La caixa màgica

Avui us proposem que aprofiteu el cap de setmana i us endinseu i descobriu totes les possibilitats de les biblioteques. A cada poble i ciutat hi ha biblioteques que ens ofereixen un món de noves experiències on tot és possible.

Feu play i descobriu totes les històries que s’hi troben en les prestatgeries de les biblioteques. Mireu…

Edu3.cat

Sense res més que afegir, us convidem a que visiteu la biblioteca que tingueu més aprop i llegiu les històries que ens ofereix, recordant que cada llibre que ens trobem és un nou company de viatge.

Visiteu les biblioteques!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Hangar, Centre de Producció d’Arts Visuals i Multimèdia

Avui l’Edu3 us prosposa un passeig per les instal·lacions i els tallers d’Hangar, un espai dedicat a la creació artística situat al barri del Poblenou de Barcelona, a l’edifici de Can Ricart. El següent capítol de la sèrie “Artista!” recorre els seus espais i ens presenta als seus artistes.

Pedro Soler, nascut a Singapur l’any 1967, recorda que Hangar, Centre de Producció d’Arts Visuals i Multimèdia, va néixer fa deu anys per la necessitat d’espais de treball assequibles per a artistes. Aleshores, des de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya es va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona financés el lloguer de Can Ricart.

Entre els artistes que hi treballen hi ha Joan Morey, Rubèn Santiago, Tvboy, Sebastián Romo, Miquel Garcia, Jordi Ribes i Tjasa Kancler.

Edu3.cat

Endinsa’t en l’art contemporani amb l’Edu3!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Coneguem l’Alguer, la pervivència d’una llengua

A través d’aquest capítol de la sèrie “Tarasca” farem un seguiment de l’evolució de la llengua catalana a l’Alguer a través dels segles. El següent vídeo repassa els esdeveniments més recents, analitza per què encara s’hi parla el català i quin pot ser el futur d’aquesta llengua.

L’Alguer és una ciutat de 40.000 habitants de la costa nord-occidental de Sardenya, on encara es parla una variant del català. L’Alguer, amb un territori de 25.000 hectàrees, va passar a formar part, l’any 1720, a la casa dels Savoia d’Itàlia. Des d’aleshores, la llengua oficial és l’italià. Després del 1950, una forta immigració, que no parlava ni entenia la llengua de l’Alguer, ha transformat la ciutat urbanísticament i culturalment.

El català és present a l’Alguer des del segle XIV. Va formar part dels territoris de la Corona catalano-aragonesa des de l’any 1296, quan el papa Bonifaci VIII va concedir Sardenya a Jaume II. L’any 1354, el seu nét, Pere el Cerimoniós, en va prendre possessió efectiva conquerint l’Alguer.

Des d’aleshores, la llengua oficial de l’illa va ser el català. Davant la població rebel de la ciutat, el rei Pere va foragitar tots els seus habitants i va manar repoblar l’Alguer amb catalans. Després de més de sis segles, la llengua catalana resisteix a l’Alguer contra tot pronòstic.

Avui en dia, però, amb la llengua italiana present en tots els estrats de la societat, l’alguerès pateix un fort retrocés. A finals del 1999, el senat italià va promulgar la llei de minories lingüístiques. Malgrat les dificultats, i el fet que sigui opcional, el català s’ensenya ara a l’escola, una hora a la setmana, als nens de 3 a 10 anys. Així mateix, també es fan cursos de català per a adults.

L’alguerès és un dialecte del català. Es tracta d’una variant molt interessant, ja que ha mantingut termes arcaics, termes medievals, que s’han perdut en el català estàndard. L’alguerès, però, també ha integrat termes sards, italians i, en una part mínima, castellans.

Edu3.cat

Descobreix l’Alguer amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Autòmats

Els autòmats són ginys que es mouen sense que, aparentment, ningú no els controli. El programa “Dígits” dedica el següent capítol al funcionament d’aquests ninots, que sembla que tinguin vida pròpia.

L’ús del vapor ja era conegut a l’antiguitat per moure objectes, com un globus giratori, precursor de la màquina de vapor, o per obrir les portes dels temples. Amb el pas del temps, la tècnica de la rellotgeria va permetre uns automatismes més eficients i els primers ninots animats van aparèixer adornant els rellotges dels campanars.

El primer ninot amb aspecte humà i autonomia de moviment va ser obra de Leonardo da Vinci. Es tractava d’un cavaller cuirassat que s’aixecava, saludava i girava el cap. El segle XVIII és el segle d’or dels autòmats. El francès Jacques de Vaucanson en va fabricar tres de molt celebrats: un flautista, un tamboriner i un ànec.

Un altre constructor d’autòmats va ser el suís Pierre Jacquet-Droz, que en va construir uns quants en forma humana, com una noia que tocava el piano i un escrivent. Actualment es poden crear tota mena d’autòmats que, gràcies a la informàtica, poden, d’alguna manera, fins i tot pensar.

Edu3.cat

Descobreix els autòmats amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Reciclem les joguines

Avui us  presentem una iniciativa que la fundació Ecotic va du a terme per conscienciar l’alumnat sobre la necessitat de reciclar de manera controlada els components de les joguines. A través del següent capítol del programa “El medi ambient”, ens aproparem a la realitat d’aquest projecte.

Esplugues de Llobregat i Molins de Rei són escenari de la campanya R-CicleJoguina, impulsada per la Fundació Ecotic, que té com a objectiu sensibilitzar sobre la recollida selectiva de petits aparells elèctrics i electrònics, incloses les joguines. Per això, als alumnes se’ls explica que aquests objectes no poden anar a les escombraries, perquè contenen metalls pesants que s’han d’eliminar de manera controlada.

A classe se’ls reparteixen diverses joguines, perquè separin les que, segons el que els han exposat, han d’anar als contenidors especials. La Fundació Ecotic, que agrupa més de dues-centes empreses productores i importadores d’aparells elèctrics i electrònics, ha repartit contenidors per les escoles per millorar la recollida d’uns aparells que ara són menys de l’1% dels objectes que arriben a les deixalleries.

Els aparells que han anat a parar als contenidors els recull Solidança, empresa que dóna feina a persones en risc d’exclusió social, i un cop allà, els treballadors treuen les piles de les joguines i separen les que encara funcionen de les inservibles. Les primeres es posen a la venda a les botigues de l’empresa i les altres s’envien a reciclar a la planta especialitzada del Pont de Vilomara.

Aquestes dates, després de les festes de Nadal i Reis són un bon moment per recordar la importància que aquests aparells, un cop en desús, tinguin un tractament correcte.

Edu3.cat

I recordeu, recicleu les joguines que ja no feu servir!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat