L’últim projecte de treball va ser el que vam anomenar:els parcs d’atraccions, com es construeixen?
Aquesta vegada tothom qui va voler va poder portar a l’escola una bona pregunta. De totes les que van arribar vam fer votacions i va sortir aquesta.
El procés ja l’haviem iniciat i el vam continuar fent un exercici d’imaginació. Per grups havíem de contestar a la següent pregunta: què i a qui es necessita per muntar un parc d’atraccions. Van sortir un munt de coses i vam esbrinar-ne d’altres. Molts nens es van documentar i van portar la informació a la classe. El següent pas va ser muntar 3 grups de 8 persones per construir una maqueta d’una atracció. Tot plegat ens va fer treballar sobretot en equip, i cap aquí vam encarar les nostres conclusions. Després del projecte evidentment no sabem fer un parc d’atraccions ni tampoc ens podem arribar a imaginar el llarg procés que deu implicar, no hi hem dedicat prou temps. La nostra feina es va encarar a la importància del treball en equip!
Els que vau poder venir a veure l’exposició vau poder llegir la reflexió última que cada nen/a va fer: què he aportaven el grup i com m’he sentit al llarg del temps de construcció de la maqueta.
També vam muntar un esquema amb tot de paraules que sortien de la d’EQUIP.
Unes quantes fotos perquè pogueu veure el procés!
Hola Bet i cia.
Em vull dirigir a tots per fer-vos saber que ha estat un plaer molt gran compartir espai de creixement amb vosaltres.
Estic convençut que el Tim és millor persona gràcies a tots i això fa que a l’hora de l’acomiadament no pugui evitar valorar certes experiències viscudes al vostre costat. Aquestes han estat menys de les que hagués desitjat però ja veieu que la vida ens presenta moltes sorpreses de manera continuada.
M’agradaria expressar el meu benestar al valorar la feina d’una professional d’alçada com la Bet, com tu, Bet.
Un somriure, una mirada, una abraçada, una porta de la classe oberta sempre per a fer-nos sentir propers als nostres fills, una invitació constant a fer-nos participar, una gestió de les situacions personals de manera impecable,..miri senyoreta Bet, li dic de tot cor: GRÀCIES!
Si el Tim, finalment no hagués hagut de marxar, ens quedaríem igual de satisfets a l’escola de Sant Llorenç ja que penso que ofereix tot allò que un nen pot necessitar per a poder rebre una formació de qualitat.
Us vull dir que encara que no ens veiem sovint, si mai necessiteu qualsevol cosa i penseu que us puc ajudar, no ho dubteu, penso que no serà difícil trobar-me.
Insisteixo, tingueu clar que el Tim és com és i s’estima molt els seus companys, també per la feina feta pels pares/mares i escola/Bet, per tant, una i mil vegades gràcies.
Ens veiem per on els nostres ulls es trobin.
Petons a tothom!
Bé, la primera paraula que em surt després de llegir el teu missatge, Abraham, és moltes gràcies, gràcies de tot cor i una súper abraçada.
Moltes gràcies també a totes les famílies de la classe, tot el de bo que heu pogut trobat al llarg d’aquests tres anys hi ha sigut perquè, en part, vosaltres, també ho heu volgut!
Gràcies per confiar en mi i així posar-me molt més fàcil la meva feina.
Bet