Alceu de Mitilene: vida i obra

Alceu de Mitilene, en grec Ἀλκαῖος, fou el més antic dels poetes lírics eòlics que va florir a la XILII Olimpíada, en temps que a Lesbos es desenvolupava una lluita entre la noblesa i el poble; Alceu pertanyia per naixement al partit dels nobles. Els seus poemes, que formaven almenys deu llibres, són principalment odes, himnes o cants, els principals sobre les lluites de les faccions de la seva illa στασιωτικὰ o διχοστασιαστικὰ que Horaci anomena Alcaei minaces Camoenae.

Alceu va ser contemporani, amic i presumpte amant de la poetessa Safo, una mica més gran que ell, amb qui intercanviava poemes. Encara que es desconeixen els noms dels seus pares, si estan documentats els noms dels seus germans, Antimènides i Ciquis, amb qui es va involucrar en la vida cívica i política de la seva ciutat.

Safo i Alceu, d’Alma-Tadema

Durant la seva vida, Lesbos va afrontar una situació política caòtica i violenta. La dinastia governant, els Pentílidas, que deien ser descendents d’Orestes, fill d’Agamèmnon, van perdre el poder i van ser derrotats amb dos cops d’estat successius. El poder va passar a mans del tirà Melancre. Alceu i els seus germans van intervenir juntament amb Pítac en la caiguda de Melancre, tot i que el beneficiat, per alguna raó desconeguda, va ser Mirsil. Durant el seu mandat, Alceu va participar en la lluita lèsbica contra els atenesos en Sigeon -a la Tròade, a l’entrada de l’Hel·lespont – que, dirigits pel olimpionica Frinó, van obtenir la victòria, després enterbolida per la mort d’aquest a mans de Pítac i l’arbitratge de Periandre de Corint i la concessió final de Sigeon als atenesos. Les relacions fins llavors excel·lents entre Pítac i Alceu es van trencar: conjurats al principi contra Mirsilos, Pítac en l’últim moment va revelar els noms dels rebels, i des de llavors van compartir el poder, de manera que Alceu va haver d’exiliar-se per primera vegada a Pirra, una colònia interior del golf lèsbic. Després de la mort de Mirsil, celebrada per Alceu, que va tornar de l’exili, es va consolidar la tirania de Pítac, d’origen plebeu i fill del traci Hirras, que, enemistat amb totes les famílies poderoses de Lesbos i casat com una jugada política amb una Pentílida, va emprendre en la seva condició d’àrbitre reconciliador unes reformes contra l’aristocràcia i va aconseguir desterrar als seus enemics, entre els que estaven Alceu i els seus germans. En aquest segon exili, és possible que el poeta es refugiés a Lídia. Preparat el retorn dels exiliats amb el desig d’expulsar al tirà, aquells van ser vençuts, i els que no van trobar la mort van ser novament expulsats. Alceu va haver de marxar a l’exili per tercera vegada, a Beòcia, i possiblement a Tràcia, Lidia i ,finalment, Egipte. De la seva mort no se sap gairebé res, i és probable que morís en una batalla.

Alceu de Mitilene

Pel que fa a la seva obra, els seus poemes van ser reunits en deu volums pels erudits d’Alexandria, amb comentaris d’Aristòfanes de Bizanci i Aristarc de Samotràcia al segle III a.C. No obstant això, la poesia d’Alceu ha sobreviscut només en anotacions.

Els seus poemes, que van ser redactats en el dialecte eòlic del grec, tracten sobre diversos temes: himnes als déus (Hymnoi); comentaris polítics o militars (Stasiotika), de vegades de temàtica personal; cançons d’amor (Erotika); i finalment cançons bàquiques (Skolia), la classe de poesia que podia ser llegida en un simposi. Tots els erudits d’Alexandria afirmaven que Alceu va ser el segon dels nou poetes lírics canònics. El considerable nombre de fragments existents, i les traduccions d’Alceu al llatí fetes per Horaci, qui el considerava el seu gran model, poden ajudar-nos a forjar una idea del caràcter de la seva poesia.

Els seus poemes eren monòdics (cantats per un sol intèrpret en lloc del cor), i estaven compostos per diversos tipus de metres en estrofes de dos o quatre versos, entre elles l’estrofa alcaica, anomenada així en honor seu. L’extensió de la seva obra rivalitza només en l’època arcaica amb la d’Arquíloc. Alceu està obert a un ampli ventall d’influències. Quan utilitza la lírica per injuriar algú, esborra les diferències existents entre aquesta i el iambe. Els seus himnes reben la influència de la tradició dels rapsodes.

Seguidament posem un poema on podem veure com Horaci anys després de la mort d’Alceu, per fer la seva oda 1,14, la nau com a al·legoria de l’estat, es va inspirar en aquest poema d’Alceu.

Aquí teniu traduït al castellà per J.Ferraté, Líricos griegos arcaicos, ed.Sirmio, Barcelona 1991. una part del poema d’Alceu intitulat “La nave del Estado”.

La “nave del Estado”

1.
Me desconcierta la revuelta de los vientos.
De aquí llega rodando una ola y por allá
otra, y nosotros en medio arrastrados
nos vemos en nuestra nave negra,
afligidos por la muy enorme tempestad.
El agua de la sentina ya cubre el pie del mástil.
Toda la vela está ya transparente,
y cuelga en grandes jirones su tela,
no logran asideros las anclas, y el timón…
…mis dos piernas se afirman en las jarcias
y sólo esto me mantiene a salvo.
Toda la carga arrastrada fuera de la borda va.

I aquí la traducció en català del paràgraf anterior per Maria Rosa Llabrés:

Em desconcerta la rebel·lió dels vents:
ve una ona rodolant per una banda
i una altra per l’altra, i enmig
ens arrossega la negra nau,
lluitant durament contra el pervers temps;
l’aigua ja cobreix el peu del màstil,
i pengen estrips de les veles destrossades;
s’amollen les ancles i els rems

les meves dues cames aguanten
entre cordatges de papir; només això em pot salvar,
però la càrrega ha caigut…

Bacchanalia interpreta Alceu:

Què en sabíeu d’Alceu abans de llegir l’article? I ara, què en penseu?

Elisa Moya i Francesc Xavier Gras

2n Batx. Grec

Aquest article s'ha publicat dins de General, Lírica i etiquetat amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Alceu de Mitilene: vida i obra

  1. Retroenllaç: Alceu de Mitilene: vida i obra | OPVS CHIRONIS ...

  2. Retroenllaç: Alceu de Mitilene: vida i obra | OPVS CHIRONIS ...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *