A l’últim article parlàvem de les aportacions de Alonso et al. (1994) i Kolb (1984) a la teoria dels estils d’aprenentatge. Es centraven, principalment en quatre tipus d’estils. Tot i estar acceptats en nombrosos estudis, existeixen d’altres que recolzen la teoria que parla de set estils o modalitats d’aprenentatge:

Visual (espacial): Prefereix l’ús d’imatges, imatges i comprensió espacial.
Aural (auditiu-musical): Funciona bé amb l’ús de so i música.
Verbal (lingüística): Aprèn millor amb l’ús de paraules, tant en la parla i l’escriptura.
Físic (kinestèsic): Fa servir l’ús del seu cos, les mans i el sentit del tacte.
Lògica (matemàtica): Prefereix fer servir la lògica, el raonament i sistemes.
Social (interpersonal): Preferència per aprendre en grups o amb altres persones.                                                                                                           Solitary (intrapersonal): S’estima més treballar sol i utilitzar l’auto-estudi.

Tothom tenim una varietat d’estils d’aprenentatge, tot i que acostuma a passar que ens polaritzem en un d’ells, en el dominant. Altres poden trobar que utilitzen diferents estils en diferents circumstàncies . No existeix una combinació adequada ni han de ser estils fixos. A més, es pot, fins i tot, desenvolupar  l’habilitat en estils menys dominants, així com millorar en aquells que ja es dominen.
Quan aprenen una llengua estrangera que, com el seu nom indica, ens pot semblar llunyana, ajudar que els nostres alumnes reconeguin i comprenguin els seus propis estils d’aprenentatge, pot suposar una millora significativa

Educational Technology and Mobile Learning (www.educatorstechnology.com)

El següent gràfic d’infografia mostra de manera clara els set estils de què parlem.

Referències:

www.learning-styles-online.com

L’INS La Pineda de Badalona participa a The Fonix. La setmana vinent comencen les proves i la motivació va en augment… i que no pari!

7è Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya, The Fonix 2014.

El concurs és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de Catalunya i s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, atesa la seva importància a la societat actual.                                 Alumnat destinatari: poden participar alumnes dels nivells educatius de Cicle Superior de Primària, 1r a 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i Grau Mitjà i Superior de Cicles Formatius.

Al tema de Gamification parlàvem de la importància de la motivació a l’hora d’aconseguir objectius. Nomenàvem a McMahon (1973)¹, doncs comentava que, segons el filòsof Aristòtil, quan la imatge d’alguna cosa que es vol aconseguir o evitar és present a la imaginació, l’ànima es mou de la mateixa manera que si l’objecte de desig està materialment present. D’això es tracta el poder motivador de la imaginació, també molt de temps objecte de recerca a l’àmbit de la psicologia de l’esport. I aquest interès té el seu origen al model influent estudi de Paivio (1985)² sobre les funcions cognitives de la imaginació en la conducta i execució humanes. Nombrosos estudis han examinat la relació entre la imaginació i les accions a l’esport, i s’ha arribat a la conclusió general de que la imaginació és una tècnica efectiva de millora de la manera d’actuar (Gregg and Hall,2006)³. Així doncs, d’aquests i altres articles es desprèn la teoria de que gairebé tots els atletes d’èxit han aplicat algun tipus de tècnica de millora i que durant l’entrenament s’han visualitzats ells mateixos aconseguint els seus objectius.

Aplicat al context de l’ensenyament de llengües estrangeres… Què necessitem per fer que els nostres alumnes sentin que tenen uns objectius que atènyer pels quals es senten motivats i competents? A banda d’una dinàmica de classe que integri punts, nivells, oportunitats i rànkings, cal l’ocasió de poder participar en una competició real en què els alumnes es puguin imaginar com guanyadors. Un joc en el seu format més real.

Referències:

1 McMahon, C.E. (1973) Images as motives and motivators: A historical perspective. American Journal of Psychology 86 (3), 465-490.

2 Paivio, A. (1985) Cognitive and motivational functions on imagery in human performance. Canadian Journal of Applied Sport Sciences 10, 22S-28S.

3 Gregg, M. and Hall, C. (2006) Measurement of motivational imagery abilities in sport. Journal of Sports Sciences 24 (9), 961-971.

En aquest vídeo Dan Pink analitza què és allò que realment ens motiva a casa i al lloc de treball. Tant l’anàlisi que fa com les conclusions són totalment extrapolables al camp de l’ensenyament en general i, particularment, a l’aula.

“Motivation is literally the desire to do things. It’s the difference between waking up before dawn to pound the pavement and lazing around the house all day. It’s the crucial element in setting and attaining goals—and research shows you can influence your own levels of motivation and self-control.”

Created by Knewton and Column Five Media

Què és una Flipped Classroom?

Una classe que fa servir vídeos i podcasts com eines d’instrucció amb l’objectiu d’ensenyar conceptes seguint la tecnologia Time Shift (Gravació d’un programa a una plataforma perquè el consumidor pugui tenir-ne accés quan més li convingui).  Els alumnes veuen les classes a casa, al metro, al bus, etc. i a la classe fan l’aplicació pràctica dels continguts, tenint al professor a la seva disposició. D’aquesta manera i tal com diu Crystal Kirch, “els alumnes reben la major part del suport (presència dels companys i del professor) quan treballen amb la càrrega cognitiva més forta (resolvent conflictes i treballant la comprensió, fent servir el contingut)”.

Segons Jonathan Martin:

“Flip your instruction so that students watch and listen to your lectures… for homework, and then use your precious class-time for what previously, often, was done in homework: tackling difficult problems, working in groups, researching, collaborating, crafting and creating. Classrooms become laboratories or studios, and yet content delivery is preserved”.

Aquest vídeo fa una explicació molt gràfica de les necessitats dels alumnes, doncs cadascú aprèn de manera diferent. Per tal d’atendre tothom es necessiten un temps i uns recursos que en aquest moment l’educació pública no té.  Una solució és la Flipped Classroom: Els alumnes veuen el vídeo amb el contingut que es vol explicar a casa. El poden veure tantes vegades com necessitin, doncs el trobaran penjat a la web (a la wiki de classe, per exemple). Gràcies a això, la frustració que experiemnten els nens que es perden disminueix. En cas de dubtes o de quedar-se bloquejats, poden demanar ajuda als companys via plataformes digital com ara Moodle, Edmodo, Wikispaces, d’entre altres. La dinàmica de deures a casa canvia de la mateixa manera que la dinàmica de treball a classe. No es tracta de seure davant del professor i escoltar; ara el professor va alumne per alumne monitoritzant i ajudant la feina que porten a terme dins de l’aula. En altres paraules, el professor no es troba entre el coneixement i l’alumne, sinó que l’alumne té accés directe al coneixement i el professor li fa de guia. Es tracta, en definitiva, d’optimitzar els recursos i el tems dels nostres estudiants.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ojiebVw8O0g[/youtube]

Per què fer una Flipped Classroom?

Perquè ens permet diferenciar l’aprenentatge dels alumnes segons el seu ritme lent, mitjà o alt.

Perquè hi ha alumnes que perden part de la informació transmesa tot i ser presents a l’aula.

Perquè quan no hi (els alumnes) són físicament, poden tenir accés al contingut i a l’explicació.

Perquè alguns alumnes tenen dificultat a l’hora de fer els deures correctament a conseqüència d’haver oblidat com fer-ho.

Perquè els professors passen molt de temps cobrint teoria, sense poder disposar del temps necessari per a que els alumnes practiquen sols comptant amb el suport del professor.

Perquè els professors  destinen un temps important a revisar els conceptes ja explicats als alumnes que no ho van entendre en el seu moment.

Quins són els objectius de fer una Flipped Classroom?

Crear un ambient d’interès, engrescador i interactiu a l’aula que estigui centrat en l’alumne.

Treure el major profit al temps que tenim amb els alumnes.

Practicar, aplicar i treballar amb contingut a la classe, amb el suport del professor.

Aplicar el learning by doing.

Flipped Classroom vs. Classe tradicional

 Dit d’altra manera:

En aquest vídeo, uns dels creadors d’aquesta metodologia, Aaron Sams, ens explica i mostra com fer una Flipped Classroom, els beneficis que té i la bona acollida entre els alumnes.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4a7NbUIr_iQ[/youtube]

Referències:

Kirch, C. “What is the Flipped Classroom?”

Una bona competència comunicativa lingüística és la base d’aprenentatges i coneixements que fan de nosaltres persones amb criteri i competents. És difícil desenvolupar aquesta competència sense la presència d’un hàbit de lectura que ens permeti adquirir i ampliar la nostra sapiència.

Aprofitant el material (contes i poesies en anglès per primària) de la nostra companya Pilar Bellés, anem a parlar dels contes i de la lectura en general, doncs són nombrosos els beneficis d’aquesta pràctica.

Narrar en veu alta una historia a un nen suposa una activitat de gran valor intel·lectual, cognitiu i emocional. Es recomana fer-ho tan aviat com sigui possible per tal de crear un hàbit lector que ajudarà a l’infant a realitzar-se com personal i socialment.

Igualment, els contes, siguin en la llengua que siguin, representen una font de valors com la tolerància, l’amistat, etc. d’on es poden treure continguts molt enriquidors que poden ser tractats a posteriori a una tutoria, per exemple.

A banda dels valors, podem convertir en material educatiu les emocions que els nens podem identificar ràbia, amor, frustració, etc.

Relacionada amb les emocions, està la capacitat d’identificar-se amb un personatge, que va més enllà de la llengua que aquest parla. Amb ajuda de suport visual, podem fer que els resulti fàcil trobar aquesta identificació i fer-la servir com eina per afrontar reptes i treballar la resolució de conflictes des d’un punt de vista més ampli.

Per si tot això és poc, mentre la lectura d’un conte es porta a terme, els nens estimulen tant la imaginació com la memòria, a més de treballar la paciència, virtut tan necessària per l’aprenentatge.

Sí és cert que a l’hora de posar-se a llegir i que resulti efectiu solen aparèixer dubtes de com fer-ho, quins tipus de lectures, la selecció del material, etc. Aquí teniu aquest enllaç a un espai que tracta totes aquestes qüestions: Lectures a les primeres edats.

Pel que fa a les llengües pròpiament dit, hem de destacar la utilitat dels contes per desenvolupar el llenguatge ensenyant nous conceptes, vocabulari, estructures gramaticals, entre d’altres. Com que la història principal d’un conte és fàcil de recordar, és possible desenvolupar detalls de manera que puguem integrar allò que ens interessa. És precisament això el que trobem als llibres plurilingües d’aquest bloc. Ara bé, per tal que els nens aprenguin i recordin aquests nous continguts, són necessàries una sèrie d’estratègies i pautes a tenir en compte que, més endavant, explicarem.

En el cas d’alumnes de secundària que ja tenen unes destreses de lectura més desenvolupades, convé aplicar estratègies cognitives, com per exemple, prediccions, resums i estratègies de reflexió. Als alumnes d’una segona llengua estratègies, però, no sempre se’ls explica I ensenya explícitament. En aquest estudi s’analitzen els resultats del California Writing Project en què 55 professors van implementar estratègies cognitives a la instrucció de la lectura i l’escriptura duren un període de vuit anys.

Difícilment farà servir un nen les destreses necessàries per llegir en una segona llengua si encara no les ha desenvolupat en la seva llengua materna (Cummins, 1979). És per això que la qüestió de a quina edat es deu començar l’aprenentatge d’una segona llengua és molt relativa i controvertida… (Muñoz, 2008)  Però d’això ja en parlarem.

Referències:

http://www.literaturasm.com/La_importancia_de_contar_cuentos.html

http://www.educ.ualberta.ca/staff/olenka.bilash/best%20of%20bilash/iceberg.html (Linguistic Interdependence Hypothesis, Cummins)

http://www.achievementseminars.com/seminar_series_2005_2006/readings/tesol.turkey.pdf (Cross-Language Transfer, Cummins 2005)

http://www.nwp.org/cs/public/download/nwp_file/8538/Booth_Olson,_Carol,_et_al.pdf?x-r=pcfile_d

Vídeos

En aquest vídeo podem veure alguns exemples generals sobre maneres de millorar l’educació fent servir tècniques dels jocs.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MuDLw1zIc94[/youtube]

Un dels pioners de la Gamification explica els principis d’aquesta nova dinàmica.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=O2N-5maKZ9Q[/youtube]

Un professor/investigador explica l’èxit en lectura i matemàtiques d’alumnes de 3er de primària.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OSJ5LwAXxLk[/youtube]

Paul Andersen explica com aplica les tècniques del joc a la seva classe de biologia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XGE6osTXym8[/youtube]

Material

Report on online activities

Business Card ppt

Business Card pdf

Getting to know each other -elder learners

Rita Pierson ens parla d’una de les bases de l’aprenentatge: la relació entre el/la professor/a i els alumnes. Comenta com els mestres i professors són campions per als nens malgrat les dificultats presents avui en dia; i com els alumnes aprendran d’aquells mestres que admiren i respecten. Her inspiring talk reminds everyone why the teaching profession can be so rewarding.

   Motivació, compromís, participació, autonomia. Conceptes que ens agradaria veure i sentir a les nostres classes. Conceptes cada vegada menys accessibles i poc familiars, però no inexistents. Què està passant? Podem pensar en retallades, en famílies desestructurades o, fins i tot, en la frustració del docent que no veu la seva feina reconeguda. Tot és cert i tot influeix.

   Anem a deixar això una mica de banda i a centrar-nos en les qualitats intrínseques dels nostres alumnes que, dia rere dia, venen a l’escola, seuen i esperen a que el professor comenci la classe magistral. Però… què és allò que els agradaria estar fent, allò que desitjarien i que els tindria completament absorts? Jugar? Sí, exacte. I si imaginem una manera de fer, una metodologia que generi diversió, que empenyi els alumnes a prendre riscos i on el fracàs deixi de ser-ho per convertir-se en una oportunitat? Parlem de Gamification (L’ús d’elements propis del disseny dels jocs en contextos que no són de joc) relacionat amb el Game-Based Learning approach, del joc com a part essencial de la nostra manera d’ensenyar.

   Per què juguem a jocs? Segons Pivec et al. (2004)¹, ho fem per passar-ho bé, per submergir-se dins d’un món imaginari, per acceptar reptes i avantatjar els oponents i/o guanyar, etc.

   Aquesta imaginació de què parlem i que és tan emprada al joc, té un impacte motivador que es remunta al temps d’Aristòtil. McMahon (1973)² ja comentava que, segons el filòsof, quan la imatge d’alguna cosa que es volia aconseguir o evitar era present a la imaginació, l’ànima es movia de la mateixa manera que si l’objecte de desig estigués materialment present. El poder motivador de la imaginació ha estat també molt de temps objecte de recerca a l’àmbit de la psicologia de l’esport. Tenint com a model l’influent estudi de Paivio (1985)³ sobre les funcions cognitives de la imaginació en la conducta i execució humanes, nombrosos estudis han examinat la relació entre la imaginació i les accions a l’esport, i s’ha arribat a la conclusió general de que la imaginació és una tècnica efectiva de millora de la manera d’actuar (Gregg and Hall,2006)⁴. Així doncs, es pot generalitzar a l’hora de dir que gairebé tots els atletes d’èxit han aplicat algun tipus de tècnica de millora i que durant l’entrenament s’han visualitzats ells mateixos aconseguint els seus objectius.

   Llavors… què necessitem per fer que els nostres alumnes sentin que tenen uns objectius que atènyer pels quals es senten motivats i competents? Una dinàmica de classe basada en el joc, és a dir, aplicant elements propis dels jocs: Punts, nivells, oportunitats, rànkings, etc. Abans de continuar, us passo aquest infogràfic tret de http://www.knewton.com/gamification-education/ que detalla les idees principals de Gamification.

Referències:

1 Pivec M., Koubek A., Dondi C., (Eds.): Guidelines for Game-Based Learning (Pabst Science Publishers, 2004)

2 McMahon, C.E. (1973) Images as motives and motivators: A historical perspective. American Journal of Psychology 86 (3), 465-490.

3 Paivio, A. (1985) Cognitive and motivational functions on imagery in human performance. Canadian Journal of Applied Sport Sciences 10, 22S-28S.

4 Gregg, M. and Hall, C. (2006) Measurement of motivational imagery abilities in sport. Journal of Sports Sciences 24 (9), 961-971.

Per què gamificar les classes?

Un aprenentatge experiencial és una de les claus per aconseguir que aquest sigui profund i durador. En aquesta línia, algunes de les raons que es donen en suport de gamificar l’educació són:

♦ L’augment de la interactivitat

♦ El FER alguna cosa de manera activa (learning by doing) i relacionada en el contingut que es vol ensenyar

♦ L’augment de la consciència del que s’està fent per poder atènyer els reptes de cada tasca (data límit, objectius, més nivell, punts, etc.)  i obtenir les seves respectives recompenses

♦ La classe passa a ser student-centered teaching