L’origen del gènere dramàtic

Durant la tirania de Pisístrat a Atenes, en el segle VI aC, Tespis, poeta i director d’un cor grec va donar pas a la creació de la tragèdia a partir d’una sèrie d’innovacions que començà ell i continuaren altres escriptors grecs.

El ditirambe era una forma de lírica coral dedicada al déu Dionís durant els segles VII-VI aC a Grècia. Formava part de les competicions dedicades al déu del vi i del teatre a Atenes. El cor no duia màscara i cantava al voltant de l’orquestra. Els cants consistien en la recitació d’unes estrofes lliures acompanyades per la música de l’orquestra.

Com que les composicions líriques cada cop eren més complicades, el poeta i director Tespis va decidir dividir el cor en dos grups: un parlaria i l’altre el respondria, com si fossin dos personatges. D’aquí, sorgí la tragèdia i els  dramaturgs posteriors anirien afegint més personatges i complexitat a l’argument.

Quèril, Frínic i Pràtinas van anar acabant de desenvolupar el gènere dramàtic; però els representants més importants de la tragèdia són: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Dionís envoltat de sàtirs

Dionís envoltat de sàtirs, 480 aC.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Tragèdia i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a L’origen del gènere dramàtic

  1. Retroenllaç: Estudi dels personatges de la Medea d’Eurípides | Literatura grega a escena

  2. David diu:

    Molt bon apunt!
    No sabia d’aquest origen tot i que aquest origen es comu en obres d’avui en dia. M’ha semblat molt curios el que has parlat sobre el cor!
    Felicitats per aquest treball

  3. Retroenllaç: L’origen del teatre | Literatura grega a escena

  4. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    L’origen de la tragèdia té lloc durant el mandat de Pitistrat a Atenes. Es va desenvolupar a causa de la dificultat que presentaven els cants durant el culte que es feia al déu Dionís.; tenint en compte la complexitat de les estrofes que debien representar, es va dividir el cor en dos grups: uns parlaven i els altres responien. D’aquesta manera i amb el temps la trama es feu més complexa i sorgí la tragèdia com a genère dramatic.

  5. barroso.rebeca diu:

    Xaipete!!!

    El gènere dràmatic va sorgir durant la tirania de Pisístrat a Atenes, en el segle VI aC, Tespis, poeta i director d’un cor grec va donar pas a la creació de la tragèdia a partir d’una sèrie d’innovacions que començà ell i continuaren altres escriptors grecs.

  6. Judit Gimenez diu:

    No en tenia ni idea de que al segle VI aC, Tespis, poeta i director d’un cor grec, va crear la tragèdia a partir d’una sèrie d’innovacions que posteriorment van continuar altres escriptors grecs. Els representants més importants de la tragèdia són: Èsquil, Sòfocles i Eurípides dels quals hem estudiat algunes obres com per exemple Les Coèfores d’Esquil que vam anar a veure l’any passat a Tarragona.

  7. Iria Rael diu:

    Xaipe!
    L’origen de la tragèdia té lloc durant el mandat de Pitistrat a Atenes. Tespis, poeta i director d’un cor grec, va crear la tragèdia, és va desenvolupar a causa de la dificultat que presentaven els cants durant el culte que es feia al déu Dionís. D’aquesta manera i amb el temps la trama es feu més complexa i sorgí la tragèdia com a genère dramatic.

  8. Abril Ramos diu:

    Xaipe,

    El gènere dramàtic va tenir el seu origen a Grècia. Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionís, déu del vi i l’alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat. Aquestes representacions consistien en himnes dedicats a aquesta deïtat o divinitat. Més tard, es van introduir canvis als cants; d’aquesta manera sorgeix el gènere dramàtic. Els dramaturgs grecs més importants van ser: Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

  9. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    El gènere dramàtic va néixer a Grècia. Principalment les representacions eren per culte dedicat al déu Dionís que era el deu del vi. Tots els himnes eren dedicats per a ell. Tespis, poeta i director d’un cor grec, va ser qui va crear la tragèdia, és va desenvolupar a causa de la dificultat que presentaven els cants durant el culte que es feia al déu Dionís. A partir d’aqui és va donar el gènere dràmatic a Grècia i els dramaturgs més importants van ser : Sòfocles , Eurípides i Èsquil.

  10. Joaquin diu:

    MUY BUEN APUNTE..
    Drama o teatro es una palabra que proviene del idioma griego δράμα y que significa “hacer” o “actuar”. Posteriormente, el drama se divide en géneros realistas y géneros no realistas; entre los primeros quedaron escritas la tragedia y la comedia ya existentes, y en el siglo XX vino a agregarse la pieza de teatro y entre los segundos, el melodrama, la obra didáctica y la tragicomedia, reconocidos como tales desde el Renacimiento. Además, a esto se suma la farsa, considerada como género imposible. Todos ellos tienen en común la representación de algún episodio o conflicto de la vida de los seres humanos por medio del diálogo de los personajes o del monólogo. En el género dramático, el autor lleva el desarrollo de la acción a la escena: los hechos no se relatan, sino que se representan. Su forma expresiva es el diálogo y los personajes adquieren vida gracias a unos actores que lo escenifican.

  11. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Xaipete!!

    El gènere dramàtic va tenir el seu origen a Grècia . Al començament, les representacions teatrals estaven relacionades amb el culte a Dionís, déu del vi i l’alegria, i posseïen per tant un caràcter sagrat. Aquestes representacions consistien en himnes dedicats a aquesta deïtat o divinitat. Més tard , van anar introduint-se canvis als cants ; d’aquesta manera sorgeix el gènere dramàtic pròpiament dit. Els dramaturgs grecs més importants van ser : Sófocles, Eurípides i Èsquil. De Grècia l’obra dramàtica passa a Roma sent els autors més destacats : Terenci, Sèneca i Plaute . Durant el primer període de l’Edat Mitjana el gènere dramàtic s’extingeix, oblidant-se per complet les obres gregues.
    Estructura de l’obra dramàtica :
    una obra dramàtica té tres instàncies característiques :
    1. Presentació del conflicte
    El conflicte és l’origen per a una obra dramàtica.
    2. Desenvolupament de l’acció dramàtica
    La realitat del conflicte s’avança fins a arribar a un duel decisiu dels personatges i les seves objeccions.
    3. Desenllaç de l’acció dramàtica
    És el moment en què es resol el problema plantejat en el desenvolupament de l’obra.

  12. Valentina Restrepo Rodríguez diu:

    Xaipe!
    Es diu gènere dramàtic al gènere literari que consisteix en un text que és escrit per ser actuat i forma part dels gèneres literaris.
    El seu origen va ser en l’antiga Grècia i va ser la forma de venerar a l’antic déu baco (Dionís).
    En el gènere dramàtic no hi actuacions musicals, són bàsicament diàlegs, i en ell es deuen seguir les acotacions que ens indiquen quan i com han d’entrar els actors i les intervencions i temps que estableix l’autor i que ha de seguir el director.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *