Èdip al Romea

Oriol Broggi dirigeix aquest text de Jeroni Rubió Rodon sobre la tragèdia d’Èdip Rei de Sòfocles amb un repartiment encapçalat per Julio Manrique i Carles Martínez, i amb Marc Rius, Mercè Pons, Ramon Vila, Miquel Gelabert i Clara de Ramon.

SINOPSI
Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Iocasta, la vídua de Laios, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Laios és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Laios, i Iocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

Crònica de Pep Vila a Catalunya Ràdio arran de l’estrena d’Èdip:

L’equip va viatjar a Grècia per connectar amb el paisatge i les ciutats que apareixen en aquesta obra escrita fa 2.500 anys: Tebes, Atenes i Delfos.

Però Manrique també ha preparat el seu rol tornant a visionar l’Èdip rei de Pier Paolo Pasolini i, fins i tot, les primeres dues pel·lícules de la saga cinematogràfica El padrí: «El fill del capo de la Màfia també vol escapar-se del seu destí i no pot. I la relació que s’estableix entre ell, Al Pacino, i el personatge que interpreta Robert Duvall també guarda paral·lelismes amb la que Èdip estableix amb el sacerdot conseller que interpreta Carles Martínez».

«Èdip, un heroi estimat per tothom, cau en un pou molt profund quan descobreix que en realitat és un monstre». Incapaç de suportar la veritat, s’arrenca els propis ulls per no veure-la i acaba necessitant l’ajuda de la seva filla i germana per seguir avançant. «En realitat la nostra història va més enllà d’Èdip», apunta Broggi. «Les tragèdies són finites i per explicar el mite d’Èdip hi hem afegit una part d’Èdip a Colonos, també de Sòfocles, que explica què se’n va fer d’Èdip després de deixar Tebes», afegeix.

El muntatge també inclou algunes idees extretes d’un text de Jorge Luis Borges i altres de la visió del mite d’Èdip que Wajdi Mouawad va mostrar al Lliure, dins del festival Grec. D’aquí sorgeix la idea de convertir el Romea en un teatre que cau a trossos, amb suports metàl·lics que aguanten l’estructura, teles polsegoses a les llotges i fins i tot una xarxa al sostre per protegir de possibles despreniments. Una plataforma comunica la platea amb l’escenari, totalment nu, tot en un to entre marró i rogenc. El vestuari, que és intemporal, utilitza tons grisos, la mateixa gamma de colors que reconeixen els cecs.

«Els clàssics, segons com es facin, poden resultar facilíssims i aptes per a tots els públics», afirma Broggi recordant l’èxit de la seva versió d’Antígona a la Biblioteca de Catalunya. «Aquests tipus de textos són dels que t’atrapen, no fa falta ser un públic entès per disfrutar-los». I els seus diferents nivells de lectura permeten diferents visions: una de més filosòfica, una altra de caràcter polític i una altra més naturalista. «Si els clàssics segueixen arribant als espectadors avui dia és perquè toquen moltes tecles de forma diferent», recorda Jeroni Rubió Rodon, traductor del text i col·laborador habitual de Broggi.

Julio Manrique, que interpreta Èdip, rei de Tebes, entre els actors Carles Martínez (un sacerdot) i Marc Rius (Creont). / DAVID RUANO

Èdip es podrà veure del 4 d’abril al 20 de maig de 2018 al teatre Romea de Barcelona.

• Quin Èdip presenta Oriol Broggi?
• Per què és imprescindible encara avui representar un clàssic teatral com Èdip?
• Per què volem ser qui som?

És culpable Èdip o és una joguina del destí preestablert?