– L’espai a Medea:
Els escenaris que apareixen a l’obra són la casa de Medea i el palau reial, tots dos es troben al regne de Corint. Al voltant de la casa de Medea hi apareixen la pròpia Medea, els seus fills, el pedagog, la dida, Egeu, el corifeu i el missatger. Al palau hi apareixen el matrimoni de Jàson i Creüsa, el rei Creont, els infants quan van a portar els regals i el missatger (que és un dels esclaus que són presents durant la mort del rei i de la princesa).
– El temps a Medea:
El temps de duració de la tragèdia és d’un dia aproximadament, de fet ens podem fixar quan Creont dóna de marge a Medea “fins que surti al sol” per a què abandoni el regne de Corint. Així doncs, l’acció no pot durar més de vint-i-quatre hores.
El temps històric de l’obra d’Eurípides és l’època micènica (1600-1100 aC) que va consistir en la repoblació de Grècia per pobles indoeuropeus del nord. L’organització política es basava en la divisió de diferents reialmes (Micenes, Tebes, Corint, Esparta, Ítaca…). Aquest període va conrear el grec primitiu i llavors també van sorgir la major part de mites que més endavant es recollirien en la literatura, quan arribés l’escriptura a Grècia (segle IX aC). Un exemple seria el cicle mític troià, que aparegué arran de la guerra de Troia que realment existí (segles XII-XIII aC).
Temple grec a Corint
El temps en què passa aquesta acció és un dia ja què com és diu a l’explicació el rei de Corint li va donar un dia (fins que sortís el sol) per poder anar-se’n amb els seus fills i no tornar mai més.
Per altra banda estàn els personatges importants de l’escena que passa en el palau amb Medea i els seus fills i Jàson i Creüsa i el rei Creont i el misatger i la dida Egeu, el pedagog,el corifeu i el missatger.
El temps històric de l’obra d’Eurípides és l’època micènica (1600-1100 aC) que va consistir en la repoblació de Grècia per pobles indoeuropeus del nord.
Xaipete!!
Els espais que apareixen a l’obra són la casa de Medea i el palau reial, tots dos es troben al regne de Corint. El temps de duració de la tragèdia és d’un dia aproximadament, de fet ens podem fixar quan Creont dóna de marge a Medea “fins que surti al sol” per a què abandoni el regne de Corint.