Després d’una interessant visita a la Universitat de Barcelona, vam anar a una conferència de la Dra. Pilar Gòmez sobre el mite de Prometeu. Allà, ens van llegir tot un seguit de textos relacionats amb el mite (el robatori del foc, el càstig de Prometeu, la creació de la primera dona…). Un dels textos que ens va cridar especialment l’atenció va ser el que parla de Pandora, ja que nosaltres havíem fet un apunt a Aracne sobre el mite de Pandora. Aquest text parla sobre la seva creació com a càstig de Zeus a Prometeu per haver robat el foc als déus. Hi ha altres textos que també estan relacionats amb el mite de Pandora com la Teogonia (versos 561-602).
“ἐνδ᾽ἄραοἱστήθεσσιδιάκτοροςἈργειφόντης
ψεύδεάθ᾽αἱμυλίουςτελόγουςκαὶἐπίκλοπονἦθος
τεῦξεΔιὸςβουλῇσιβαρυκτύπου·ἐνδ᾽ἄραφωνὴν
θῆκεθεῶνκῆρυξ, ὀνόμηνεδὲτήνδεγυναῖκα
Πανδώρην, ὅτιπάντεςὈλύμπιαδώματ᾽ἔχοντες
δῶρονἐδώρησαν, πῆμ᾽ἀνδράσινἀλφηστῇσιν.
αὐτὴρἐπεὶδόλοναἰπὺνἀμήχανονἐξετέλεσσεν,
εἰςἘπιμηθέαπέμπεπατὴρκλυτὸνἈργειφόντην
δῶρονἄγοντα, θεῶνταχὺνἄγγελον·οὐδ᾽Ἐπιμηθεὺς
ἐφράσαθ᾽, ὥςοἱἔειπεΠρομηθεὺςμήποτεδῶρον
δέξασθαιπὰρΖηνὸςὈλυμπίου, ἀλλ᾽ἀποπέμπειν
ἐξοπίσω, μήπούτικακὸνθνητοῖσιγένηται.
αὐτὰρὁδεξάμενος, ὅτεδὴκακὸνεἶχ᾽, ἐνόησεν.
πρὶνμὲνγὰρζώεσκον ἐπὶχθονὶφῦλ᾽ἀνθρώπων
νόσφινἄτερτεκακῶνκαὶἄτερχαλεποῖοπόνοιο
νούσωντ᾽ἀργαλέων, αἵτ᾽ἀνδράσιΚῆραςἔδωκαν.
αἶψαγὰρἐνκακότητιβροτοὶκαταγηράσκουσιν.
ἀλλὰγυνὴχείρεσσιπίθουμέγαπῶμ᾽ἀφελοῦσα
ἐσκέδασ᾽·ἀνθρώποισιδ᾽ἐμήσατοκήδεαλυγρά.
μούνη δ᾽αὐτόθιἘλπὶςἐνἀῤῥήκτοισιδόμοισιν
ἔνδονἔμιμνεπίθουὑπὸχείλεσιν, οὐδὲθύραζε
ἐξέπτη·πρόσθενγὰρἐπέλλαβεπῶμαπίθοιο
αἰγιόχουβουλῇσιΔιὸςνεφεληγερέταο.
ἄλλαδὲμυρίαλυγρὰκατ᾽ἀνθρώπουςἀλάληται·
πλείημὲνγὰργαῖακακῶν, πλείηδὲθάλασσα·
νοῦσοιδ᾽ἀνθρώποισινἐφ᾽ἡμέρῃ, αἱδ᾽ἐπὶνυκτὶ
αὐτόματοιφοιτῶσικακὰθνητοῖσιφέρουσαι
σιγῇ, ἐπεὶφωνὴνἐξείλετομητίεταΖεύς.
οὕτωςοὔτίπηἔστιΔιὸςνόονἐξαλέασθαι.
εἰδ᾽ἐθέλεις, ἕτερόντοιἐγὼλόγονἐκκορυφώσω
εὖκαὶἐπισταμένως, σὺδ᾽ἐνὶφρεσὶβάλλεο σῇσιν.
ὡςὁμόθενγεγάασιθεοὶθνητοίτ᾽ἄνθρωποι.
χρύσεον μὲνπρώτισταγένοςμερόπωνἀνθρώπων
ἀθάνατοιποίησανὈλύμπιαδώματ᾽ἔχοντες.
οἱμὲνἐπὶΚρόνουἦσαν, ὅτ᾽οὐρανῷἐμβασίλευεν·”
Text traduït per Joan Castellanos:
“A Hermes, missatger Argifont, va ordenar-li que la dotés amb una ment insolent i amb un caràcter capriciós.
Aquestes foren les seves ordres i tots ells obeïren Zeus, senyor fill de Cronos. De seguida l’il·lustre Rancallós va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella, per complaure els desigs del Crònida. La deessa d’ulls blaus, Atena, li cenyí la cintura i va engalanar-la. Les divines Gràcies i la venerable Persuasió guarniren el seu coll amb collarets d’or i les Hores de cabellera bonica li posaren una corona de flors primaverals. Pal•las Atena va arranjar tots els guariments en el seu cos. El missatger Argifont va dotar el seu pit amb paraules fal·laces i astutes i amb un caràcter maliciós, d’acord amb la voluntat de Zeus que retruny amb força. Tot seguit l’herald dels déus va atorgar-li el do de la paraula i, present que era de tots els déus que viuen en palaus de l’Olimp, li posà el nom de Pandora, flagell per a tots els homes feinejadors.
Després de completar el seu engany terrible i fatal, el pare va encomanar a l’il·lustre Argifont, missatger diligent, que portés el present dels déus a Epimeteu. Aquest no va fer cas del consell que li havia donat Prometeu de no acceptar mai cap present de Zeus Olímpic, sinó de rebutjar-lo, no fos cas que es tractés d’alguna desgràcia per als mortals. Després d’acceptar-lo, quan el mal ja era a les seves mans, aleshores se n’adonà.
Abans, la raça d’homes vivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues i de malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l’esperança allà a dins, en les seves estances indestructibles, sota els llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els núvols. I penes a desdir erren entre els homes: la terra vessa de mals i la mar també n’és plena.”
Ceràmica on es veu el naixement de Pandora
El text anterior és d’Hesíode del llibre “Els treballs i els dies” (Ἔργα καὶ Ἡμέραι en grec) i correspon als versos 77-101. És un text literari i tracta sobre el naixement de la primera dona, Pandora. Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Però Pandora era un engany de Zeus per castigar Prometeu per haver robat el foc. El missatger Argifont (Hermes) va portar, com un regal dels déus, Pandora a Epimeteu, germà de Prometeu. Aquest va acceptar el regal dels déus sense fer cas del que li havia dit Prometeu de no acceptar cap regal que vingués dels déus, no fos cas que es tractés d’alguna desgràcia per als mortals. Amb Pandora, la Terra que abans vivia sense penes ni malalties es convertirà en un lloc ple de desgràcies, on l’única virtut que quedarà serà l’esperança.
Moltes felicitats Irina per aquest article!
Jo no coneixia aquesta història fins que vam assistir a la conferència de la Universitat de Barcelona on ens van llegir els textos i la veritat és que la trobo molt interessant. EN la meva opinió, crec que Zeus es va sobrepassar en el càstig realitzat a Prometeu a l’hora de robar el foc tot i que va ser molt llest a l’hora de construir la figura que representava a Pandora. Va ser un dur càstig per Prometeu però més dur va ser per a la Terra, ja que es va convertir en un lloc ple de penes i desgràcies.