Matemàgia…Edu3.cat

A l’Edu3 fem matemàgia nomès cal dir la paraula clau:

“Àlia”

I tot seguit s’obrirà un univers de propostes per aprendre matemàtiques amb enginy, emoció i és clar treure suc del temps!.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/alia/977626.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa sobre matemàtiques “Àlia”, es fan diversos càlculs de probabilitats per trobar una clau oculta.

A l’Àlia li ha sorgit una feina nova: desxifrar la clau d’un ordinador. Primer de tot, calcula el nombre de les possibles claus que hi pot haver, tenint en compte que hi ha 4 xifres del 0 al 9. El resultat és 10 elevat a la 4a potència, és a dir, 10.000 claus possibles.

A l’Àlia li donen una pista que redueix el nombre de possibilitats: les xifres no es repeteixen. D’aquesta manera, ara només queden 5.040 claus possibles.

Gràcies a una trucada, l’Àlia sap que la clau comença per 1 i acaba en 3. Així, ja només queden 56 possibilitats per trobar la clau.

Finalment, l’Àlia se’n surt i troba la clau: 1643, l’any de naixement d’Isaac Newton.

A l’Edu3 hem començat a incloure les primeres guies didàctiques per donar-vos suport en la tasca docent.Les esmentades guies han estat elaborades especialistes de la matèria i són accessibles per al professorat.Per obtenir les guies cal identificar-se com usuari de la XTEC des de la pastilla “àrea del professorat “del portal Edu3.cat. Un cop identificats podeu triar qualsevol capítol del programa “Àlia” i trobareu el document de suport didàctic associat a l’audiovisual triat.

Us convidem també a incloure les vostres experiències i propostes al costat dels audiovisuals triats, a compartir les vostres pràctiques i a sumar i formar part del portal Edu3.cat.

Us proposem visitar el Creamat, centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques.El centre us proposa activitats en família i bona dosi de matemàgia.Amb idees per aquest nadal.

Esperem els vostres comentaris i propostes!

Equip Edu3.cat

“Totes aquelles cançons”

Com neix la nova cançó? Com són els seus protagonistes?

La resposta la podeu trobar a l’Edu3.cat amb aquesta nova proposta:

1958-1962: els sons del silenci

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955249.rm" width="352" height="288"/]

Aquest capítol de “Totes aquelles cançons” comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l’aparició d’Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l’any 1960.

Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l’Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. “Ens calen cançons d’ara”, l’article de Lluís Serrahima, inspirat per l’historiador Josep Benet i publicat a la revista “Germinabit”, va ser una mena de tret de sortida.

Els primers cantants “moderns” en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals.

L’any 1959, el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a “La Vanguardia” i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure.

L’any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L’assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'”El cant de la senyera”. Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets.

En aquesta època, el grup inicial d’Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d’Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup.

L’any 1962 va ser l’any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista “Serra d’Or”, l’editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de “West Side Story” interpretades per Salvador Escamilla.

Us recomanem gaudir de “Totes aquelles cançons” des d’aquest enllaç.

Gràcies per visitar l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

El medi ambient: un valor afegit

Des de l’Edu3.cat us oferim una selecció acurada de programes audiovisuals que recolzen l’educació mediambiental i les bones pràctiques.Els recursos que podeu trobar són a l’abast de la comunitat educativa i el públic en general i promouen la sostenibilitat i d’altres principis respectuosos amb el mediambient per al SXX.

Us proposem:

Europa promou la bicicleta

Un capítol del programa “El medi ambient” per promoure l’ús de la bicicleta i col·laborar en reduir la contaminació als nostres llocs de residència o de visita.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/890208.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “El medi ambient” es fa ressò de diversos projectes de la Unió Europea per promoure l’ús de la bicicleta.

Tot i que milions de persones fan servir la bicicleta diàriament, aquest mitjà de transport està poc valorat en el medi urbà arreu d’Europa. La falta d’infraestructures, la gran quantitat d’automòbils, la contaminació i el mal estat de les calçades fan que anar en bici per la ciutat comporti un veritable risc per als ciclistes. Per combatre aquest perill, la Unió Europea du a terme diversos projectes, finançats pel programa Energia Intel·ligent, per donar una empenta a aquest mitjà alternatiu.

A Bromley, als afores de Londres, la seguretat del joves ciclistes és el més important, i l’Ajuntament ha organitzat sessions d’aprenentatge dirigides als nens. D’aquesta manera prenen consciència de com circular per la carretera de manera segura, que han respectar els vianants i de quins són els senyals bàsics que s’han de fer perquè els conductors dels cotxes sàpiguen cap on es dirigeixen.

Aquestes classes possibiliten que els joves coneguin diversos avantatges de la bicicleta, com ara l’exercici, l’entreteniment i la preservació del medi ambient.

Al nord d’Itàlia, a Bolzano, o Bozen, l’ús de la bicicleta està força estès, fins al punt que aquest mitjà ja representa més del vint-i-cinc per cent del trànsit de vehicles. En pocs anys, aquesta ciutat del Tirol del Sud s’ha convertit en un model de mobilitat sostenible. Com més d’un centenar de municipis europeus, Bolzano es va acollir al programa BYPAD. Gràcies a això ha pogut dur a terme una forta inversió per fer la ciutat més accessible als ciclistes, perquè sigui un lloc més agradable per viure-hi.

S’hi han incorporat carrils bici de manera adequada. S’hi han creat pàrquings i un sistema de lloguer i s’hi han fet campanyes per atraure més usuaris. Bolzano és ara una ciutat molt més tranquil·la, on tothom està satisfet dels resultats.

Són moltes les ciutats europees que tenen projectes per promoure l’ús de la bicicleta. Ja no es tracta només d’eradicar el perill que corren els ciclistes, sinó també de protegir el medi ambient i reduir la contaminació del transport.

I molts més audiovisuals per descobrir, aprendre i educar per a un futur millor i més sostenible,

Equip Edu3