Crec que estarem tots d’acord que les colònies sempre són uns moments emocionant: per als nens i nenes, per a les famílies i per als mestres.
A casa se’n parla, es preparen motxilles, es calmen neguits, s’escolten idees entusiasmades…,
Els infants tenen records d’altres anys, si no és la primera vegada, però sempre hi ha una part desconeguda: la casa, el menjar, les lliteres, el que s’hi farà, les coses màgiques que hi puguin passar…
A l’escola se’n parla i s’aprofita per aquella part més formal i d’aprenentatge, aquest any: els rèptils i amfibis.
Quan arribem a la casa de colònies tot es posa a funcionar a la vegada: es constaten idees, se’n construeixen de noves, es comparteix, s’aprèn el previst i l’imprevist, es juga, es conviu en la realitat i en la màgia. Tot fa que les colònies siguin un moment del curs tant esperat, viscut i recordat.
De tot plegat aquí en teniu una petita mostra.
A Mas Batllori, malgrat que el temps no va acabar de funcionar, vam passar tres dies genials.

Amb l’excusa de ser la classe de la cova del drac de seguida surt, en el grup, la possibilitat de fer una excursió.
Visitar tots plegats la cova del drac de Sant Llorenç.
Molts nens la coneixen, perquè hi han estat. Els proposo de documentar-nos entre tots i decidir si pot ser o no.
Com és habitual en el grup tothom col·labora i comença a arribar molta informació de possibles itineraris. A més jo em poso en contacte amb un dels pares de la classe que coneix bé el territori i el tema de fer l’excursió comença a bullir.

Comencem a parlar de mapes, mapes de muntanya, de carreteres, de comarques. Es barregen els mapes que ens marquen el camí a la cova del drac amb els que ens situen on es troba la casa de colònies.
Amb tot el que tenim a la classe anem posant ordre i començant a prendre alguna decisió important.
Entre tots ens adonem que anar a la cova del drac és un itinerari massa llarg ( comptant que l’excursió no pot durar més de 7 hores perquè són les hores de les que disposem) i que no podríem fer l’anada i la tornada per llocs diferents.
Descartem aquesta possibilitat però no renunciem a visitar una cova. Vivint a on vivim ens és fàcil buscar una altra possibilitat. Finalment ens decidim a fer l’excursió a la cova Simanya.
Quina passada!!!! La preparació i l’excursió. Ha estat un molt bon començament de curs.

Aprofitem per tornar a donar les gràcies a l’ Adrià i al Pau (pares del Feliu i la Júlia) Sense ells l’excursió no hagués estat igual.
Gràcies també a la resta de pares i mares per estar disposats a recollir-nos allà on fos a l’hora que fos.
Excursions així són possibles gràcies a tots!!!

Avui hem compartit excursió amb els nostres futurs companys de cicle!!!.
El cel era blau intens i el sol escalfava de valent, però la passejada ha estat fantàstica.
Hem sortit de l’escola cap a 2/4 de 10 i hem enfilat Ronda Vallès amunt, després cap al Burc i la pujada de la bosqueta. Hem tingut sort dels xiprers que ens han fet una bona ombra. Un cop a dalt hem fet el planer amb la Mola i el Montcau a la dreta que ens miraven!!!. Quan hem arribat al riuet ens hem parat a l’ombra i hem begut aigua. Estàvem ben assedegats.
Hem continuat després cap el camí de les figures del Roma, fins que ens hem trobat el Patufet. Allà hem fet una llarga parada. Sota unes alzines hem esmorzat i hem tingut temps de córrer una miqueta. Cap a ¼ de 12 ens hem tornat a agrupar i ens hem fet un regal. Un regal especial que tant el grup de P5 com el de 1r ja portàvem preparat. Ens hem regalat la lectura d’un conte!!!.
Primer un nen de primer ens ha llegit el conte: La maduixera.
Després, els de P5, hem llegit el conte: El rellotge que no anava mai a l’hora. Del recull de contes M’expliques un conte?. Elisabet Abeyà. Temes d’ infància. Rosa sensat.
Quan hem acabat forts aplaudiments i la foto de grup!!!
Hem arribat a l’escola cansats, amb calor i set, però molt satisfets.

L’espai dels invents l’hem canviat una mica. Aquests dies, amb tant material com està arribant, hem classificat les pedres, la runa, els troncs … i en aquest espai podem fer composicions. Una altra proposta d’aula dins de la setmana quelot.

Vam arrencar la setmana del Quelot el passat divendres dia 3 de juny.
Els infants de la classe es van trobar a la paret un paper gros on hi havia escrit:
Què és un artista?
Amb la intenció de fer conversa i anar posant-nos en situació, tothom va anar dient el que li semblava.
Anàvem reconduint la conversa per intentar posar el nom de l’artista que treballarem. Les pistes, i algunes imatges, van ser imprescindibles.
Al final tots vàrem saber que estàvem parlant d’un artista local que es diu Quelot.

El Quelot es defineix, bàsicament , com a il•lustrador. A la classe van començar a arribar llibres il•lustrats per ell. Varem recuperar la definició d’escriptor i d’il•lustrador , la feina de l’ un i la de l’altre i finalment varem copiar dibuixos del Quelot. Podíem triar entre l’ocell del llibre Coloraines o el personatge Petit Polzet del llibre que porta el mateix títol.
La intensió era mirar, mirar els dibuixos intentant veure-hi línies,línies corbes i línies rectes. Primer varem fer el dibuix sobre el paper amb el dit. Després amb ceres negres i finalment el varem pintar amb aquarel•les.

Una altre proposta ha estat analitzar l’expressivitat de les siluetes dels dibuixos de l’artista. Primer, observant-les, les imitàvem amb el nostre cos. El cos es tornava de goma i un company podia rectificar algun gest, per filar més prim i aconseguir el mateix que ens explicava la imatge. Va ser una estona intensa i molt agradable. De grans deduccions i sobretot de fixar-nos, de fixar-nos molt bé i expressar amb el nostre cos el mateix missatge que la silueta pintada.

Després la vam passar a paper amb guix.