Ara fa setenta anys que els nostres escriptors van haver de seguir el Camí de l’exili.Entre d’altres en Pere Calders, un dels millors escriptors de la literatura catalana.

Des de l’Edu3.cat us desitgem un bon Sant Jordi i us proposem aquest audiovisual per celebrar aquesta diada.

Pere Calders: l’home dibuixat

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_69297.rm" width="352" height="288"/]El programa “El meu avi” repassa la vida de l’escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer.

Pere Calders va néixer a Barcelona l’any 1912. Va estudiar Belles Arts i a l’inici dels anys 30 va començar a publicar articles humorístics i crítiques d’art a la premsa. L’any 1936 s’encarrega, juntament amb Avel·lí Artís-Gener, “Tísner”, de rellançar “L’Esquella de la Torratxa”.

L’any 1938 s’allista com a voluntari a l’exèrcit republicà i marxa al front de Terol, on escriu “Unitats de xoc” (1938). La derrota comportarà l’exili, primer a França i després a Mèxic, on va treballar en el món editorial. Allà va escriure obres com ara “Cròniques de la veritat oculta” (1955).

L’any 1962 va tornar a Barcelona i va col·laborar a “Tele-estel”, “Cavall Fort”, “Serra d’Or”, “Oriflama”, “Canigó”, etc. L’any 1964 va publicar “L’ombra de l’atzavara”, amb què va guanyar el premi Sant Jordi.

A la dècada dels 80 li va arribar la popularitat gràcies a l’èxit del muntatge teatral de Dagoll Dagom “Antaviana”, basat en contes seus. L’any 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, el 1993, el Premi Nacional de Periodisme.

Pere Calders va morir l’any 1994.