílvia… He vist en Màrius, el corifeu, en persona i en tertúlies per la televisió… Ho guardo tot i ho compartiré! Una forta abraçada!
Xaipe!
Jo vaig anar a principis de mes a veure l’obra de Lisístrata a l’Hospitalet. Realment vaig riure molt, és una obra en la que es pot treure molt de suc a la història per fer comentaris enginyosos i fer riure al públic.