Arxiu mensual: maig de 2017

Les matrones de Tortosa [Treball de recerca- Pilar Salvador]

Publicat el per
Respon

LES MATRONES DE TORTOSA

La seva autora, Pilar Salvador, ha fet una investigació on relaciona la història i el Dret, comparant dos textos de caràcter jurídic: el Liber Iudiciorum (segle VI) i el Còdex de Costums de Tortosa (segle XIII). Aquestes fonts històriques de caire jurídic han estat la base per a respondre a una pregunta: quins drets van ser adquirits per les matrones de Tortosa al segle XII? Es tractava de saber si les dones de l’orde de l’atxa havien aconseguit un reconeixement jurídic gràcies als privilegis atorgats pel comte de Barcelona i, consegüentment, si aquest fet va quedar reflectit d’alguna manera en l’ordenament jurídic d’aquells temps medievals.

L’autora del treball de recerca les matrones de Tortosa no tan sols ha utilitzat les fonts primàries sinó que ha consultat tota una diversitat de fons documentals molt rellevants per contextualitzar la conformació de l’orde de l’atxa durant el segle XII. Cal destacar, a més, la utilització de la font oral recollint el testimoni del doctor en dret Jesús Massip i Fonollosa, historiador i director honorari del Museu-Arxiu de Tortosa.  El resultat és un treball exemplar que combina les fonts primàries de caràcter històric i jurídic, els documents d’arxiu i  les fonts orals.

Centre de recursos pedagògics Vallès Occidental II

Centre de recursos pedagògics Vallès Occidental II

Pilar2

Resolució i acte de lliurament de Premis a treballs de recerca de batxillerat [Facultat de Dret – Universitat Pompeu Fabra]

  • Tres treballs vinculats a qüestions de gènere guanyen els premis de recerca de la Facultat de Dret

    Pilar Salvador, amb “Les matrones de Tortosa“; Laia Casajoana, amb “De l’amor romàntic a la violència masclista”, i Laura Cuchi, amb “La igualtat de gènere no significa que homes i dones siguin iguals, però sí que ho siguin les seves opcions i possibilitats de vida”, van ser les tres estudiants de batxillerat guanyadores en les modalitats de Dret, Criminologia i Relacions Laborals, respectivament.

    Foto de grup de les premiades i membres de la comissió avaluadora (UPF, 2017)

 

 

Arxiu Nacional de Catalunya (ANC): Procediments judicials militars

Publicat el per
Respon

Resultado de imagen de ANC serie documental

Un estudi exhaustiu que s’endinsa en els 81.966 judicis militars que hi va haver durant el règim franquista, entre 1939 i 1980. La guia classifica i detalla aspectes com els oficis o les afiliacions sindicals i polítiques dels represaliats polítics.

Globalment, a Catalunya es van represaliar 78.331 persones per motius polítics, la majoria, homes d’entre 31 i 40 anys.

Les dades mostren que més del 75 % dels represaliats van ser acusats de delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar, tot i que també destaquen els expedients de depuració de funcionaris (6.290).

Pel que fa a les penes, es van dictar 4.411 sentències de mort, de les quals es van executar 3.358.

L’estudi també posa en relleu la filiació política i sindical dels executats i assenyala que prop del 47 % de les persones executades eren del sindicat anarquista CNT; pel que fa als partits, el majoritari era ERC, seguit de la FAI.

Segons indica en el pròleg el director de l’arxiu, Francesc Balada, és necessari “preservar el record de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista” i, per això, assenyala que la llista de les 3.358 persones executades, amb noms i cognoms, està feta a manera de memorial de les víctimes. El llibre recull, a més,  documents de judicis concrets com, per exemple, la celebració del consell de guerra contra Lluís Companys i Jover (1940), les causes pels fets del Palau de la Música (1960) o contra Salvador Puig Antich (1973).