Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Dimecres passat l’alumnat de 4t d’ESO de Biologia i Geologia va anar fins a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) per participar a la xerrada sobre drogues i cervell, usos i efectes del cànnabis Parlem de drogues a càrrec de Patrícia Robledo, Lorena Galera i Anna Vàzquez investigadores del Neurophar i del departament de Ciències experimentals i de la Salut de la UPF.
A la primera part de la xerrada la Patrícia ens va fer una aproximació a l’activitat del cervell i els efectes generals de les drogues sobre la seva activitat i els conceptes de tolerància i addicció. Posteriorment, l’Anna i la Lorena es van centrar en l’ús i efectes del cànnabis i els cannabinoides. Reflexionant tant sobre els usos recreatius i terapèutics, com pel que fa als seus efectes generals sobre l’organisme i específicament sobre diversos neuroreceptors.
Dins de les activitats de tutoria adreçades a treballar l’orientació acadèmica i professional, amb l’alumnat de 1r de Batxillerat vam acudir a una sessió sobre expectatives personals, itineraris formatius, evolució del mercat laboral, habilitats i treball en equip…
Aquest tastet inicial de la mostra d’estudis i professions de @joventutlh, a l’espai jove de ca’n Arús, a més de permetre’ns reflexionar i conèixer alguns recursos per plantejar-nos una assessoria individualitzada, es complementaràproperament amb altra sessió sobre formació a l’estranger i amb una segona sessió pràctica d’orientació al centre.
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2019, els departaments de Ciències i Visual i Plàstica de l’Institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat convoquen el 2n Concurs de Micro-relats científics, d’acord amb les següents bases:
Les principals dades a tindre en compte són les següents:
La convocatòria del concurs de MICRO-RELATS és restringida a l’alumnat del centre.
El concurs de relats té dues modalitats competitives:
(a) Relat curt.
(b) Conte il·lustrat.
La data límit d’admissió d’imatges i obres serà el divendres 29 de març de 2019.
Hi haurà un premi per categoria. I també un a l’obra més creativa.
Si voleu també podeu descarregar-vos el díptic i un cartell per fer-ne difusió. I ja que heu fet la feinada, podeu aprofitar i presentar-lo també al concurs de relats d’Inspiraciència
La xerrada ha començat explicant què és el genoma i com es va arribar a seqüenciar en el cas dels humans després de més de deu anys d’esforços coordinats d’equips d’investigació de diferents països, i amb un cost de tres mil milions de dòlars. Avui, un genoma humà es pot seqüenciar per 1000 dòlars en només una setmana. Tot això està fent que es generin dades sobre genomes complerts a una velocitat increïble. A partir de aquest allau d’informació, es van plantejar els objectius actuals de treball aquesta informació, què estan permetent aprofundir en el coneixement de la nostra espècie, des de comprendre millor la nostra història evolutiva fins a conèixer quins són els mecanismes moleculars de la malaltia humana.
També va plantejar com les poblacions humanes han estat sotmeses a la selecció natural, i s’han adaptat a diferents condicions ambientals i que aquestes adaptacions expliquen també l’aparició de malalties complexes. Finalment va fer una aproximació sobre la utilització d’aquesta informació en la genòmica mèdica, i particularment del gran avenç que ha representat pel camp d’investigació sobre les malalties rares.
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de maduració cognitiva en humans i de com aquesta es pot veure afectada per diversos elements en etapes crítiques. Ens ha plantejat com l’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix, existeixen grups de població que són especialment sensibles als efectes de la contaminació: qualsevol persona amb malalties cardíaques i/o respiratòries, nadons, nens en edat preescolar, persones grans i dones embarassades.
Després ens han fet cinc cèntims sobre l’estudi BREATHE, coordinat per l’ISGlobal, centrat en l’avaluació dels efectes de la contaminació atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, què va concloure que existia una afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos.
Avui, amb l’alumnat de 2n de Batxillerat de Biologia, hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.
Amb motiu de les activitats al voltant del Dia Escolar de la No-violència i la Pau 2019 (DENIP), l’alumnat de 1r de Batxillerat ha dut a terme al centre una intervenció en el taller K passa: Drets Humans de la @associaciojis
Drets humans, sentiments, motivació, emocions, empatia i acció… tots ben barrejats i amb reflexió compartida al llarg de més de dues hores intenses i diverses.
Amb l’alumnat de 1r i 2n de Biologia de Batxillerat, a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb), hem assistit a la xerrada sobre desenvolupament cognitiu i ambient “Hackeando la comunicación bacteriana, y otras cosas que necesitas que te comuniquen sobre la carrera científica (pero todavía no lo sabes)” a càrrec de Carlos Toscano, investigador del Single Cell Behavior Lab del DCEXS-UPF
Completa matinal sobre bacteris, comunicació, quorum sensing, hackeig, ordinadors pudents, perspectives, carrera cièntífica, espectatives i realitats…
La xerrada ha començat explicant per sobre el procés de com modificar la comunicació bacteriana i de com fer-la servir per a crear circuits fets amb cèl·lules per a, tot seguit, plantejar quina ha estat la seua trajectoria des d’alumne de l’ESO fins a doctorand de 3r any i quines opcions i handicaps s’ha anat trobat pel camí.
Com a cloenda de la Setmana de la ciència 2018 a l’Institut #SCISE18 14 científics de renom internacional de tots els temps s’han citat a Santa Eulàlia i volen convidar-vos a una juguesca que han organitzat amb una activitat de cacera del tresor o geocaching pel barri.
Aquesta geocerca consta de 14 geoamagatalls corresponents a les 14 persones de l’àmbit científic. A sota teniu les coordenades que determinen la posició de cada geoamagatall, en format de graus decimals (DD) i de graus, minuts i segons (DMS).
A cadascun dels punts, en un radi de 10 metres, heu de localitzar un contenidor amagat què inclou un full de registre i un codi QR corresponent a cada científic imprès a una targeta. Trobareu a Averrois/Ibn Ruixd, Marie Curie, Alexander Fleming, Rosalind Franklin, Jane Godall, Carol Greider, Hipàtia d’Alexandria, Edwin Hubble, Joan Oró, Nikola Tesla, Marie Tharp, Anna Veiga, Carmina Virgili i Alfred Wegener.
Amb un lector de codis QR, escanegeu els codis que hi trobareu i què us enllaçaran amb més informació sobre la persona a qui correspon cada punt. D’aquesta informació, en concret, preneu nota de la frase que s’atribueix al científic i lliureu un full amb les 14 frases i les vostres dades a la Consergeria de l’Institut. Les tres primeres persones, aconseguiran entrades dobles pel cinema.
Torneu a amagar el contenidor exactament on i com era així altres geocercadors podran trobar-lo.
Sort, GPS activat, ulls oberts i bona cacera científica
Dins de les activitats de la Setmana de la CIència 2018 (SCISE18) l’alumnat de 1r de i 2n de Batxillerat hem assistit a la biblioteca a dues xerrades al voltant dels eixos de la Setmana al centre Dona, ciència i futur.
D’una banda l’Ingrid Regalado a partir de la seua experiència com a biòloga i tècnica de suport a la recerca en diversos projectes al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb Una finestra a la nostra recerca, ens ha parlat sobre l’organització dels grups de recerca i el paper relatiu de les dones en els diversos perfils implicats. Així com del treball desenvolupat pels tècnics de recerca en diversos tipus d’investigacions al laboratori o al camp.
D’altra banda, amb Integritat i ètica a la recerca científica la Joana Porcel, coordinadora de la unitat de projectes de l’Institut de Salut Global (@isglobalorg) ens ha fet reflexionar sobre la importància i característiques de la recerca però, també, sobre implicacions ètiques i socials que comporta.