Avui ens aproparem amb el següent capítol de la sèrie “Dígits” a la història de les matemàtiques, concretament a les matemàtiques dels antics grecs.

El llegat de l’antiga Grècia en diferents disciplines és impressionant, hi trobem referències en l’arquitectura, l’escultura, la filosofia, i també en les matemàtiques. Avui en parlarem dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes.

Tales creia que tot tenia un origen comú, que tot provenia d’un únic principi: l’aigua. Per Tales, les causes dels fenòmens de la naturalesa s’havien de buscar en la mateixa naturalesa, i no entre els déus i els mites. Aquesta era una nova manera de pensar que va donar lloc, entre altres coses, a la matemàtica.

El primer gran matemàtic va ser Pitàgores, que pensava que l’origen de tot eren els números. Per això buscava harmonies numèriques pertot arreu, cosa que el va portar a formular el seu famós teorema.

Un altre matemàtic important va ser Arquimedes, interessat també per la física i l’aplicació dels seus principis a la construcció de màquines. Les idees matemàtiques d’Arquimedes es troben a l’obra “Palimpsest“, que conté, per exemple, un mètode per calcular la relació entre el perímetre d’un cercle i el diàmetre. D’aquest càlcul es dedueix el valor del número pi. El llibre també parla del concepte de número infinitament petit, infinitèsim. Al cap d’uns vint segles, Newton i Leibniz el van tornar a descobrir i la física va canviar per sempre.

A la Grècia antiga, el sistema per fer operacions amb números i representar-los es basava en l’alfabet. Les nou primeres lletres representaven les unitats, les nou lletres següents, les desenes, i les nou últimes, les centenes.