1. Títols dels contes.
Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies.
Ø Els delfins
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies:
El cronista del poble vol saber a quina hora va sortir l’Elies de la seva casa corrents, i per aixó pregunta a diferents veïns que ho van presenciar. Els testimonis no es posen d’acord de l’hora en que va sortir de casa seva. Desprès de interrogar als veïns, i ajuntant els punts per on diuen que el van veure, pot arribar a saber quin camí va seguir fins arribar finalment a davant del cafè de Silveri, d’on sortien els autocars per anar a Lleida. Hi havien moltes teories, però al final es va saber que si havia corregut tant fins aquell lloc era perque la seva dona, la Joana, estaba malalta i habia empitjorat, i el metge l’havia dit que no tenia ni dos hores de vida. Llavors ell es va veure obligat a anar corrents a avisar a l’ordinari per dir-li que no els portes les medicines perque ja no eren necessàries.
Ø Els delfins:
En Miquel sempre és el primer en donar el còndol als familiars en els enterraments. Ell explica com va aconseguir arribar a tenir aquesta tasca. Diu que, tothom sempre volia ser el primer en donar el condol, però els que ho habien intentat donar abans que ell sempre habien caigut pel camí. Finalment explica que té un pensament que el preocupa, i és qui el substituirà quan ell no hi sigui, i pensa quina de les diferents persones que volen el càrrec és la més indicada.
3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundàris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
En el primer text qui narra és l’autor, però se suposa que va explican l’informació que ha reunit el cronista mitjançant unes preguntes fetes al diferents veïns que van veure els fets. Les persones interrogades van ser en Víctor Cardona, en Juliet de Peris, el vells que estaben al cafè de la Silveri, en Jaume Vilanova, la vella Antònia, la Carme Noguera, la Remei Ulldecora, la Rosa Arbiol, en Ramon i finalment en Pere Torres que va proporcionar una informació erronea sobre el camí que va seguir l’Elies. En el segòn conte qui narra la història és en Miquel. Si que surten més personatges, però no aporten informació, només formen part de la història, com el Constantí Cirera, la Carme, en Ramon Granera, la Carme Valls, en Joan Campells, en Joaquim Coloma i en Pere Cistella.En el primer text jo crec que narra l’escriptor perque és una història que s’ha d’explicar de manera objectiva, i en el segòn narra en Miquel perque l’història és sobre ell i perquè és l’adequat per explicar-la, a més parla dels seus temors, ell té una visió diferent i veu molt clar les intencions dels seus veïns, per aixó dona a entendre que ha d’anar amb cautela en qüestions tan delicades com les que te que tractar ell.Les semblances que hi trobo són les tafaneries dels veïns, tothom ho sap tot de tothom, no pot haber secrets perque sempre estan tafanejant.
4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
Acaçar- perseguir Amallada– acció d’embarrancar.Ataüllar– mirar.Cerç– vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l’Ebre; tramuntana.Costera– via urbana.Embotir– entaforar.
Espellotar– criticar ferotgement.
Garbinada– Vent fresc que remunta la vall de l’Ebre; marinada.
Plegar– entendre alguna cosa d’una conversa aliena.
Saber com s’ha de menjar bé la bresca– saber com s’han de fer bé les coses.
5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).
És un dia calorós, al cel només es veu un núvol sobre el campanar. El forn està davant de la ferreria. En la porta del forn està el forner descarregant els sacs de farina i en la porta de la Ferreria està el Víctor, que és el ferrer, desclavant la ferradura malmesa a la Florida, la somera de Juliet de Peris. El sabater, Jaume Vilanova, està escombrant la vorera i fixant-se en les espardenyes i les sabates del veïns. La vella Antònia està pesant els tomàquets de la Rosa Arbiol, que està tafenajant amb altres dos parroquianes del poble. L’home de l’estanc està a la porta del seu establiment fumant-se un cigarret. En la plaça, el gos del baster, entre le parades del mercat, tafaneja les gàbies i possa nervioses a les gallines. En el Cafè del Silveri, els típics vellets parlen sobre d’on bufa el vent. Davant del café surten els diferents autocars que tenen com destinació Lleida.
6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
En els contes l’únic que destaca és que tothom ho sap tot de tothom, que són molt tafaners, però cada un té la seva versió dels fets. És el típic poblet on tothom es coneix. També sembla que les históries hagin sigut recollides directament de la veu del poble.
7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.
En la meva imatge s’il·lutra la coreguda de l’Elies. Es veu representada una petita part de Mequinensa. El que mostra la imatge sobre els dos contes és la tafaneria dels veïns, que estan tots atents a la mateixa qüestió, que és l’Elies.
Isamar Casado
Hola Joan Marc, soc la Isamar.
Ja he penjat el treball, però com veuras no tinc la imatge de l’apartat 7.
La tinc feta, però he de trobar algu que me la pugui escanejar.
Aquest cap de setmana sense falta la penjo.
Adeu, i bona nit ;P Fins demà.
Molt bé Isamar, finalment es veu la imatge.
El principi de la teva feina està molt bé, tant els resums com l’anàlisi dels narradors (tot i que em sembla que confons aquest concepte amb el d’escriptor).
La descripció de mequinensa seria perfecte si hi haguessis afegit un parell de frases generalitzant, a tall de conclusió.
Trobo a faltar la justificació de la imatge.
NOTABLE