Troyanas d’Eurípides

Troyanas es va estrenar a Mèrida, va tancar el Grec 2017 i ara torna al Romea del 20 de març de 2018 al 25 de març de 2018.

Les troianes (415 aC) d’Eurípides és una tragèdia de guerra (o més aviat de repulsa de la guerra i de defensa dels drets humans) a través de les seves víctimes més doloroses: les dones i els nens. El drama es concentra a Troia, però Troia és a qualsevol lloc on hi ha guerra i on les dones ploren els seus morts i són botí de guerra. La tragèdia grega i els mites grecs són encara avui ben vigents. Les dones són víctimes de les guerres, violades, maltractades, assassinades…

Les troianes Hècuba, Cassandra, Hèlena, Andròmaca, Briseida o Políxena prenen a Troyanas, la paraula a partir del text d’Eurípides i denuncien els abusos patits durant la guerra. Un clam contra la violència de gènere amb un gran repartiment de dones, produït pel Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2017, Rovima Producciones, el Teatro Español i Pentación.

La magistral Aitana Sanchez-Gijón interpreta Hècuba amb uns crits de desesperació punyents

Alberto Conejero, un dramaturg que ha vist les seves obres representades en escenaris de mig món, i que ha creat dramatúrgies per a peces clàssiques (de Rinconete y Cortadillo a Macbeth), signa el text i el contextualitza a Síria, de fet comença l’obra amb unes projeccions de ciutats sirianes devastades.

El posa en escena Carme Portaceli amb una tria excepcional d’actrius, entre les quals Aitana Sánchez Gijón, Alba Flores, Pepa López, Míriam Iscla, Gabriela Flores, Maggie Civantos i, com a únic home, Ernesto Alterio.

“Me interesaba mucho ese retrato que hace de las mujeres como botín de guerra. Se habla mucho de los refugiados o los niños que llegan a nuestras costas pero, ¿qué pasa con las mujeres que son violadas y forzadas al éxodo? ¿Por qué no oímos sus historias? Recuerdo que tras la masacre en la discoteca gay de Orlando, unas 17 mujeres fueron quemadas vivas en jaulas por negarse a mantener relaciones sexuales con yihadistas… ¿por qué apenas encontré esa noticia o la de las nigerianas que llevan forzadas a los guerrilleros para que se acuesten con ellas?”. Portaceli

“El personaje de Hécuba es la resiliencia. Ella se levanta cada vez que se cae. Aunque desee morir por todas las pérdidas que ha tenido y las humillaciones, siempre se pone en pie. Tiene muy claro que la última palabra no puede ser de los vencedores, no quiere que el silencio siga al crimen. Reivindica la palabra y la memoria como esperanza y horizonte a pesar de toda la destrucción”. Aitana Sánchez Gijón

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de General, Mitologia, Tragèdia, Tragèdia grega i etiquetat amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Troyanas d’Eurípides

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *