Tant de temps desitjant poder sentir altre cop la teva presència, les teves carícies, els teus petons. Desitjant poder tornar a gaudir del teu somriure, de les teves mirades, intercanviant aquelles mirades plenes de màgia. Te’n recordes? De sobte semblava que en el temps només estàvem tu i jo en el món. Des d’aquell dia en què em vas declarar el teu amor per primer cop, has estat la protagonista de tots els meus somnis, pensaments, el meu màxim desig, aquella estrella, ha estat capaç d’il·luminar cada dia de la meva vida, el que més estimo en aquest món. Era tot el que demanava, era el que tant havia estat esperant i en somnis havia buscat, ara ja només tenia ulls per a tu, desitjava que el temps es pogués parar per poder-te abraçar eternament, que quan estigués amb tu, el temps anés més lent, i en estar lluny de tu, el temps anés més ràpid. Era conscient de perquè desitjava totes aquestes coses; ja m’ho havies advertit; des de feia temps sabia molt bé que te n’havies d’anar. Aprofitava tant el temps, que feia qualsevol cosa per estar amb tu com si aquell fos l’últim moment, cada dia que passava sabia que era un dia menys, però jo no ho volia acceptar, no em podia imaginar una vida sense tu, ens havia costat moltíssim estar junts, i ara, havies de marxar…

Me’n recordo, que quan estàvem junts, sempre ens preguntàvem: Què passarà amb nosaltres? No teníem més remei que deixar-ho tot en mans del destí. Recordo la nostra cançó, que era com la nostra història, semblava que havia estat composada  per a nosaltres… Recordo que me la cantaves, i jo em reia de la teva veu, però en el fons m’encantava. Però ara ja no et sent-ho perquè ja no estàs aquí…

SAULO FIAMINGO