Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi per buscar-ne una diana terapèutica. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.
Trobareu més imatges en aquest àlbum.
Per complementar el tema d’immunologia podeu fer una ullada al l’etiqueta #microMOOCvirusypandemias a Twitter, on aquests dies de confinament I. López-Goñi desenvolupa via @microBIOblog cada dia a partir de les 10h micro fils monogràfics relatius a virus, immunologia, pandèmies més enllà de la Covid 19 com:
Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF
Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats…
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.
Podeu veure més imatges en aquest àlbum.
Per revisar els òrgans efectors i les malalties del sistema nerviós, fent servir la informació que trobareu a la pròpia web preneu nota a la llibreta i completeu el dibuix mut, els mots encreuats i les respostes del test.
Tot seguit trobareu diverses animacions i recursos diversos per completar les activitats Les drogues i la comunicació entre neurones.
| Activitat 5: La neurona. | |
| Activitat 6: Neurones i nervis. | |
| Activitat 7: L’impulso nerviós |
Recursos dispersos
http://drogues.gencat.cat
http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/sobre_les_drogues/
https://medlineplus.gov/spanish/clubdrugs.html
https://www.drugabuse.gov/es/informacion-sobre-drogas/las-drogas-de-club
https://www.drugabuse.gov/es/informacion-sobre-drogas/sustancias-de-abuso-habitual
https://teens.drugabuse.gov/
Adiccions
http://www.addictscience.com/questions-about-addiction/
https://medlineplus.gov/spanish/drugabuse.html
http://www.who.int/topics/substance_abuse/en/
https://www.educaixa.com/ca/-/hablemos-de-drogas-programa-de-prevencion-del-consumo-de-drogas
https://www.unodc.org/wdr2017/index.html
http://www.euro.who.int/en/health-topics/disease-prevention/illicit-drugs
SIMULADORS
https://www.educaixa.com/ca/-/ahora-tu-decid-1
http://www.scholastic.com/drugs-and-your-body/
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=p5zFgT4aofA[/youtube]
Completeu les tasques de la webquest El tabac i lliureu ací les presentacions.
Estudiareu les parts de l’aparell respiratori i la seva
funció, les substàncies nocives que té el tabac, els efectes que provoca
sobre la salut el consum de tabac i la relació que hi ha entre la
publicitat i el consum de tabac.
Treballeu en grups de tres persones (metge, químic i periodista) i completareu les cinc activitats del procés
Una vegada acabat l’estudi, elaborarem un informe escrit on apareguen els resultats de l’estudi realitzat i una presentació de diapositives per tal de donar la conferència.
Per treballar els components de l’aparell excreto podeu fer servirla informació del Biosfera, aquestes animacions i la informació que trobareu a la pròpia pàgina sobre l’excreció.
Preneu nota a la llibreta i completeu el dibuix mut, els mots encreuats i les respostes del test. Relacioneu també on té lloc cada procés, els conceptes i les tres definicions per no confondre-les
Als següents enllaços trobareu informació sobre:
En aquest enllaç trobareu la versió en PDF de la Tasca Organització i estructura cel·lular que heu començat a l’aula.
En aquest enllaç podeu descarregar l’activitat que heu de completar. Les captures de pantalla i les respostes de les activitats han d’estar en un document de text que heu d’enviar-me al correu.
Completa la taula de sota definint i explicant les diferències entre
|
AIGUA INTRACEL·LULAR |
AIGUA INTERSTICIAL |
AIGUA CIRCULANT |
Ves a la pàgina http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/act1b.htm i emplena la taula amb els resultats correctes:
|
qüestió |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
|
A |
||||||||||||
|
B |
||||||||||||
|
C |
||||||||||||
|
D |
Des de la pàgina http://www.lourdes-luengo.es/unidadesbio/biomoleculas/test_agua.doc, completa el test Aigua i dissolucions aquoses i emplena la taula amb els resultats:
|
qüestió |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
|
A |
|||||||||||||||||
|
B |
|||||||||||||||||
|
C |
|||||||||||||||||
|
D |
Completa els mots encreuats (atenció estan en castellà) http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/act1a.htm
Amb la informació del tutorial http://www.biologia.arizona.edu/biochemistry/tutorials/chemistry/main.html Justifica quina és la resposta adient per a cadascun dels enunciats següents
La disponibilitat dels elements en l’entorn no garanteix per sí mateixa la seva selecció per part de les cèl·lules vives. Açò és degut a què els elements fets servir per a formar les molècules dels éssers vius han de ser:
Quina de les següents NO és una propietat de l’aigua que pugui explicar-se per la seua polaritat?
La capacitat de l’aigua per a formar enllaços per ponts d’hidrogen intermolecular:
A. Dota a l’aigua d’una calor específica elevada.
B. Fa que l’aigua tinga una tensió superficial alta.
C. Permet que l’aigua siga un dissolvent universal per a moltes molècules polars.
Ara identifica les estructures dels exemples de biomolècules de sota, justificant la resposta, amb l’ajuda de http://www.biologia.arizona.edu/biochemistry/problem_sets/large_molecules/large_molecules_problems.html
La setmana passada, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2012, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia vam fer una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Vam anar de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 
– algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Abans de la visita, vam assistir a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular: del laboratori a l’hospital a càrrec de la Dra. Anna Serrano Mollar, que ens va explicar de primera mà la recerca que que ha desenvolupat els darrers anys en la investigació i implementació dels assajos clínics d’una teràpia pel tractament de la fibrosi pulmonar idiopàtica i dels resultats que està obtenint el seu equip.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
