Cultivar l’ànima del silenci

Al Casal d’Europa del Berguedà, tingué lloc la presentació del darrer llibre de Joaquim Sala: L’ànima del Silenci. L’editor Jaume Huch, ànima d’Edicions l’Albí, comentà que en aquesta obra en “Quim es despulla força”, ja que ens ofereix pinzellades íntimes de la seva biografia. Xavier Valls, professor de filosofia, va recordar que havia començat la seva tasca docent en l’institut de Berga Guillem de Berguedà, on havien coincidit amb el Quim Sala. Va esmentar la dificultat d’escriure filosofia, i en català, des de la perifèria geogràfica i cultural d’aquest país català. Caldria valorar l’esforç titànic d’haver arribat a la tretzena obra. A partir del text Els mil camins (2016), l’autor ha anat perfilant una escriptura filosòfica que podríem qualificar de “raó ficcionada”; remembrant les passes de la “raó poètica” de Zambrano i d’ Umberto Eco quan digué: que la ficció-  també surrealista- és el millor recurs per aproximar-se a la realitat”  (p. 99). En Quim  practica la Filosofia com a forma de vida: pràctica (p. 260) “La filosofia no s’acaba mai … Mentre hi ha vida hi ha filosofia, hi ha inquietuds, hi ha preguntes, que no són només tecnològiques, que solucionen problemes pràctics, no misteris metafísics” (61). Ens comentà la seva autobiografia intel·lectual (p.194): il·lustració i romanticisme (raó, ciutadania, drets humans …), escepticisme moderat: crític, agnosticisme inquiet: laic, realisme moderat i idealisme moderat (entre l’Etern i el Mundà); humanista i dignitat de la persona com a fonament..   «El silenci té una ànima i l’hem de cultivar» Regió7

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *