Rickshaw

rickshaw2 

El món está ple de contrastos, oi?

Desigualtats que han de passar desapercebudes?

Ignorància o indiferència?

Es pot fer alguna cosa al respecte o no interessa fer-ho?

Com s’ha de sentir una persona com tu, com jo, que dins de la seva impotència davant daquestes injusticies, no pot fer el que voldria per canviar aquest món?

Podem canviar aquest món?

S’ha de canviar? Pot anar a millor?

 

Que puc fer…?

 

Imatge de Banksy: http://www.banksy.co.uk/

 

 

8 comentaris a “Rickshaw

  1. És evident que el món està ple de contrastos, sí. Només cal parar una mica d’atenció al que ens envolta i ja els podem trobar! Aquestes desigualtats són presents en tots els àmbits del nostre voltant perquè nosaltres, en essència, som desiguals. El problema el trobem en la desigualtat d’oportunitats… La igualtat (jo, personalment) la entenc com a la igualtat d’oportunitats entre persones, indistintament de la seva raça, sexe, etc.
    No és el primer cop que parlem d’això aquí al blog però tornaré a dir-ho i ho repetiré tants cops com faci falta ja que és una de les coses en les que realment crec: no hi ha hagut cap canvi social sense la implicació de la societat, ningú ha aconseguit res quedant-se a casa seva. “Oh, sí, clar, però si l’altra gent….”, mentre tots pensem això MAI s’aconseguirà res!
    Hi ha mobilitzacions, s’estan fent mil coses… només cal interessar-s’hi mínimament i hi ha deu mil moviments que lluiten i que poc a poc van aconseguint petits triomfs que passen desaparcebuts (boicot dels mitjans de comunicació? mai ho sabrem..)..

  2. Humm… no se m’havia acudit mai pensar això… sort que hi ha gent que escriu articles tan trencadors com aquest!

  3. Mercè, estic dacord amb tu.
    Però et recomano que miris el video sobre el professor de la UDG que tracta aquest tema.
    És certque hi ha moltes coses i moviment, la meva familia per exemple està apuntada a la creu roja i proporciona una quantitat de diners al més, o alguna cosa així, no n’estic segura. També tenen una targeta de crèdit on una part dels beneficis va a parar a ajudes humanitàries, però… Si el món occidental, el primer món, li extreu al tercer tots els seus recursos (petroli, mines, etc…), els limita, els enfronta, els crea misèra, els proporciona el detonant (armes) per a incentivar conflictes, i moltes coses més.. de que serveix que donem 1000 si els acabem treient 10000 (és una manera de dir)…
    És cert que no ens hem de rendir, però com ens hem de sentir quan, amb la riquesa que acumula el club Bildelberg es podria erradicar tota la misèria del tercer món?
    Aquest probrema és un problema grandiós, de gran escaa que s’escapa de les nostres mans…
    Podem anar fent… però no sabem quins interessos hi ha derrere dels grans magnats de que la cosa continui com està…
    És com diu Chomsky… en el món occidental, cadascú es preucupa de lo seu, i no li interessa per res allò que li toca a algú altre…
    és massa trist, però quan un poder tan gran es troba derrere de tot això… poca cosa es pot fer.
    Això si, no penso canviar de posició i penso seguir lluitant per ajudar. Ara perque no tinc ingressos, però sempre que em sigui possible, penso lluitar.

  4. No tota la lluita es basa en injeccions de diners a entitats que ho destinaran a projectes d’incerta realització… (en el cas de la Creu Roja sí, però bé, ja m’entens [crec, haha]).

    Què deurien pensar els egípcis mentre aixecaven les pedres per construïr les grans piràmides, Jèss? “L’esclavatge no s’erradicarà mai, és impossible que tots aconseguim rebel·lar-nos contra ell, el que mana…” Què deurien pensar els cubans, a 1989? “Mai aconseguirem desfer-nos d’Espanya”… Què deurien pensar els grecs vora el 1800 quan es van independitzar de l’Imperi Turc? O abans de 1905, qui havia de dir als russos que enderrocarien el règim tsarista?

    El poble som nosaltres. Ets tu, sóc jo i és aquell de més enllà. Som tots.

    Hem de mirar què sabem. Què és el que sabem del cert ara per ara? Que hi ha un greu problema estructural a l’economia de gran escala (a nivell mundial, globalitzat, etc.) capitalista. Les crisis cícliques com la que patim estan contemplades al pla teòric del capitalisme, no és quelcom davant el que els humans poguem dir “oh, quina sorpresa!”. Ja es contemplen, ja se sap que passarà. I no parlant tant de la crisis com de les desigualtats…. també les genera el capitalisme, també les contempla la seva teòrica i avui en dia veiem com (cada cop més) uns s’enriqueixen a costa de l’empobriment dels altres! Jo en tinc 7 i tu en tens 3… què costaria tenir-ne 5 i 5?

    Les societats occidentals (per dir-ho d’alguna manera.. les desenvolupades, les potències, etc.) tenim un consum energètic excessiu que s’ha de reduîr a la força si volem que les altres regions del món es puguin desenvolpar algún dia.

    Sé què ve després de tot això.. haha, i què podem fer-hi nosaltres?
    Doncs bé, la resposta és simple. A vegades es veu com a éssers radicals als anticapitalistes. ¿És ser radical anar en contra d’un sistema econòmic que (ja al pla teòric!) a la pràctica genera desigualtats entre persones, que les enfonsa en la misèria? Segur? Perquè jo ho trobo el més correcte, èticament parlant…

    El problema radica en l’alternativa. No hi ha una alternativa factible actualment. És tenir molt poca visió històrica voelr aplicar les tesis -per exemple- marxistes a la societat actual ja que cal entendre que el temps ha passat i que les nostres condicions socials com a societat postindustrial són diferents a les de l’Alemanya industrial. I doncs? Què cal fer? Quina seria la solució a tot això?
    No n’estic segura i mira que és una de les coses a les quals he donat mil i una voltes… però estic segura que no es troba dins d’aquest model econòmic.

  5. Mercè, tens raó. El sistema capitalista només pretèn afavorir a aquells que el defensen (i ni això xD)…
    I si, penso: que puc fer jo? Dedebó tenir una mentalitat anticapitalista serveix? Com pots introduir al cap d’una persona aquests plantejaments? Està bé, jo puc adoptar aquests ideals, fins i tot portar-los a la práctica, però en quina mesura servirà? Sí, ja se… diràs, clar però si tothom pensa igual ningú farà res… obvi. Però, qui creus que estarà disposat, a part dels que volen lluitar, a canviar el seu estil de vida, que segurament és molt cómode (dins del que és la crisi), que hi ha estat des de sempre, que és el que els nostres governants saben manipular (per nosaltres) i que ens porta a tenir la vida que tenim?
    No defenso aquest sistema, ni molt menys, però és el que la gent corrent i amb una vida estable (crec) que pesna…
    Pensa, ara he de canviar el meu estil, per un d’incert que potser no m’afavoreix?
    Com sempre dic, no estic prou informada de tot com per trobar una sortida. El que se es que no va res bé. Que tota comoditat és il·lusòria, i que moltes coses no són com creiem (estats dignes i eficients, moralment viables, etc.)
    Com ja t’he comentat en alguna ocasió, no crec que jo sigui present quan es produeixi aquest canvi de mentalitat, estil de vida, aquest canvi de contrastos…

  6. Bansky! M’encanten les seves obres! El fet que romangui anònim creieu que és degut al risc de possibles amenaces o atacs a la seva persona a causa dels missatges de les seves obres?

  7. No té perquè, però és molt provable.
    Potser vol ser anònim per preservar la intimitat.
    Però el més normal seria que, com és il·legal pintar a les infraestructures públiques, si s’identifiqués podrien anar a per ell.
    No crec que puguin amenaçar-lo per els seus missatges, però qui sap.
    És un gran artista urbà d’allò més controvertit i original.

  8. El món està ple de contrastos sí, de rics i de pobres. Actualment sí que és cert que hi ha una falta molt greu d’igualtat d’oportunitats perquè malauradament no tothom disposa de les mateixes oportunitats. Aquest és sens dubte un repte que hem de solucionar en el termini més curt possible. No és gens fàcil, però confio en què algun dia podem dir que un nen de l’Àfrica té les mateixes oportunitats que un nen d’aquí.
    A partir d’aquí crec que és totalment normal que es produeixin desigualtats. Ens agradi o no vivim un món comparable a una cursa, el problema resideix només en que tothom hauria de poder estar a la línia de sortida, i això actualment no és possible. Ara bé, quan comença la cursa, que guanyi el millor! Tot i així, he de dir que hi ha d’haver un joc net (que moltes persones es passen pel forro), i que els participants han de tenir de tenir coberts uns mínims, que l’estat en tot moment ha de protegir. Sé que hi haurà gent que no hi estarà d’acord i ho entenc, però per mi això garantiria un sistema igualitari i de progrés, que al cap i a la fi és el que volem tots crec.

    Sincerament no crec que el capitalisme vagi lligat a una falta d’igualtat d’oportunitats ni que aquests siguin dos conceptes antagònics. És cert que actualment coincideix, però sí és així crec que és per la nostra voluntat, per la voluntat del món occidental a que això continuí sent així, i no per culpa d’un sistema que al capdavall està controlat per nosaltres. Ens agradi o no està a les nostres mans d’una manera o altra…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *