Chacón, entrenada contra l’independentisme

La batalla entre Alfredo Pérez Rubalcaba i la catalana Carme Chacón per succeir Zapatero al capdavant del PSOE ha tornat a posar l’atenció mediàtica damunt l’actual ministra de Defensa espanyola, que aquests dies ha començat a captar suports dins el PSC amb la voluntat final de convèncer el PSOE i els seus militants i trencar la xacra de ser vista com catalana a Madrid i madrilenya a Catalunya.


Més enllà d’aquests detalls i de la fosca relació que manté amb l’entorn de Pedro J. Ramírez, és molt important que els catalans tinguem molt clar qui és Carme Chacón i perquè ha escalat tant dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Tal com vam indicar anys enrere, la formació acadèmica és l’etapa clau per entendre qui és Carme Chacón.

Chacón milita a les Joventuts del PSC des de molt jove, amb 18 anys, i en acabar els estudis universitaris de Dret a Barcelona i veient el potencial de la jove d’Esplugues, els socialistes decideixen enviar Chacón al Canadà perquè estudiï en profunditat els referèndums independentistes del Quebec i les contraofensives unionistes del Canadà per aturar-los. No oblidem que estem parlant de finals dels anys 90: llavors els socialistes catalans ja tenen clar que el creixement de l’independentisme serà imparable, i envien Chacón a estudiar com aturar-lo a la Osgoode Hall Law School de Toronto, la Universitat de Montreal i la Universitat Laval del Quebec.

Aquests cursos de postgrau al Canadà li serveixen per estudiar les polítiques de Pierre Elliot Trudeau o Stéphane Dion, els unionistes viscerals del Quebec que van aconseguir refredar les ànsies independentistes d’una nació germana a la catalana. Amb el temps s’ha confirmat que els càlculs del PSC eren correctes, i un cop tornada a Catalunya i superades les polítiques municipals, catalana i l’etapa de ministra, Chacón podria arribar al cim del partit al moment de màxima efervescència independentista, un moviment que ja ha tingut ocasió d’atacar diverses vegades, acusant-lo de ‘néixer de les emocions negatives’ i de ser econòmicament insostenible. Si guanya les primàries, Chacón liderarà el partit espanyol en la batalla final entre unionisme i independentisme al Principat.

Font: http://www.directe.cat/punt-de-mira/141305/chacon-entrenada-contra-l-independentisme

Crítica de Mill al sufragi universal

” Hay, sin embargo, ciertas exclusiones requeridas por razones positivas, que no están en conflicto con este principio y que, aunque son un mal en sí mismas, sólo es posible librarse de ellas cuando cesa el estado de cosas que las hizo necesarias. Considero totalmente inadmisible que participe en el sufragio una persona que no sepa leer, escribir y, añadiría yo, realizar las comunes operaciones de aritmética. La justicia pide, incluso cuando el sufragio no depende de ello, que los medios de lograr estos requisitos elementales deben ponerse al alcance de todas las personas, ya sea gratuitamente, o a un costo que no exceda lo que los más pobres que viven de sus ingresos puedan pagar. Si éste fuera realmente el caso, a la gente no se le ocurriría conceder el sufragio a un hombre que no pueda leer, lo mismo que no se le concede a un niño que no puede hablar; y no sería la sociedad la que excluyese al hombre, sino su propia pereza”. JOHN STUART MILL, Consideraciones sobre el gobierno representativo.

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d’un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. En alguna classe ha sortit a debat aquest tema i la qüestió sobre si realment el sufragi universal és un bon sistema o si bé hi s’haurien de posar certes limitacions. És un sistema sobrevalorat? Tothom té el mateix dret a votar? Què en penseu?

APM

Escoltar als filòsofs

” No hay que esperar que los reyes filosofen ni que los filósofos sean reyes, como tampoco hay que desearlo, porque la posesión del poder daña inevitablemente el libre juicio de razón. Pero es imprescindible para ambos que los reyes o los pueblos soberanos (que se gobiernan a sí mismos por leyes de igualdad) no dejen desaparecer o acallar a la clase de filósofos, sino que los dejen hablar públicamente para aclaración de sus asuntos”. KANT, La paz perpetua.

Hi esteu d’acord?

Spinoza i L’estat

Benedictus de Spinoza ( 1632-1677) va néixer a Amsterdam al si d’una família jueva d’origen portuguès. Per Spinoza el fi verdader de l’estat no és altra que la llibertat.

Per ell hi ha un estat perfecte que és el que fa referència en aquest fragment: “Cuál sea la mejor constitución de un Estado cualquiera, se deduce fácilmente del fin del estado político, que no es otro que la paz y la seguridad de la vida. Aquél estado es, por tanto, el mejor, en el que los hombres viven en concordia y en el que los derechos comunes se mantienen ilesos” SPINOZA, Tratado político,cap 5.

També parla del que segons ell és el pitjor estat: “El estado más violento será, pues, aquél en el que se niega a cada uno la libertad de decir y ensenyar lo que piensa” SPINOZA, Tratado teológico-político,cap.20

Esteu d’acord amb la concepció de l’estat que estableix Spinoza? Què en penseu?

APM

Situació política a Veneçuela

Veneçuela des de fa anys està governada per Hugo Chávez. En aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=TI0_VzFxTzs es pot veure una de les tantes vegades que Chávez ha criticat George Bush. I és que Chávez aprofita sempre la mínima per criticar tot allò que pugui anar en detriment dels seus interessos, i de fet ho utilitza com a defensa.

Fa uns dies a la contra de la Vanguardia entrevistaren a un estudiant que es diu Carlos Graffe, que amb un to crític fa un anàlisi de com veu ell la situació política del seu país, especialment el govern de Hugo Chávez. Podeu veure l’entrevista a l’enllaç a continuació:  http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110406/54137509466/chavez-camina-por-la-calle-senala-y-dice-expropiado.html

En aquest enllaç http://www.elcato.org/hugo-chavez-de-presidente-electo-dictador hi ha un article de Gustavo R. Coronel en el que s’analitza com es va convertir en un dictador.

En canvi, en aquest altra enllaç http://www.aporrea.org/actualidad/a1955.html s’exposen unes raons a favor de Chávez.

En aquest altra enllaç http://www.nuso.org/upload/articulos/3386_1.pdf es fa un anàlisi de com està la situació política a Amèrica Llatina, que és interessant a tenir en consideració.

Què penseu de la actual situació política de Veneçuela? Esteu d’acord amb el que exposa l’estudiant Carlos Graffe? Podem tractar a Chávez com a dictador?

APM

Llibertat vs Igualtat?

equalityfreedom1d2

En aquesta fotografia s’observa clarament la idea de què la llibertat i la igualtat sempre han anat en sentit contrari. Sovint s’ha considerat la igualtat com un perill per la llibertat, de la mateixa manera que són moltes també les persones que creuen que la llibertat també constitueix un perill per la igualtat. Realment són conceptes tan oposats? Llibertat sense igualtat és injustícia, igualtat sense llibertat és opressió. Esteu d’acord amb aquesta frase? Creieu que tenen alguna relació aquests dos conceptes?  Hi ha algun concepte per sobre d’un altra?  Què en penseu del tema ?

En aquest enllaç es pot escoltar un debat de Catalunya ràdio en el què parlen del tema: http://www.catradio.cat/audio/34354/Llibertat-o-igualtat-Que-es-mes-important

APM

Entrevista a Milton Friedman

Milton Friedman on Donahue 1979

Aquest vídeo pertany a un tros d’una entrevista a Milton Friedman, que he trobat que és molt interessant. Milton Friedman va ser un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d’Economia l’any 1976 per els seus anàlisis del consum, la història i la teoria monetarista. De tendència liberal, és considerat un dels màxims exponents i més importants economistes de l’escola de Chicago, fins i tot un dels grans economistes de les últimes dècades.

En aquesta entrevista Friedman exposa les seves raons per creure que el capitalisme és el millor sistema que pot garantir el progrés, davant de la pregunta de l’entrevistador de si no dubta d’aquest sistema quan veu les desigualtats de la riquesa, el patiment de les persones dels països subdesenvolupats que envolten el món,etc.  

Estic totalment d’acord amb el què exposa Friedman. Crec que val la pena reflexionar sobre aquesta qüestió i sobre les paraules d’aquest economista. Molt sovint s’ha atribuït al capitalisme al causant de la pobresa i de tots els nostres mals, quan crec personalment que no és així, ans el contrari.

Què en penseu de tot això? Penseu què la causa de la pobresa i de les desigualtats que envolten el món actualment és culpa del capitalisme? Què en penseu d’aquest sistema? Penseu què sistemes com el que proposa el socialisme serien millor?

Us convido a veure la resta de la entrevista en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=1EwaLys3Zak&feature=channel

APM

¿He oído democracia?

¿Cuál es la forma de gobierno que tiene que regir nuestra sociedad? La historia mundial está llena de períodos en los que formas de gobierno se han impuesto sobre otras, y así sucesivamente. Durante el siglo pasado, el mundo fue testigo de cómo formas de gobierno como el totalitarismo, el fascismo, el nazismo, el comunismo y la dictadura dominaban Europa. Y aunque actualmente aún hay partes del mundo que están inmersas en dichas formas de gobierno, podemos decir que la mayoría de países han dejado atrás estos sistemas que suponían la supresión total del individuo.

Nos dicen que el mundo se ha democratizado, que ha dado un paso adelante, siempre a mejor, claro. Nos dicen que estamos en la era de la democracia, en la era de decisión del pueblo. Oyendo los discursos de los políticos nos daremos cuenta de que la palabra democracia siempre tiene cabida en estos. Nos transmiten la idea, sin darnos cuenta que nuestro sistema actual, supuestamente llamado democracia, es el mejor de todos, hasta tal punto que puede que haya una idealización del mismo. ¿Realmente es el mejor de todos? ¿Pero que es la democracia? ¿Queremos democracia? ¿O queremos un sistema que funcione? 

Estamos en frente de una de las palabras más ambiguas y que más interpretaciones suscita entre la ciudadanía. Etimológicamente, democracia significa poder, gobierno del pueblo. Esta forma de gobierno apareció por primera vez a la Grecia del siglo V aC, aunque ya había ciertas sociedades triviales con una organización parecida. Se considera que es el mejor sistema posible ya que el poder proviene del pueblo. Por primera desde mucho tiempo, el poder recayó en manos del pueblo a través de una democracia directa que permitía a los ciudadanos participar en los asuntos públicos reuniéndose en la Asamblea del Pueblo para deliberar y votar. La democracia ha evolucionado, y aunque comparte ciertas similitudes con la democracia ateniense calificar a este sistema del mismo no sería muy lógico. Nuestra democracia actual no es como aquella democracia clásica dónde los ciudadanos se autogobernaban i se autoregulaban, la nuestra es una democracia moderna que se identifica con el otorgamiento de la autoridad a las personas escogidas para ocupar cargos políticos, para que tomen las decisiones políticas, creen las leyes y administren los programas para el bien público…

Pero en qué consiste realmente nuestra democracia? ¿Podemos decir que actualmente el poder reside en el pueblo? ¿Qué lugar tenemos en el sistema político actual?  No es una exageración decir que actualmente nuestra participación en la vida política se limita a ir a votar. ¿Qué poder es este?  En la misma línea iba Charles Bukowski con afirmaciones como esta: “La diferencia entre una democracia y una dictadura consiste en que en la democracia puedes votar antes de obedecer las órdenes”. Damos nuestros votos a personas que según nuestras convicciones son quiénes han de gobernar, pero de los cuales no tenemos ninguna garantía de que van a hacer todo lo que han prometido. Nuestra participación en un sistema político como el actual es nulo. ¿A parte de elegir quién ocupará un escaño en el parlamento, elegimos alguna cosa más? ¿No decía Abraham Lincoln, que la democracia es el gobierno del pueblo, por el pueblo, para el pueblo? Consideramos que con el simple hecho de hacer unas elecciones, un país ya es democrático. Pues no señores, democracia es algo más. Sí democracia es el gobierno del pueblo, este no puede limitarse a ir a introducir una papeleta cada cuatro años. En una democracia la ciudadanía ha de tener una participación muy alta. Nuestro sistema político actual, tiene mucha carencia democrática, hasta tal punto que no sé si es del todo coherente tildarlo de democrático. Y si realmente queremos serlo, hay muchas, muchas cosas que tienen que cambian.

Sin embargo, ¿realmente queremos ir hacía una democracia? No todo el mundo quiere un sistema político como el democrático. Entre sus detractores, hay el mismo Platón que en su día ya crítico la democracia ateniense. “No niego los derechos de la democracia; pero no me hago ilusiones respecto al uso que se hará de esos derechos mientras escasee la sabiduría y abunde el orgullo” decía Amiel. I puede que este tuviera razón, porque al fin y al cabo, ¿lo que quiere el pueblo es siempre lo mejor? Es cierto que en cierta medida estamos hablando de probablemente la forma de gobierno que más garantiza la igualdad y los derechos de la ciudadanía, pero aun en este sentido tiene sus limitaciones. ¿Y la democracia de las minorías? Además no garantiza la funcionalidad del gobierno, y puede que aún ni del propio sistema democrático.

Parece que en pleno siglo XXI a raíz de un contexto de insatisfacción política actual, cierta parte de la humanidad se ha dado cuenta que quizá este sistema que veían como el héroe de sus problemas, quizá no sea tan bueno. Y este que la democracia también tiene sus problemas. Son muchos los que ya han dejado de creer en esta forma de gobierno, que prometía tanto i quizá para algunos no ha cumplido las expectativas esperadas.

¿Cuál es la mejor forma de gobierno? Como sociedad hemos de plantearnos qué criterio debemos usar para definir cuál es la mejor forma de gobierno. ¿Cuál será la mejor forma de gobierno, aquella que sea útil, efectiva o aquella que sea legítima? Sea como sea, esto dependerá de nuestros juicios de valores por lo que realmente determinar qué forma de gobierno es la mejor será una tarea casi imposible. Al fin y al cabo, puede que Winston Churchill tuviera razón cuándo afirmaba que “la democracia es el peor sistema de gobierno diseñado por el hombre, con excepción de todos los demás”.

APM

Por del govern xinès a unes revolucions com les de Tunísia i Egipte

Sembla difícil de creure com al segle XXI encara hi ha països com Xina, amb grans deficiències democràtiques. Es vergonyós que un país que s’ha convertit tant important en les relacions internacionals, tingui aquesta manca democràtica! Però el govern xinès no sembla molt predisposat a la causa, ans el contrari. Estem ja acostumats a veure com violen una vegada i una altra el drets humans,a la seva repressió política ( com la seva gestió en l’assumpte del Tíbet) , manipulacions, censures, les seves prohibicions, injustícies, veure com reparteixen una justícia clarament lligada als interessos del govern…i el que no sabem…

Totes aquestes polítiques es tradueixen en una falta greu de llibertat del poble xinès. El govern xinès intenta controlar-ho tot, sobretot allò que pugui desacreditar-lo. La censura és important al país fins el punt que ja són molts els portals d’internet i les pàgines a les quals els ciutadans xinesos no poden accedir. Controlar una eina tan important com Internet és també controlar en certa manera al poble. Fa unes setmanes, vam poder veure com restringien informació sobre el nomenament del dissident Liu Xiaobo al  Premi Nobel de la Pau d’aquest any. ( Fins i tot van crear un Nobel alternatiu!!) Ara, el govern xinès  -una vegada més- per mitjà d’Internet ha bloquejat tots els continguts referents a Egipte per por que  revolucions com aquestes es traslladin al país. Com veieu la situació de Xina? Creïeu realment que es pugui desenvolupar una situació semblant  a la d’Egipte i Tunísia? Serà mai un país democràctic, i de ser així passarà gaire temps? De totes maneres, Xina i la seva situació política donarà peu a molts debats.

Al capdavall Xina no és una excepció. Si fos l’únic…

Més informació en una notícia publicada al diari la Vanguardia el dia 1 de febrer: http://www.lavanguardia.es/internacional/20110201/54107961829/china-bloquea-la-informacion-sobre-egipto.html

APM

Esquerres v.s Dretes

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OYWn6OaPCgg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest és un vídeo promocional del PSOE. En aquest, el PSOE fa gala de la seva política d’esquerres mentre deixen a la dreta com la causa de tots els nostres mals. És realment la realitat tal i com s’exposa en aquest vídeo? Sigui com sigui, aquesta concepció de la realitat és compartida per una part molt gran de la població. I és que tot i que a vegades no es reconeix, ser de dretes no esta ben vist mentre que sí ser d’esquerres. I un exemple, és que durant aquesta campanya partits com el PSC, ICV-EUiA i ERC no s’han cansat de repetir una vegada i una altra que són partits d’esquerres. Ens plantegen aquestes eleccions com una lluita entre gent de dretes i d’esquerres. En canvi, molt difícilment ho veurem en partits considerats de dretes. Per què està mal vist ser de dretes? Quina concepció tenim d’aquestes dues posicions? Sabem realment què vol dir ser d’esquerres? I ser de dretes? Són conceptes tan teòrics com pràctics? En que es basen? Podem dir realment que una persona és de dretes o d’esquerres? Entenem que ser d’esquerres ara, vol dir el mateix que volia dir ser d’esquerres fa trenta anys? Té algun sentit aquesta diferenciació?

Molt sovint ens intenten persuadir, en que o ets d’esquerres o ets de dretes. Per què ha de ser així? Crec sincerament que hauríem d’aprendre anar més lluny. Puc entendre que hi hagin polítiques d’esquerra, polítiques de dreta i polítiques de més enllà de la dreta i encara polítiques més enllà de l’esquerra. Però realment podem dir que hi han partits/gent que sigui totalment de dretes o totalment d’esquerres? Creieu realment en què ens podem dividir d’aquesta manera?

Darrera d’aquelles persones o partits polítics que diuen ser d’una ideologia determinada, s’hi amaguen pensaments, idees, conviccions que molt sovint no escoltem perquè pertanyen a una ideologia diferent de la nostra. Les coses no són blanques o negres, i menys quan parlem d’aspectes tan complexes com poden ser les polítiques que han de regir la nostra societat.

Escoltar a la gent amb independència de si és de dretes o si és d’esquerres només ens pot beneficiar, i és sens dubte un element clau que ens permetria ampliar la nostra manera de veure les coses. Una societat en que només s’escolta a ella mateixa no pot ser bo. Junts hem de formar una Catalunya oberta, on valorar a la gent per el valor de les seves idees i no per quin bàndol creiem que és.

APM